Follow by Email

dimecres, 4 de setembre de 2013

EL MENJAR QUE LLENCEM

No em refereixo als aliments que es llencen a la bassa, prematurament caducats o perquè no baixin els preus més del compte per excés de producció, que encara que sembli mentida sol passar en moments determinats per  estabilitzar el mercat. Del què parlo és del menjar que deixem al plat perquè estem massa tips o perquè no ens ve de gust. Jo encara sóc d’aquella època que a casa la mare ens ensenyava que el plat es deixa sempre ben net, però la bona costum de no deixar relleus ni res per mostra s’ha perdut escandalosament,   tant a casa com a fora. Havent-t’hi tanta gent que es mort de gana al tercer món, ¿per quins set sous els privilegiats als que no ens falta de res permetem que tones de menjar ben condimentat i de qualitat vagi al pot de les escombraries, senzillament perquè ens n’hem posat més del compte?  Si traiem el nas a qualsevol restaurant, sobretot un cap de setmana, quan surt tota la família a escampar la boira, i tenim un mínim de sensibilitat, ens caurà la cara de vergonya veient com els cambrers retiren plats mig plens de teca, sense que ningú dels asseguts a taula en faci escarafalls. Les criatures són les primeres que deixen vianda al plat i no es veu cap adult de la colla que els hi expliqui que això no es fa. Pobres criatures, que no s’estressessin per la renyina!  A l’escola no s’ensenya tot el que caldria la cultura dels valors, però els pares, avis i algun tiet per torna, tampoc no fan res perquè valorin, per exemple, la importància que té en un món on es passa gana deixar el plat net.


            I no pensem que són només les criatures les que no respecten el principi tan bàsic, saludable i solidari de no menjar més amb els ulls que amb la boca. Si miréssim per un forat aquesta trepa que ens disfressem de “gent gran” perquè ens fa vergonya que ens diguin vells o ancians, quan anem d’excursió, amb l’IMSERSO o el Casal, som testimonis que amb les muntanyes de deixies trauria el ventre de penes una família. No tots no s’acaben el que es posen, és clar; però són una minoria insignificant: la majoria no deixa el plat net, com correspondria fer-ho en temps de crisi. I molts d’aquests que no miren prim, són els primers que s’esgarrifen i posen el crit al cel quan alguna multinacional de l’alimentació sepulta els excedents dintre un sot o els crema, per evitar que es deteriorin els preus. Està molt bé que s’esgargamellin denunciant-ho, però per ser creïbles alguns activistes primer haurien de deixar el seu plat ben net i ensenyar els seus fills a no llençar ni una engruna. Excusar-se dient que escurar el plat es de golafres no cola mentre hi hagi éssers humans que només poden fer un àpat al dia i l’aliment que es posen a la boca no necessita ni plat, perquè els hi cap en una simple escudella.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada