Follow by Email

dimecres, 28 d’abril de 2021

TRES NOTÍCIES QUE EM FAN SENTIR VERGONYA ALIENA

Primera.- La Congregació dels Germans de la Sagrada Família-Pare Manyanet, de Barcelona, ha obert un expedient laboral a l’informàtic que va denunciar als Mossos que havia trobat pornografia infantil a l’ordinador d’un dels seus capellans. Es tractava del rector de l’escola, que van apartar de les seves funcions de forma cautelar i que està a l’espera de rebre la citació judicial per respondre de per què al seu ordinador els Mossos van trobar 39 gigues de contingut pedòfil. A l’informàtic, treballador del centre religiós, per haver destapat el cas l’acusen d’atemptar contra la privacitat del capellà i s’estan pensant demandar-lo per un delicte de revelació de secrets per haver-ho anat a xerrar primer als Mossos, enlloc de comunicar-ho al Superior. Mentrestant, l’informàtic ha hagut d’agafar la baixa per ansietat després que se li va exigir que no posés més els peus al centre i que tota la relació laboral fos a través del teletreball mentre no es resolgués el seu expedient disciplinari.

Segona.- A la secretaria del Ministeri d’Indústria, el divendres passat hi va arribar un sobre dirigit a la ministra Reyes Maroto, que un cop obert resulta que contenia una navalla automàtica de dimensions mitjanes amb la fulla tacada possiblement de pintura perquè semblés sang, acompanyada d’un CD i una nota manuscrita amb amenaces de mort. Com que feia pocs dies que d’intimidacions semblants n’havien estat objecte el ministre de l’interior, la directora de la Guàrdia Civil i el polític Pablo Iglesias, la ministra Maroto va córrer a denunciar el fet a la policia, mentre s’esbombaven a la premsa tots els detalls macabres, tolerant que es fessin tota mena d’especulacions polítiques sobre la paternitat i la intencionalitat del succés. El sobre havia estat dipositat a l’oficina de Correus de El Escorial tres dies abans i, segons el remitent, qui l’enviava era un veí de la població, perfectament identificat el carrer i el número. Més endavant, la policia va confirmar sense cap dificultat la certesa d’aquestes dades i va detenir-ne l’autor: un desequilibrat i amb antecedents de no tocar-hi gaire.

Tercera.- El TSJC ordenà ahir a la Generalitat que en un termini de deu dies vacuni tants policies nacionals i guàrdia civils residents a Catalunya, com mossos d’Esquadra. El director general de Salut, doctor Argimon, ha negat indignat qualsevol insinuació de discriminació positiva, ja que sempre diu que li ha importat un rave els uniformes a l’hora d’administrar vacunes.

Per què m’he referit a aquestes tres noticies, confessant que em feien sentir vergonya aliena? Doncs, senzillament perquè em semblen impresentables. En el primer cas, perquè es tracta d’un capítol més dels escandalosos i reiterats esforços del clero per tapar-se les vergonyes en casos de pedofília i d’aberracions sexuals. En tots els casos que han transcendit els darrers anys sobre fastigoses conductes poc exemplars de religiosos i capellans, o de seglars emparats sota les faldilles de l’església, sempre hi ha hagut intents descarats i en alguns casos bastant barroers de tirar-hi terra a sobre, abans no se’n fes safareig. Qui-sap-lo quants d’aquests tallafocs han tingut èxit i de quants actes reprotxables no se’n sabrà mai res; però, no s’ha pogut impedir que alguns casos suressin del pou de l’oblit perquè les víctimes perderen la vergonya i la por: Montserrat, Maristes, Jesuïtes i un llarg etcètera en són exemple. El calvari que se li fa passar a l’informàtic que va descobrir casualment l’arsenal pedòfil que un capellà, a més a més rector d’una escola d’infants, amagava al seu ordinador espatllat no em sorprèn: respon a l’estratègia que l’Església, des del Vaticà fins als responsables de la més petita parròquia o convent, han utilitzat sempre per “protegir” els seus de l'escàndol, quan són arreplegats amb les mans a la massa.

En el segon i tercer cas, perquè intencionadament s’han airejat per incrementar l’estat d’alarma social per les amenaces de mort a polítics de Madrid o per escaldufar l’ambient contra l’independentisme català, fent córrer la brama que la Generalitat discrimina expressament els membres de les forces públiques de l’Estat en un aspecte tan sensible com la vacunació. És evident que el TSJC no ha actuat d’ofici sinó instigat per una denúncia concreta de part interessada en fer bullir la seva particular olla. En el cas de les amenaces a la ministra Maroto trobo indecent que s’hagués filtrat a la premsa l’incident com si fos un episodi terrorista anònim, quan era tan fàcil identificar l’autor a través de les dades certes del remitent i comprovar en pocs minuts que es tractava d’un pobre malalt mental. Per tant, a la meva manera de veure, no estava justificada tota la cua que aquest lamentable episodi ha desencadenat abonant una alarma social que des del govern calia estalviar als ciutadans, perquè la caldera ja està prou carregada de combustible com per afegir-hi més llenya.

En canvi, és legítim preguntar-se si aquesta ximpleria protagonitzada materialment per un capsigrany tan burro d’enviar un missatge tan cafre identificant-se amb nom, cognom i adreça, estava influenciada per l’ambient caldejat per una determinada ideologia totalitària. És tan legítim com just preguntar-se si no ha pixat fora del test qui, per motius ideològics contraris, ha tuïtat un comentari que no ajuda gens a la concòrdia ni a refredar els ànims: "Els qui van agredir ciutadans al crit de "¡a por ellos!" continuen privilegiats i protegits pel sistema espanyol. Els vacunaran passant per davant de persones indefenses i pacífiques a les quals van colpejar de forma salvatge el dia 1 d'octubre de 2017". Em sembla més encertada i oportuna, francament, la reacció valenta i menys hiperventilada del doctor Argimon. El que passa és que el sentit comú i la moderació del llenguatge, en política no es cotitza des de fa temps. 

Cap comentari:

Publica un comentari