DE FESTA MAJOR (1)

            A Manresa hem encetat els tres dies forts de festa major i la primera constatació que se’n treu és que, malgrat la crisi, la gent té ganes de sortir al carrer i que hi ha gent per a tots els gustos. Anessis on anessis ho trobaves ple, sobretot si no s’havia de pagar, i si bé les terrasses del passeig, el centre neuràlgic, no lluïen com en temps passats, la veritat és que la gent s’escampa més a causa que a cada racó, amb l’excusa d’espais a l’aire lliure per a no fumadors n’han sortit, de terrasses, tantes com bolets al bosc en un bon any de pluges. Això sí, es nota que la gent va més justa d’armilla i que mira més prim a l’hora de trascolar i si pot passar amb un entrepà per enganyar el cuc no s’entaula davant un plat combinat o un gelat d’aquells que feien salivera només de mirar-te’ls: la gent mira més prim, però no renuncia a la gresca ni a passar l’estona amb la seva colla o respirant l’alegria de les colles del costat. I com deu passar en moltes festes majors, t’adones de gent que feia temps que no veies i que han aprofitat la festa per airejar-se una mica, sovint repenjats en la crossa o el bracet de familiars o amics. Potser sí que els calaixos dels hostalers no s’omplen com abans, però les ganes de passar-ho bé són les mateixes i ningú confessa que abans s’ho passava millor, perquè sap que en temps de crisi el què importa és el carpe diem i no pensar massa en el futur, per no encaparrar-se més del compte.

            I en aquests temps de vetlla i reivindicació sobiranista ha irromput a la festa la fira Estelània, que representa a un grup d’emprenedors que volen normalitzar l’estelada com a element reivindicatiu, des d’un marxandatge oportunista que no m’acaba de fer el pes. En canvi, em va convèncer més que quan l’orquestra Rosaleda va concloure el seu concert de tarda amb “El cant de la senyera”, la gent espontàniament es poses dempeus en senyal de respecte. Repeteixo, hi ha gent per omplir tots els forats, però la festa major Alternativa no es deixa prendre el seu espai en ple barri antic i aplega una clientela característica que fuig de l’etiqueta antisistema, però que no se la pot treure de sobre perquè la parròquia no hi ajuda gaire. Enguany, a més a més, se’ls hi ha vist la de sota vetant – linxant ho va qualificar el líder local d’ERC – un dels musics d’Amusic Skazz Band que ideològicament defensa democràticament tant el poble palestí com l’israelià, pecat que va generar la proliferació de cartells acusant-lo de sionista i feixista, fins obligar-lo a suspendre el seu concert. A molta gent no els hi agradaria que el futur del país pugui estar marcat per grups que emparant-se en un suposat progressisme amaguen tics d’intransigència que fa por. Tampoc entusiasma que malgrat l’esforç de l’equip de govern municipal per eradicar actes d’incivisme com pixar-se pel carrer o respectar els horaris de descans dels ciutadans, a quarts de dos un progre es pixés sobre un aparador en un carrer cèntric, mentre els altres progres que l’acompanyaven li reien la gràcia. O que amb tanta policia “de planton” per les cantonades, com dirien els castissos, no es talla la proliferació de tavernes alternatives que des d’uns quants cotxes subministren i preparen sense amagar-se’n barreges gens ecològiques.