Avui l’executiu central donarà una nova volta de manubri per escanyar
les autonomies perifèriques díscoles en profit del centralisme jacobí, en una matèria
tan sensible com l’administració pública. Emparant-se en l’excusa que són uns
manats a les ordres de l’UE, sotragaran el
règim local més que amb criteris objectius per estalviar recursos, encegats per
aconseguir que tots els fils s’hagin de moure des de Madrid. I afegiria que la
perversitat d’aquesta reforma radica en el fet que en Rajoy, fent el posat més
innocent de viatjant de grà cuit, vol convèncer a la parròquia de funcionaris
estatals que no perilla ni un lloc de treball, cosa que no s’entén si es tracta
de retallar pressupost, esbandint cap a les comunitats autònomes la
responsabilitat de liquidar duplicitats administratives. És a dir: pel que fa a
Catalunya, el gallec implícitament intenta vendre’ns la moto que
l’administració duplicada que s’ha de suprimir és la nostra i no pas la que
depèn del seu govern, la qual no hi pinta res estant les competències transferides.
I en aquest paquet de duplicitats escandaloses hi figura la delegació del
govern central ja que la representació de l’Estat recau constitucionalment en
el president de la comunitat autònoma i no en el comissari/a polític imposat per
un govern partidista que no se’n refia de la lleialtat catalana.
A més a més d’aquesta
impertinència, resulta que una vegada més es passen per l’arc del triomf la
llegítima aspiració de la
Generalitat a legislar des d’aquí la reforma de
l’administració catalana, fent veure que ignoren que està en capella d’entrar
al Parlament un projecte de canvis encaminats a la modernització, basats en els
criteris rigorosos d’una comissió d’experts que critica l’engruiximent de
l’administració, advoca reduir el nombre de conselleries, planteja una major
col·laboració pública-privada i limita la consideració de funcionari als llocs
que requereixen de l’exercici de l’autoritat administrativa, mentre que la
resta de l’actual plantilla de funcionaris i empleats públics se sotmetrien al
règim de contractació laboral de cada sector, sou inclòs. Si els que sabem del
mal que patim som els catalans, no és de rebut que ens vulguin imposar caminadors
teledirigits des de la Montcloa. Esperem
que els nostres polítics sàpiguen plantar cara per dignitat a les pretensions
dels que voldrien tenir-nos estacats tota la vida pel coll i que aquest
projecte de reforma a la catalana tiri endavant i no siguem nosaltres mateixos
qui l’amaguem al calaix com ha passat amb l’informe Roca sobre racionalització
de l’estructura territorial, el qual des del 2001 reposa al cel de les oques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada