Follow by Email

dissabte, 6 de febrer de 2021

EL CANDIDAT ILLA HA DESTAPAT LA CAIXA DELS TRONS INSINUANT QUE EL PRESIDENT GUANYA MASSA.

Quina una que n’ha dit el candidat sociata! Amb el compromís que si arriba a president de la Generalitat es rebaixarà el sou un 30%, a part de fotre canya als seus rivals, ha posat en qüestió que sigui raonable el que cobra un president de la Generalitat. En un debat a la SER, amb els diferents caps de llista a les eleccions catalanes ha denunciat que el sou del president és "tres vegades" superior al que cobra el primer ministre italià i gairebé el doble que el president de Portugal o d’Espanya. Illa ha assegurat que cal "demanar" ingressos "justos", però també "predicar" amb l'exemple de "despeses justes" i estar "a prop de la gent". Laura Borràs, li ha retret a Illa que li sembli "tan indigne" la retribució de la presidència de la Generalitat "per fer la feina" que ha de fer, i ha proposat que la paga que es redueixi sigui la del Rei. "Reduïm les despeses de la Casa Reial? Si vol, les reduïm al 100% i deixem de pagar les despeses del rei fugat". I el candidat de Ciutadans li ha refregat pel nas que el delegat de la Generalitat al Consorci de la Zona Franca, amb carnet socialista, s’embutxaca molt més que el president de la Generalitat i el del govern d'Espanya. I ja la tenim armada: la resta de la colla de xarlatans no trigarà a dir-hi la seva i, per tant, tenim assegurat un cap de setmana entretingut, on veurem espectacles com treure foc pels queixals o competicions de mala baba.

I és quan encara no fa quatre dies que els pelacanyes intenten pair allò del sou estratosfèric d’en aquell noi que xuta la pilota, aquesta sonada estirabotada del candidat Illa no ha ajudat, francament, a fer baixar l’empatx. En temps reculats, per assabentar-te d’aquestes rucades s’havia d’anar als mítings, però ara resulta que no cal perquè tot el que diuen i deixen de dir els xarlatans, les televisions t’ho serveixen porta a porta, vulguis o no vulguis, i t’ho engargamellen tantes vegades com faci falta, mentre estàs arrepapat còmodament al sofà de casa. Llevat que facis dejuni de tele i procuris distreure’t d’una manera més intel·ligent que escoltant bajanades als aprenents de polítics, que barregen les mentides amb les mitges veritats amb un morro tremend. Per això no es pot baixar la guàrdia ni un moment, perquè a la que et relaxes ja te n’han engaltat una altra. L’altre dia, per exemple, el capatàs de can PP prometia que si guanyaven faria mans i mànigues perquè les empreses que van desertar del procés i de la pressió fiscal fotent el camp de Catalunya fa tres anys, fessin les maletes de tornada. ¿Que es pensa aquest xitxarel·lo de disseny que hem perdut la xaveta i tenim un principi d’Alzheimer? Ens recordem prou bé de les facili-tats legals que els de la seva quadrilla varen posar als disposats a fer-li el salt al sobiranisme emergent. Vaja quin farsant!

Tots aquests aspirants a legisladors potser que es plantegessin d’una vegada posar en pràctica una reforma per tal que siguin transparents de veritat els ingressos anuals dels que viuen amorrats a la menjadora de l’Estat. I de la mateixa manera que és imprescindible i de justícia que es retoqui el salari mínim dels que es guanyen el pa, com dèiem ahir, amb el suor del front, encara és molt més peremptori que, en relació precisament al salari mínim interprofessional, s’estableixi un salari màxim d'alts càrrecs. Ja que ningú pot sopar dos o tres vegades per molts diners que tingui, seria immoral que algú ingressés l’equivalent a molts salaris mínims, sobretot si part dels ingressos els paguem entre tots els contribuents. Esclar que un alt càrrec oficial ha de tenir uns ingressos que li permetin una determinada vida social sense passar angunies, sobretot per evitar-li temptacions d’untar-se els dits si considera que no arriba a fi de mes. Però una cosa es que cap servidor públic vagi pel món “fent pena”, i una altra de molt diferent que pugui permetre’s luxes, capricis, reverències i tractes de favor que un ciutadà cagamandurries normal no pot ni somniar.

Per aquesta raó, en aquest reglament d’ingressos màxims, des del rei cap avall per no descuidar-me’n cap dels que cobren del pressupost públic, haurien de declarar o “aflorar” tots els ingressos, directes o indirectes, que vagin a parar a la seva bossa mentre ocupin un càrrec públic. Estic segur que si s’ho prenguessin en serio, potser dels excedents d’ingressos innecessaris o fins i tot "injustos" se’n podria arreplegar el suficient per posar remei a les escletxes salarials i així permetre que tothom pugui guanyar-se la vida dignament. “Estalviar” en aquest sentit, no vol dir fer el mateix que se li ha permès al rei quan del pressupost per mantenir la casa reial s’ha restat el sou corresponent a l’emèrit fugat. Enlloc de retornar-lo a l’Estat perquè tapi forats, diuen des de la casa reial que se l’han quedat aquesta retribució “per tapar forats de la Zarzuela”. Potser faran obres al galliner del palau perquè la seva aviram noti que tenen “classe” i pedigrí.

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari