El candidat socialista a president de la Generalitat, Salvador Illa, ha tornat a ser notícia després que el diari NacioDigital avancés que no s'havia volgut fer un test antigen abans de participar al debat de TV3. Això li ha comportat haver de rebre les crítiques de tots els altres candidats, que s'han mostrat sorpresos i indignats i han recordat que fins fa res era el ministre de Sanitat. Alguns han anat més enllà i han insinuat que si no es va voler fer la prova de detecció del virus és perquè ja s'havia vacunat i la prova ho hauria revelat. Evidentment, el seu partit ho ha negat. Però, tot plegat, després que diversos polítics i alts càrrecs de l'administració ja s'hagin vacunat irregularment saltant-se la tanda, entre ells molts correligionaris de l’ex-ministre, fa pudor de socarrim. Em resisteixo, no obstant la colossal "cagada", a creure que un filòsof de la seva categoria hagués estat capaç de cometre una falta d’ètica tan barroera. No ho vull creure que fos tan tanoca. Ara ve, no puc evitar preguntar-me: ¿per quins set sous necessitava significar-se en plena campanya per una ximpleria com aquesta? ¿Que no li varen aconsellar els seus assessors que no es fiqués de peus a la galleda?
Tanmateix, experts epidemiòlegs com Àlex Arenas o Oriol Mitjà han descartat que no es podria explicar l’espantada del candidat especulant amb la possibilitat que ja estigués vacunat i tingués por que el resultat de la prova reflectís la hipotètica vacunació. Mitjà ha aclarit que "la vacunació front el coronavirus no donaria resultat positiu en test diagnòstic d'antigen, però si que donaria positiu en test serològic”. I l’Àlex Arenas ha tuïtat al seu compte: “només hi ha dues alternatives per entendre la negativa de l'exministre Salvador Illa a no fer-se un TAR a l'entrada del debat: ignorància (s'ha vacunat i es pensa que pot donar positiu d'antígens) o imprudència (passa de tot). No sé què és pitjor". Ja és ben estrany, afegeixo jo, més perplex i emprenyat que mai.
¿Com pot ignorar un intel·lectual de la seva talla la sentència de Juli Cesar: “la dona del Cesar no només ha de ser honesta, sinó semblar-ho”? Francament, actuant amb tanta frivolitat el candidat Illa ha obert la porta de bat a bat a totes les sospites i especulacions. Un “home públic” no es pot permetre ni ser deshonest ni fer el passerell. Potser sigui innocent de totes les insinuacions que s’haurà d’escoltar sobre la seva inexplicable conducta, però se’n pot ressentir tant la seva reputació de persona com cal, que en surtin greument perjudicades les expectatives electorals del partit que el va rescatar de Madrid, per “salvar” Catalunya de les grapes dels perillosos independentistes. Quin immens error rebutjar fer-se una prova tan simple! ¿És que potser es pensava que d’un “gest” tan escandalós no se n’adonaria ningú? ¿O que li perdonarien perquè ell es considerava per damunt del bé i del mal? Els polítics son molt cruels, fins i tot carronyers, amb els adversaris i no els hi personen cap flaquesa ni embarbussament, oimés quan la fan tan grossa. ¿O és que l’ex-ministre, enmig d’una depressió que li desconeixíem, va escenificar un dels harakiris polítics més ximples que mai havien vist?
A la meva manera de veure, la conducta del candidat socialista, perfectament evitable, sigui quina en sigui la causa immediata, ha escandalitzat una ciutadania que ja en té el pap prou ple de la xarlotada electoral – en el que portem de campanya encara és l’hora que els candidats hagin concretat què pensen fer si governen i sobretot com pensen pagar, en diners o amb més sacrificis i angunies dels ciutadans, els pocs projectes que han insinuat -, com perquè a més a més, en plena campanya caòtica de vacunació, s'hagin de tenir dubtes sobre si també el que fou màxim representant sanitari ens ha penjat un sant Cristòfol al nas – com se'n fotria l’enyorat Joan Caprí – fent Pasqua abans de rams.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada