EL SENTIT DE LA VIDA

            No entenc els que redueixen el sentit de la vida a sobreviure o no tenen cap més ambició que passar-s’ho com es pugui. Tampoc no em fan peça els que troben normal que la vida sigui sinònim de patiments o de plors; en canvi, faria costat de bon grat a Sèneca quan diu que les autèntiques lliçons no s’aprenen a l’escola sinó fotent-se de lloros rodolant per la vida. De l’Eclesiastès es aquella frase lapidària i fatalista: “sota el sol tot té el seu temps i la seva hora. Hi ja temps per néixer i temps per morir, temps per sembrar i temps per recollir, temps per ferir i temps per curar, temps per destruir i temps per edificar, temps per estimar i temps per avorrir...” Jo, que confesso ser un apassionat de la vida i que voldria consumir-ne la ració que em toca fins a les últimes escorrialles, penso que la vida només té sentit si fas que cada persona que passa pel teu costat se senti millor i que la gent que tens a prop no et sàpiga greu que creixi més que tu, que prosperi i, fins i tot, que et passi la mà per la cara sense sentir-ne cap enveja. La vida no té sentit amb el cor agre de qui no adapta la seva felicitat a allò que té. La felicitat no és qüestió de tenir poc o  massa, sinó de saber-ne treure profit del què hi hagi.

            En Martí i Pol, a Llibres del Mall, va descriure perfectament el sentit de la vida: “Estic segur que moriré un capvespre, / hivern enllà, davant mateix de casa, / no d’una mort ostentosa i terrible, / ans d’una mort quotidiana i tendra: / una mena de mort subsidiària, / de pòtol, o de gos de casa rica. / No cauré fulminat, m’aclofaré / tan lentament i dignament com pugui, / per preservar tant el cos com la roba / del fang que hi ha al carrer i de la mullena. / Estic segur de no decebre els qui / en vida m’atorgaren confiança / i sé que esperen que la meva mort / sigui tan presentable com la vida.” Potser, en definitiva, el sentit de la vida sigui passar per aquest món sense trencar res i deixar-lo una mica millor de com s’ha trobat. Admeto que en podríem parlar d’altres punts de vista, però ja us dic des d’ara que si viviu amb aquest objectiu tan senzill la vostra vida tindrà sentit de veritat. Perquè el món vagi millor no es necessiten sants ni verges i màrtirs, sinó persones normals que visquin i deixin viure, que pontifiquin menys i facin més; sobretot que sàpiguen ser feliços amb poca cosa.