EL CÀLCUL DE L'ATUR

            Encara que això de l’estadística es considera una ciència gairebé exacta, la veritat és que a molta gent com jo, que som més de lletres i quan es tracta de comptar ho fem amb els dits de la mà i poca cosa més, ens sembla que més aviat ens rellisca la pretesa infal·libilitat dels resultats per la senzilla raó  que no sabem veure’ls reflectits en la realitat del dia a dia. Un exemple que tothom entendrà és el que fa referència a l’índex de preus al consum: mentre que cada dia costa més anar a plaça o pagar els serveis, segons l’estadística oficial no n’hi ha per tant de plorar per la carestia de la vida. Doncs em temo que amb el càlcul de l’atur passa una cosa semblant: que els resultats tufegen, amb quina observació no insinuo que es maquillin o manipulin. De cap manera, només vull dir que els governants es fan trampes al solitari fent veure que l’atur baixa o puja proporcionalment al flux de persones que desfilen pels ordinadors de l’Inem. I això, francament, és una fal·làcia que es manté perquè als partits majoritaris ja els hi va bé la comèdia. No seria més realista comptabilitzar l’índex d’atur en funció dels cotitzants a la seguretat social? Com a mínim no se’ls hi veuria el llautó quan ens volen vendre com un èxit, per exemple, que l’agost d’enguany s’hagin redimit 31 aturats a tota Espanya mentre s’han fos quasi 90 mil cotitzants.

            Els cotitzants son faves comptades, en canvi els registrats a l’Inem oscil·len amunt i avall per mil raons; però els que cotitzen van a missa. D’altra banda, l’altre mètode que es fa servir, l’EPA, tampoc no és fiable, ja que no pot garantir de cap manera que tota l’economia submergida hi estarà retratada. Però els cotitzants són figues d’un altre paner i, en el fons, adoptar aquesta dada objectiva com a barem per mesurar l’atur seria molt més realista, enraonat i difícil de maquillar. I que ningú s’escandalitzi per insinuar que es fan jocs de mans amb les xifres, ja que no es pot negar que fa mal d’ulls que el govern sempre sàpiga abans d’hora tota la informació. Un institut d’estadística públic i neutral, hauria de facilitar aquesta dada al mateix temps a tothom. No ser curós amb detalls com aquests enteranyinen innecessàriament  la credibilitat, oimés si quan els resultats són bons se n’estarrufem tres dies abans. I si es vol ser més rigorós i no amagar el cap sota l’ala, potser no seria un disbarat que, simultàniament al número de cotitzants, es donés a conèixer l’import recaptat en cotitzacions, perquè es podria donar el cas que s’incrementessin els cotitzants però es rebaixessin les cotitzacions, la qual cosa seria el que els nostres avis en dirien un “enganya babaus”.