Follow by Email

dimarts, 25 de juny de 2013

HÀBIL INTERROGATORI

            No sé si enlloc de reflexió, això d’avui val més deixar-ho en pàgina viscuda per incloure-la en una mena de florilegi de l’esperpent o de allò tan subtil que el mestre Carandell va immortalitzar com “celtibèric xou”. Jutgeu vosaltres mateixos. Escenari: la duana espanyola, venint de sant Julià de Lòria. Hi havia una lleugera retenció i aleatòriament els guàrdies civils de servei conviden algun cotxe a sortir de la cua i estacionar-se a l’esquerra de la via. Aquesta vegada li va tocar al nostre vehicle que ocupàvem dues parelles de jubilats; jo anava assegut al seient darrera el conductor quan va començar l’hàbil interrogatori per part de l’agent més jove que ens havia triat, vés a saber per què.
- Desconnecti el motor i baixi – li va dir al meu amic afegint, quan el va tenir palplantat davant seu: - a què es dedica, vostè?
- Sóc jubilat?
- I abans de què feia?
- De paleta.
- Obri el maleter, si us plau.
El meu amic va fer-ho i vaig sentir que la conversa continuava, mentre l’agent donava un llambregada al contingut: - I el que viatja amb vostè també feia de paleta?
- No, no – li va contestar el meu amic, sense allargar-se massa en explicacions.
- I, doncs, de què feia?
- Em sembla que feia de comercial.
Com que una informació tan imprecisa no li devia fer el pes a l’interrogador, es va apropar a la meva porta i m’ho va preguntar directament: - de què treballava, vostè?
- De viatjant d’oli – li vaig engaltar.
- I què hi han anat a fer a Andorra?
- A passar la revetlla de Sant Joan.
- Porta diners?
- Ja m’agradaria, però sóc un pobre jubilat retallat i congelat?
- Quants en porta? – va prosseguir implacable
La mosca em pujava al nas, però vaig mossegar-me la llengua fent la farina blana: - No ho sé, potser uns tres-cents euros...

Tal com ens havia parat es va desentendre de nosaltres: un altre de la cua li havia cridat l’atenció. Si hagués gosat, em moria de ganes de preguntar-li si estava fent pràctiques o aquell surrealista interrogatori formava part del protocol  habitual per caçar escamotejadors de capitals. Per cert, la meva dona es va sentir menystinguda al no adreçar-li l’agent cap pregunta sobre el seu currículum professional. Serà que Hisenda ja aplica en general la mateixa doctrina assajada amb la infanta; és a dir, que amb les cònjuges val més no embolicar-s’hi?     

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada