Follow by Email

dissabte, 22 de juny de 2013

FER POLÍTICA A REMOLC DE LA INDIGNACIÓ

No sé si heu notat que els governants, en general, d’un temps ençà caminen un pas enrere dels ciutadans i dels esdeveniments. Aquesta incapacitat de pensar més enllà del nas, sigui per mandra o per miopia, fa que sovint es prenguin decisions o es rectifiquin a remolc de les protestes i enlloc d’avançar-se als maldecaps es conformen apedaçant descosits. En tenim exemples a tremuja, els més tendres la conversió forçada al sobiranisme radical d’autonomistes militants i aquestes fastigoses qüestions dels desnonaments i de les preferents. Mentre es foragitaven de la casa que no podien pagar o perdien els estalvis de tota la vida, milers i milers de persones atrapades per una crisi que no havien provocat, la classe política mirava indiferent i panxacontenta cap una altra banda, deixant fer a una banca que sense els “favors” a molts partits, aquests no haguessin aixecat mai el cap de la misèria. Ha estat necessari que dotzenes de ciutadans indignats s’unissin en una plataforma d’afectats per la hipoteca perquè els dos grans partits (per gruix, que no pas per talla política), baixessin del burro. Perquè una altra de les característiques dels nostres governants és que quan es decideixen a treure el santcristo gros és perquè senten fred de peus i, en aquestes condicions d’emergència només els interessa parar el cop, en comptes de trobar-hi remei definitiu i just als problemes.


            A més a més, la classe política, almenys la que hem de rossegar cada dia, té una habilitat sorprenent per “complicar” enlloc de “simplificar”. Infinitat de vegades els ciutadans intenten fer-los veure les solucions que tenen arran del nas, però són tan orgullosos que prefereixen enredar la troca i marejar la perdiu vantant-se de no prendre decisions sota pressió del carrer. Per aquesta raó, en el tema de la política hipotecària, varen menystenir les PAH fins al punt de titllar-les de gent antisistema i si avui no hi haguessin suïcidis pel mig, de ben segur ningú hagués mogut un dit per impedir la terrible experiència que suposa que et facin fora de casa com un gos. Doncs no us cregueu pas que els governants s’asseuen a parlar com persones perquè els hi remou la consciència, sinó per pura conveniència i sentit de la conservació, i d’aquesta manera les solucions que prenen només serveixen per emperpalar-se en poder, no per treure de veritat les castanyes del foc als ciutadans. Els països que prosperen es perquè tenen al timó gent amb mentalitat d’estadista; en canvi, fa massa temps que per desgràcia ens governen meritoris, aprenents de bruixot i mercaders amb les mans foradades.     

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada