REFLEXIONS DE SEGONA MÀ

            Des que ha començat el compte enrere cap a la independència hem escoltat opinions de tots colors; jo me n’he apuntat unes quantes que m’han fet pensar. Sempre és positiu reflexionar sobre què diuen els altres. Us hi apunteu a l’exercici?

● Per sort, a Catalunya no hi ha unanimitat. El que hi ha és l’hegemonia de què parlava Gramsci (és a dir: el triomf moral del sobiranisme; percebut per molts com el nord de la brúixola). Els sobiranistes no haurien d’oblidar que la temptació de la unanimitat és l’error més gran. I els que s’hi oposen amb lleis o impugnacions doctrinals no haurien d’ignorar que, per edificar una hegemonia alternativa, cal seduir una gran part dels que ara opten pel sobiranisme (Antoni Puigverd – 31/08/2013)

● El procés català serà llarg i irreversible, però si s’accelera, es trencarà la majoria, i si s’encalla, esclatarà. (Jordi Barbeta – 12/2012)

●Plantejar a la gent vinguda de fora – fa un mes, un any o vint-i-set – que se sumi a la idea de la sobirania, amb l’únic argument que viurà millor, potser és molt, però no és el tot. Més aviat sembla una operació de pur intercanvi mercantil. No només viuran segurament millor, sinó que han de ser convidats a la construcció permanent de la nova nació catalana. (Carod-Rovira – 3/03/2013)

● “Si vostè té la força, a nosaltres ens queda el dret”. Aquesta frase d’un personatge de Víctor Hugo, a Cromwell, resumeix una idea capital: el dret és l’instrument per ordenar una convivència justa davant la tirania, l’arbitrarietat o la barbàrie. En democràcia, menystenir l’Estat de dret no és només una falta moral; també és un error polític. (Rafael Jorba – 15/06/2013).

● Caldrà definir el futur estat que volem. En contra dels que opinen que de tot en parlarem quan siguem independents, cal que l’avenç cap a la independència vagi estretament vinculat a la millora dels drets de la ciutadania i un increment de la qualitat democràtica. (Josep R.Mora – 8/6/2013).

● El naixement d’una Catalunya independent seria tutelat per unes autoritats europees que no permetrien que es modifiquessin els seus vincles amb la UE; que això impliqués el manteniment de Catalunya dins la UE com un membre més o que adoptés la forma d’una associació equivalent (semblant a la suïssa) només dependria del grau d’intransigència que adoptés Espanya i de la paciència d’Europa envers Espanya. (Miquel Puig – 27/10/2012).

● Ni la dreta ni l’esquerra espanyoles tenen cap “producte” millor per oferir a la societat catalana, per això prediquen l’adveniment de l’apocalipsi, en cas de separació. (Francesc-Marc Àlvaro – 14/03/2013).