SI JO FOS DEL REI, FARIA NET DEL GABINET D’IMATGE

No és que m’importi massa, com ja podeu suposar, el que facin a cal rei, però ja que ens el trobem a la sopa, encara que no vulguem, cada dos per tres almenys podria mirar de caure més simpàtic mirant de no aixafar ulls de poll i de no posar-se de peus a la galleda cada vegada que fa una aparició en públic o que obre la boca. I com que és un paio prou educat i llest com per no vessar-la contínuament en qüestions tan sensibles per a un personatge públic com cuidar la imatge de la institució que representa, he de suposar que per on plora la criatura és per la banda de l’assessorament. Dona la impressió, des d’un punt de vista estrictament de màrqueting, que el seu gabinet d’imatge no l’encerta massa i que el porten a vendre massa sovint. Per tant, jo no perdria més el temps i els esbandiria a tots d’una revolada.

El seu predecessor ja coixejava del mateix peu, però em sembla que no era per culpa dels assessors sinó més aviat perquè en passava, i com que es considerava tan “campechano” ell mateix s’ho amania tot en aquest aspecte de les comunicacions, i si se le fotia fort tot ho arreglava amb una excusa de nen petit, gairebé fent el ploricó: “lo siento mucho, no se volverá a repetir”. I així li van anar les coses, de patinada en patinada. Per aquesta raó pensava que el amb el canvi de titular a la Sarsuela es miraria més prim i es procuraria no trencar plats bonics a cap espanyolet per culpa del que digués o fes el monarca, però em sembla que amb els assessors que va seleccionar no la va encertar i, una de dos, o és que treballen per la competència – l’ombra de Podemos és molt allargada -, o varen aconseguir els màsters que exhibeixen en el seu currículum, a la mateixa Universitat on va estudiar – és un dir – la Cristina Cifuentes i que donaven els títols a pes.

Perquè mira que li n’han fet fer de grosses al rei els darrers mesos, la darrera ahir mateix, en la seva compareixença solemne davant les “Corts del Regne” per “commemorar” que fa quaranta anys de l’ensulsiada del 23-F. Per cert, no sé d’on va sortir la llumenera que es va cuidar de dissenyar l’acte protocol·lari perquè de “vista”, francament, no en va demostrar gaire escollint la paraula “commemorar” per referir-se a un cop d’Estat. Vaja, que podia afinar més la punteria, que per ser polit amb el vocabulari bé li deuen pagar una morterada. Però tornant al gabinet d’imatge del rei, no puc entendre com se’ls va acudir aprofitar aquell acte tan delicat - uns quants diputats i senadors varen fer campana ben sonada en un gest de protesta precisament per la presencia del rei -, per referir-se a l’emèrit en relació a la seva defensa de la democràcia, el dia que en Tejero la va arrossegar per terra.

I no va ser inoportuna aquesta referència perquè quaranta anys després sobre l’actuació de la Corona en aquell afer, no s’hagin desvetllat tots els clarobscurs, sinó perquè des que l’emèrit va escampar la boira als emirats àrabs per fugir dels problemes amb Hisenda i dels escàndols de corrupció que presumptament l’esquitxaven, ni el rei ni el seu gabinet de premsa en tots aquests mesos n’ha dit ni as ni bèstia. I això que la ciutadania li ha exigit, cada vegada amb veu més alta, que no anés fent-se l’orni. Tothom esperava que aprofitaria el sermó de Nadal per trencar l’insuportable silenci de la Corona sobre el perquè i el com de les vacances pagades a l’emèrit. I res de de res, els seus assessors penso jo, perquè em resisteixo que a una persona amb tants d’estudis se li acudís tot sol, el van convèncer que qui vulgui saber que vagi a Salamanca.

Darrerament, cada vegada que des del Gabinet de comunicació han emès alguna nota de premsa, perquè ningú se m’emprenyi qualificant-la sense embuts de nyap, em reprimiré la llengua viperina i diré que era “notablement millorable”. Allò de dir que la paga que corresponia al rei emèrit enlloc de retornar-la al pagador se la quedaven per “tapar forats” al Palau. era un acudit tan poca-solta que no crec que gaires còmics l’haguessin posat al seu repertori, perquè més que fer riure feia plorar. I les explicacions sobre la necessitat que la princesa passés d’educar-se en un institut públic espanyol per conviure amb la realitat del país, i hagués d’anar a l’estranger per “refinar-se”, a més a més mentint sobre el cost real d’aquesta instrucció, ja no és que fes plorar només, a molts els hi provocava urticària i nàusees. Per tot plegat, amb tot respecte i sense que pensi que me n’estic foten, li aconsellaria al rei que avui mateix, no cal esperar a demà, liquidi el seu Gabinet d’Imatge, perquè a la de la Corona li fa més mal que una pedregada.