EL FISCAL FIDEL

            Alícia, la que vivia en el país de les meravelles, s’assembla poc a la senyora Sanchez-Camacho que s’ha convertit en un esperit de contradicció i en un corcó, convençuda que d’aquesta manera es fan els amics que ella estima. Es vanta de “parlar clar”, però en realitat empudega de confusió perversa i calculada els debats i és una de les més fervents devotes de l’embolica que fa fort com a instrument per guanyar vots, convençuda que la millor manera d’omplir el cistell de peix és removent l’aigua del riu. Ella es defineix com una especialista en nedar contracorrent, quan passa comptes a Madrid amb els seus i es penja medalles per deixar-se estimar. Però per bona comedianta que sigui, no es poden fer a l’escenari tots els papers de l’auca ni exercir la seducció política més descarada a tord i a dret, per tal de mantenir-se com a protagonista. Un dia o un altre, en el teatre de la vida si es porta massa lluny això de posar-se carotes de conveniència, l’autèntic personatge que es porta a dins apareix en escena envoltat de totes les seves misèries i per molts guardaespatlles o fiscals fidels que es tinguin, la representació se’n va a fer punyetes.

            Fa temps vaig pronosticar que aquesta dona tenia els dies comptats en política perquè les mentides sempre fan forat i quan es menteix als més dèbils per escantonar-los la moral removent l’espantall de la por i la inseguretat, s’ha creuat una línia vermella que sempre passa factura. La senyora Sanchez-Camacho en pla d’engalipadora d’avis fent-los creure que si s’embolicaven amb estelades les seves pensions perillaven, va ser un cop massa baix perquè li surtis de franc. I com tothom sap i recordava el Rubianes tot sovint, “a cada porco chegalle o seu sant Martinyo”. Els polítics, a qualsevol país, es converteixen en un  problema per a la democràcia, i àdhuc per a la convivència, quan es creuen que estan per sobre del bé i del mal, passant de la humilitat de “servir” als altres a la prepotència de “servir-se’n” dels altres. I com que el nom no fa la cosa, per molt que et diguis Alícia no pots pretendre fer-te a mida un país de les meravelles, perquè el món és molt més complicat i el que s’ha d’intentar es entendre, conviure i respectar als que no pensen com tu. I la senyora Sanchez- Camacho en aquesta assignatura s’ha guanyat una carbassa colossal. I això només es paga amb la defenestració. No hi ha un escenari pitjor que el polític perquè els amics es converteixin en escurçons i, a vegades, els fiscals fidels són els primers en clavar-te les dents.