Follow by Email

diumenge, 15 de setembre de 2013

LA CARTA MARCADA DEL SENYOR RAJOY

            Finalment el senyor Rajoy diuen que ensenyarà les cartes perquè ja ha trobat qui li escrigui o li dicti la resposta a la carta que li va enviar fa setmanes el president de la Generalitat. El curiós d’aquest encreuament literari entre els dos caps de govern, és que el contingut d’aquesta correspondència que hauria de ser privada, almenys fins haver-la paït el respectiu destinatari, el coneixen fins i tot les gallines. El senyor Rajoy encara no l’havia posat al sobre, o potser inclús no l’havia acabat d’escriure, i ja en circulaven versions arreu dels safaretjos del país, la qual cosa vol dir que o bé és un paio tan previsible que no cal que faci la comèdia d’estar-se rumiant quina en dirà o el seu gabinet de comunicació perd oli a tremuja. No crec que sigui una bona política de transparència que la discreció ja no tingui cap valor. Però el que més m’amoïna del cony de carta és el moment que ha escollit per tirar-la a la bústia. Mira si n’ha tingut de temps per fer-ho, des que va rebre la del senyor Mas, i ho fa tres dies després de l’exhibició de muscle dels catalans a la Diada. És una casualitat innocent o es tracta d’una botifarra premeditada?


            A la meva manera de veure, si la resposta fos enraonada es podria entendre que el senyor Rajoy s’està adonant de la patata calenta que té a Catalunya i ha reaccionat ràpidament, com un governant intel·ligent, fent la farina blana a la vista del ressò que la Via Catalana per aconseguir el dret a decidir ha acaparat arreu del món. Però com que la resposta serà un cop de porta a les ànsies d’esbrinar a través d’una consulta la voluntat del poble sobirà, no és cap temeritat pensar que s’ha escollit la data amb tota la malícia i, per dir-ho clar, la mala baba de qui pensa que té la força per imposar-se a la raó. És que el viatjant de gra cuit de que es disfressa sovint el senyor Rajoy per amagar, com a bon gallec, la seva autèntica personalitat, creu que un diàleg cordial es pot construir des de la deslleialtat permanent? Amb un tarannà tan poc pragmàtic davant la realitat, traient-se de la màniga cartes marcades com aquesta de la majoria silenciosa, el senyor Rajoy només aconseguirà que al final li trenquin la baralla a la cara. O, potser, és això el que busca? Quin gran país podria ser Espanya, si no tingués viatjants de gra cuit, autistes i xarlatans per governants!  Perdonin les molèsties!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada