QUIN MAL HI HA EN CONSULTAR EL POBLE?

            Ja sé que emparant-se en que tenim una democràcia representativa, els que s’han alternat al poder fins avui no són gaire amants de sotmetre al poble algunes qüestions polèmiques. Tenint en compte que a l’hora de governar, els polítics sovint s’obliden d’allò que predicaven quan anaven a la caça del vot, no estaria gens malament que, de tant en tant, qui té la sobirania dipositada exercís el dret a decidir. Hi ha precedents a dojo de que res s’enfonsa per provar-ho: a Islàndia, per exemple, quan els bancs entrampats fins a les celles amb el seu principal creditor, Anglaterra, el poble va decidir democràticament que de cap manera volien pagar els plats trencats pels pèssims gestors, empobrint-se com hem fet nosaltres, retallats pels quatre costats. “Qui hagi creat el problema que busqui la solució, però no a costa dels contribuents” - varen plantar cara. A Finlàndia presumeixen dels millors resultats escolars de tot Europa i això ha estat possible posant el llistó alt als que volen dedicar-se a la docència: una nota de tall per estudiar per mestre superior al 8, a més de passió per l’ensenyament, ja que tenen clar que de la bona formació dels mestres en depèn el futur del país.

            Tanmateix, a Suïssa, en un cantó similar a les nostres comunitats autònomes, es va fer un referèndum perquè el poble determinés si calia pagar a un executiu de banca una morterada al retirar-se, en funció del seu contracte blindat. Els ciutadans varen decidir que s’ho pintés a l’oli perquè era una immoralitat. I no es va enfonsar el país. I el març d’enguany, altra vegada els suïssos varen decidir per l’aclaparadora majoria d’un 68% limitar els sous abusius, indemnitzacions, primes i altres prebendes dels executius de les seves grans empreses. I malgrat la patronal va pronosticar que moltes empreses tocarien el dos, la veritat és que no se n’han pas vist gaires fent cua a la sortida, ni l’economia ha fet figa. De manera que potser cal perdre la por a deixar que el poble expressi la seva opinió lliurament, sense portar-lo agafat pel coll com un bé. I que no ens vulguin enredar dient que el poble ja decideix almenys cada quatre anys i que ja n’hi ha ben bé prou. Tindrien una mica de raó els que així opinen, si els partits anessin a les eleccions amb programes entenedors, sense lletra petita i amb voluntat de complir-los. I, sobretot, si la representació fos directa, a base de llistes obertes. Mentrestant, la nostra democràcia sempre anirà ranca perquè li faltarà una pota. I perdoneu les molèsties!