EN MANS DELS EXPERTS

            Si voleu que us ho digui clar i català, penso que quan un govern recorre als experts abans de prendre un decisió no és pas per no ficar-se de peus a la galleda, sinó per guardar-se les espatlles quan arribi el moment de fer-nos empassar una píndola massa amarga. Si es tractés de donar bones notícies no necessitarien cap expert que els hi tragués les castanyes del foc. De moment, ja han acabat el manual de recomanacions els experts en pensions i els hi han agafat el relleu els que han de donar coartades a un govern poruc per emprendre la contrareforma fiscal que exigeixen els capatassos de l’UE. I sense entrar al moll de l’os de les recomanacions fetes pels experts, el primer que em sorprèn de tot plegat és que per garbellar el futur de les pensions públiques s’hagi escollit una comissió d’homes bons, la majoria dels quals tenen menjadora apart a la banca i a les asseguradores. He escrit “homes bons” i potser m’he passat perquè no sé ni tan sols si donen consells desinteressadament. Qui els hi encarrega l’anàlisi també paga la minuta? I, si voleu que us sigui sincer, em preocupa tant o més que qui paga mana que algun d’aquests experts cobri de dues bandes.

            Jo dec ser un il·lús, perquè em pensava que els partits ja tenien gabinets a sou per parir les idees de tota mena que farceixen els programes electorals i que, una vegada arribats al poder, poden aplicar carregats de raó gràcies al suport aconseguit a les urnes. Però, si quan governen, enlloc de tocar la partitura que volia escoltar el poble pretenen fer-nos escoltar una altra saragata, és per això que s’han d’emparar en experts per anar contra les seves pròpies promeses electorals? Pregunto només, no faig cap judici d’intencions ni de valor. Ningú parlava en els seus programes de masegar els pensionistes però ara, darrera el canyer dels experts s’hi apunten a la massacre. Inclús un expert que té plat a taula a CC.OO. li sembla de calaix que els pensionistes perdin poder adquisitiu. Déu beneeixi als experts! Gràcies a uns altres de la mateixa família, fins quatre hores abans d’esclatar la bombolla immobiliària alimentaven la fe en la gran banca que primer va petar. I el que em fa més ràbia, perquè demostra que al poble sempre el portaran a vendre, és que bona part d’aquells experts tenen a les seves mans el timó econòmic en molts de països i estan al front del BCE. Francament, des que vaig veure que quan els polítics volen legislar sobre avortament no veus cap dona entre els experts, ja no hi crec en aquestes comissions de panxacontents. I demà tocarà parlar del fons de la qüestió.