Al Casino de Manresa, aquest vespre s’inaugurarà una Mostra de diverses
obres d’art realitzades durant un curs lectiu, com els seus néts, per la gent
gran activa de dotze casals i associacions de veïns. Una participació de 186
persones que han seleccionat amb il·lusió el millor de la seva feina d’un any per
sotmetre-la a la crítica dels seus conciutadans et deixa parat, sobretot tenint
en compte que hi ha exposades pintures, dibuixos, ceràmica i manualitats d’una
gran categoria i amb moltes hores de constància enganxades al darrera. Però no
només per aquesta raó us en parlo avui, sinó perquè em sembla que també mereix
destacar-se el fet que aparcant la mala costum tan nostrada de les capelletes i
de que cadascú faci la guerra pel seu compte, almenys a Manresa una vegada l’any
totes les entitats que fan aules o tallers destinats a la gent gran deixen de
banda llurs rivalitats, gelosies o egoismes per col·laborar en una Mostra
artística que posa en relleu dues realitats: que hi ha molta gent gran que
passa de la xerrameca dels polítics i no s’enfonsa en la depressió després de
ser maltractada per totes les retallades i que entre les diverses entitats que comparteixen
col·lectius de gent gran hi ha més coincidència d’interessos que no pas
discrepàncies insalvables si algú les sap gestionar amb delicadesa. I com que
és així, va la pena que de tant en tant l’unitat i no la divisió s’escenifiqui.
La iniciativa per
encetar aquest clima d’entesa puntual ningú li podrà negar a la Coordinadora de
Jubilats i Pensionistes de Manresa que fa dos anys va renunciar voluntàriament
a l’usdefruit que havia mantingut durant molts anys en solitari d’un marc tan
incomparable com la sala d’exposicions del Casino, oferint a entitats afins
compartir-la amb la finalitat de fer palesa a la ciutat una Mostra de l’empenta
creativa i vital de la gent gran. L’any passat, en un altre marc incomparable
com és el Palau Firal, amb motiu de l’Expobages, la Coordinadora va
engrescar un acte d’homenatge a 33 persones grans no en funció de l’edat sinó
de ser actives. La jornada va reunir gairebé tres mil visitants al Palau,
l’entrada de públic més espectacular de la Fira segons els propis organitzadors. És a dir:
quan la gent gran s’hi posa la pot fer grossa. I si la coordinació de la moguda
contempla un projecte ambiciós, ben estructurat, transparent i respectuós amb
la personalitat dels socis, procurant no trepitjar els ulls de poll de ningú
sinó que tothom s’hi trobi bé, repartint joc i protagonisme, són possibles actes
unitaris al voltant d’un objectiu comú determinat. En moments delicats com els
que vivim la gent gran penso que ha de donar exemple d’unitat a l’hora de
reivindicar, simplement, que no està disposada a vegetar en un racó de casa
mirant la tele perquè després de la jubilació queden moltes tecles per tocar.
Seria bo que els polítics que només pensen en retallar l’estat del benestar
preguessin bona nota d’exemples com aquest: avui s’ha aconseguit a Manresa,
però Déu n’hi do de casos semblants a tot Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada