divendres, 7 de juny del 2013

LA GUERRA DE GUERRILLES DE LES BANDERES

            Un poble del Bages, Sant Vicenç de Castellet, és el darrer que a causa del zel de la delegada del govern té el seu batlle en capella de ser multat severament i inhabilitat temporalment pel pecat de retirar la bandera espanyola de la façana de la casa de la Vila i als regidors que varen votar penjar-hi l’estelada, pendents d’una estirada d’orelles semblant com si fossin criatures entremaliades. Des de la delegació del govern central surten com llops a desmuntar  aquesta estratègia separatista emparats en la Constitució i, des d’un punt de vista estrictament formal, no hi ha cap dubte que l’ajuntament de Sant Vicenç i molts d’altres que l’han precedit en aquesta guerra de guerrilles patriòtica estan en fals. Però, francament, em penso que no és una bona tàctica combatre els focus de guerrilla a cops de gorra perquè darrera de la insubmissió hi ha quelcom més que ganes de fastiguejar o de tocar el botet: més aviat hauríem de parlar de sentiments greument ofesos.


            Per mirar-s’ho des d’una perspectiva quadriculada reprimir cada conat d’indisciplina protocol·lària no serveix per amorosir la ferida, sinó per irritar-la una mica més. Si es veiés un mínim esforç per entendre les raons dels ajuntaments que han decidit democràticament arriar la bandera espanyola, potser es podria començar a resoldre el conflicte sense cap trencadissa. Però el problema és que es nega la major: no hi ha raons que valguin i, per tant, es dedueix  que els ajuntaments només volen emprenyar. Tenint em compte que a l’hora de fer el marrà per defensar una causa que cregui justa el poble català no s’arronsa per les amenaces, aquesta guerrilla pot fer-se crònica i costar-li a la delegació del govern uns recursos i una dedicació de personal que es podrien emprar més productivament en altres coses. La guerrilla de les banderes no és altra cosa que un gest de protesta, i saber interpretar els “gestos” és molt importants en política si hi haguessin polítics intel·ligents. Per exemple, si el govern central renyés al govern extremeny quan escarneix i es mofa dels catalans tips d’estrènyer-se el cinturó vantant-se que a Mèrida lliguen els gossos amb llonganisses, estaríem en camí d’ entendre’ns a partir d’aquest gest de bona voluntat i des de Catalunya potser no es veuria l’executiu central com un interlocutor hostil. Si la bandera no és més que un símbol d’identificació, potser farien bé d’esbrinar les raons de la desafecció enlloc de negar-les i limitar-se a reprimir-la.    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada