Follow by Email

dissabte, 28 de setembre de 2013

POSAR-SE A PINTAR DE GRAN

            Aquests dies, arreu de casals i clubs de jubilats s’inauguren aules i tallers de manualitats destinades a gent gran, perquè puguin retrobar-se amb aficions que s’havien aparcat de joves, per diverses circumstàncies de la vida. Una part important es decanta per la pintura, potser perquè pintar és una de les primeres activitats de l’home en sortir de l’animalitat i és, també, no cal dir-ho, una altra manera de veure i fer veure la realitat. El pintor té les coses més clares que no pas el científic, encara que sembli mentida, perquè el primer coneix bé els elements dels quals parteix: els colors; el segon, en canvi, moltes vegades no sap on comença la matèria de l’estructura que estudia. Una taca de pintura damunt la tela, per exemple, figura un personatge llunyà i indefinit, sense que calgui analitzar-la amb lupa per discernir braços, cames o peces de roba: el que val és la impressió de conjunt, deixant a cada espectador la llibertat de reconstruir i interpretar l’objecte de la fantasia de l’artista.


            Com que la majoria de la gent que es posa a pintar de gran no pretén pas un títol acadèmic sinó entretenir-se creant, la pintura els hi va com anell al dit perquè és per naturalesa contestatària, ja que no pretén captar la realitat objectiva, sinó donar-ne interpretacions subjectives variades. En aquest sentit, l’artista autèntic no és aquell qui sap utilitzar hàbilment la tècnica, sinó aquell que se’n val per expressar a la tela una visió personal i irrepetible d’un tros de vida real o inventada. En Modest Cuixart digué: “els artistes pertanyen a la casta social dels ganduls que treballen cada dia”. La gent que de gran agafa els pinzells ho fa sense cap finalitat concreta de fama o de lucre, pinta o dibuixa  amb tanta naturalitat, per dir-ho d’alguna manera, com l’ocell canta. Per aquesta raó, a la meva manera de veure, m’agrada més l’obra de gent gran expressant-se amb total llibertat, que no pas còpies de làmines, potser més reeixides però sense tanta ànima. En qualsevol cas, tant si es pinta copiant com si es fa més a la babalà, mentre es crea es gaudeix i estimulant la imaginació, sigui pintant o escrivint hom, per gran que sigui, se sent viu i en plenitud de facultats. Perquè aquestes activitats fins i tot anant amb crossa es poden practicar.     

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada