En Philip Kotler, un dels pares del màrqueting modern va escriure al seu llibre “Màrquetig.3.0”, suposo per festejar l’ovació dels consumidors, que si fa mig segle el més important per a una empresa era el producte, avui en dia és el consumidor, i demà passat, segurament quan ens haguem tret la pandèmia de sobre, seran les persones, perquè el consumidor no comprarà el producte en funció de la seva presentació, preu o suposada utilitat, sinó convençut que comprar precisament aquell producte és bo per a la salut, pel medi ambient i per tots aquells valors que s’han posat de moda d’ençà que l’ecologisme ajuda a vendre. Per posar un exemple, el consumidor-persona ja no s’endurà a casa un iogurt només perquè li hagin dit que és més saludable i barat que el de la competència, sinó perquè l’envàs sigui reciclable i la llet per elaborar-lo, de quilòmetre zero.
Els consumidors preocupem als mercats perquè tots els que es belluguen en aquest món de la trafica, intermediació i comercialització de productes de consum s’han adonat que ja no es compra amb la mateixa desinvoltura com abans de la pandèmia, i que cada vegada sembla que s’encomana al personal una tendència a pensar-s’ho dues vegades abans de deixar-se portar per l’alegria de comprar compulsivament i, per tant, aquesta tendència condiciona sens dubte el negoci de les botigues i centres comercials. Els analistes ja treballen a preu fet per trobar respostes al per què d’aquest canvi en les rutines i preferències consumistes. I la pregunta principal en aquest test d’urgència és què en pensem i n’esperem els consumidors d’un món depenent de l'eufemisme que se’n diu “nova normalitat”, després de passar per una allisadora tan severa i inesperada com aquesta pandèmia. I sembla que les primeres impressions que raporten els experts suggereixen un toc d’atenció molt important per part del consumidor, pràcticament una reacció espontània arreu del món: el consumidor n’està fart que se’l manipuli amb la tàctica comercial del “tal dit, tal fet”, i de engreixar empreses obsessionades en mantenir la seva compte de resultats en comptes de preocupar-se més per la salut del planeta que comparteixen. I aquests resultats preliminars de la recerca, no només marquen tendència, sinó que assenyalen un inevitable canvi de paradigma.
Per aquesta raó, crido l’atenció sobre la necessitat de fer-nos valer com a consumidors, reclamant tots els nostres drets. El primer de tots, que els productes que se’ns venguin responguin a criteris de respecte al medi ambient i, sobretot, a les persones que participen en la seva cadena de producció. Els consumidors no ens podem quedar en la zona de confort que representa “no voler-ne saber res” de com s'ha parit el producte que comprem. Sempre m’ha fet sentit malament el gran número de persones que en una enquesta d’opinió s'amaguen a la casella del “no sap/no contesta”. Mai m’han fet el pes els indecisos, bledes solejades i figaflors desmenjats. Punyeta!, ja n’hi ha prou de no mullar-se mai. Formem part d’una societat que s'ha esforçat per deixar enrere allò del “tant tens, tan vals”, a l’ensems que lluita perquè no desaparegui el factor confiança en els àmbits polític, laboral, personal i social. És a dir, per tenir una societat que no permeti que les presses trepitgin els bons modals i que l’estrès desfiguri la fesomia amable de la gent.
Potser no sigui exactament la societat que voldríem, però és la que tenim, que no vol dir que ens hi hàgim de resignar; ja que les societats no són objectes abstractes, sinó que estan formades per individus que, individualment, seria desitjable recuperessin un dels valors vigents en temps no tan reculats: que ens deixem estimar per qui som i sentim com a consumidors, no per si sortim o no rendibles. La globalització ens obliga a compartir com a consumidors la part que ens pertoca en la contaminació i en la contribució a la destrucció del medi ambient i al foment del canvi climàtic. Fa mal de pensar, però, que en els darrers anys de brutal desenvolupament tècnic i industrial, per satisfer principalment tots els capricis dels consumidors, s’hagi pogut fer tan mal al planeta. Acoquina imaginar-se el futur de l’espècie humana, veient el creixement desequilibrat de la població. Ara, doncs, que els consumidors som l’objecte del desig de l’economia productiva i comercial, potser que imposem les nostres regles de joc per fer més sostenible aquest món tan corcat i mal apedaçat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada