No sé si heu notat que els governants, en general, d’un temps ençà caminen
un pas enrere dels ciutadans i dels esdeveniments. Aquesta incapacitat de
pensar més enllà del nas, sigui per mandra o per miopia, fa que sovint es prenguin
decisions o es rectifiquin a remolc de les protestes i enlloc d’avançar-se als
maldecaps es conformen apedaçant descosits. En tenim exemples a tremuja, els
més tendres la conversió forçada al sobiranisme radical d’autonomistes
militants i aquestes fastigoses qüestions dels desnonaments i de les preferents.
Mentre es foragitaven de la casa que no podien pagar o perdien els estalvis de
tota la vida, milers i milers de persones atrapades per una crisi que no havien
provocat, la classe política mirava indiferent i panxacontenta cap una altra
banda, deixant fer a una banca que sense els “favors” a molts partits, aquests
no haguessin aixecat mai el cap de la misèria. Ha estat necessari que dotzenes
de ciutadans indignats s’unissin en una plataforma d’afectats per la hipoteca perquè
els dos grans partits (per gruix, que no pas per talla política), baixessin del
burro. Perquè una altra de les característiques dels nostres governants és que
quan es decideixen a treure el santcristo gros és perquè senten fred de peus i,
en aquestes condicions d’emergència només els interessa parar el cop, en
comptes de trobar-hi remei definitiu i just als problemes.
A
més a més, la classe política, almenys la que hem de rossegar cada dia, té una
habilitat sorprenent per “complicar” enlloc de “simplificar”. Infinitat de
vegades els ciutadans intenten fer-los veure les solucions que tenen arran del nas,
però són tan orgullosos que prefereixen enredar la troca i marejar la perdiu
vantant-se de no prendre decisions sota pressió del carrer. Per aquesta raó, en
el tema de la política hipotecària, varen menystenir les PAH fins al punt de titllar-les
de gent antisistema i si avui no hi haguessin suïcidis pel mig, de ben segur
ningú hagués mogut un dit per impedir la terrible experiència que suposa que et
facin fora de casa com un gos. Doncs no us cregueu pas que els governants
s’asseuen a parlar com persones perquè els hi remou la consciència, sinó per
pura conveniència i sentit de la conservació, i d’aquesta manera les solucions
que prenen només serveixen per emperpalar-se en poder, no per treure de veritat
les castanyes del foc als ciutadans. Els països que prosperen es perquè tenen al
timó gent amb mentalitat d’estadista; en canvi, fa massa temps que per desgràcia
ens governen meritoris, aprenents de bruixot i mercaders amb les mans
foradades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada