L’altre dia vaig escoltar la mestra Gabriela Serra, una de les ànimes de la CUP, desenvolupar una teoria sorprenent entorn del debat sobre el millor model de policia per a Catalunya. En la seva opinió, els antiavalots són totalment innecessaris i quan se li va preguntar com es menja aquesta proposta en un país sacsejat per saquejos cada nit, amb tot l’aplom del món i sense despentinar-se va contestar: “si no hi hagués avalots no caldria una Brimo”. D’això se’n diu noquejar l’adversari i reduir la polèmica al no res. Com no se’ns havia acudit una solució tan elemental? Fins i tot en Pla que era un dels home-ots més murris del país, s’hagués tret la boina en senyal de reverència davant un dels sil·logismes absoluts més recargolats que jo hagi sentit mai: La Brimo actua quan hi han avalots / Si no hi haguessin avalots no caldria la Brimo / Per tant, la Brimo potser sigui la inductora dels avalots.
La senyora Serra es va explicar molt bé i fins i tot li hagués comprat el raonament, si no fos que no em varen convèncer les conclusions que en va treure. Ella venia a dir que per acabar amb els avalots s’ha d’eliminar primer la causa que els provoca i, fins aquí, la va clavar. Tot el que va dir sobre la frustració del jovent que es considera exclòs del sistema perquè veu un futur més negre que una xemeneia plena de sutge, ho puc compartir; però que aquest estat d’ànim justifiqui actes vandàlics indiscriminats i ompli de terror els carrers, no li compro ni fart de vi. Carregar-se tots els símbols del sistema calant-los foc o a cops de destral, no és la manera de defensar els drets en una societat no només democràtica, sinó simplement civilitzada. Si aquests joves carregats de raó per estar emprenyats i ressentits contra un establishment que no els en fa cas i que els arracona i els margina, no troben altre sortida per reivindicar-se que sembrar el caos, no veig pas possible eliminar les Brimo, perquè qualsevol sil·logisme ben trobat no pot combatre un principi de pissarrí, que ningú encara s’ha atrevit a discutir: “la llibertat (d’expressió o del que sigui) té un límit, acaba on comencen les llibertats dels altres”.
I de la mateixa manera que l’exercici de la llibertat lliurement, valgui la redundància, ha d’estar protegit per les lleis i, per tant, pels agents de l’ordre públic; també els drets dels que se sentin agredits i trepitjats en el transcurs d’aquest exercici, han de tenir garantida la protecció de la seva llibertat. Si no hi ha més remei, per la força. Si no fos així, si l’Estat no protegís amb tota energia les violacions de drets en virtut de l’exercici d’altres drets, podríem acabar veient com una mena de llei de la selva s’imposés i la justícia cadascú se la prengués pel seu compte com a l'Oest. Per no arribar a que els caos s’instal·li als carrers és la raó per la qual fa falta la policia en una democràcia. I el govern o el polític a qui la policia no és sant de la seva devoció que s’ho faci mirar, perquè no trobarà cap país d’aquests que s’enorgulleixen de ser una “de-mocràcia plena”, que tracti a la seva policia com el mànec de l’escombra.
Es pot discutir com la policia ha d’enfrontar-se als vandàlics i incívics violents, però sempre partint d’una base: si que s’ha de procurar que els avalotats no prenguin mal, però sobretot un govern a qui ha de protegir de prendre mal és als seus policies. Un altre dia, podem parlar per activa i per passiva de les causes de la indignació dels joves i de si els que sembren el caos són rebecs amb causa o no, però mentrestant el que s’ha d’evitar és el caos. I lamento molt que una persona que admiro, com la Gabriela Serra, dissabte passat a TV3 no condemnés explícitament la violència. Perquè com vaig sentir dir l’altre dia a una víctima d’aquestes “vespertines de foc”: nosaltres després de la guerra les vàrem passar molt putes, no vulgueu saber-ho; però no sortíem al carrer a calar foc, a trencar aparadors ni a robar”. Potser algú em replicarà amb una mica de sarcasme: “com vols que ningú sortís a manifestar-se, que si t’arreplegaven et feien un consell de guerra”. Doncs raó de més per lamentar que quan tenim llibertat i democràcia, cada nit tinguem sarau revolucionari pels carrers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada