Follow by Email

dilluns, 10 de juny de 2013

JUBILATS MÉS POBRES I EMPRENYATS

            Aquesta trepa de la tercera edat, segons es desprèn de la manera com els polítics ens tracten, sembla que en tenim la culpa que els números no els hi quadrin. Què és això d’anar tant al metge, de consumir tantes potingues i de cuidar-se tant com si haguéssim de viure cent anys? No som productius i a més a més allarguem massa el paper a la funció. Fins i tot una consellera de Sanitat, amb la seva gràcia andalusa, va ser tan bocamolla d’expressar en veu alta allò que molts de la seva colla deuen pensar en la intimitat: és just que als malalts crònics els hàgim de mantenir tota la vida? La crisi de l’envelliment té al punt de mira les pensions i la despesa sanitària, perquè llevat d’unes quantes excepcions els polítics no saben com fer-s’ho per adaptar els sistemes de pensions i el sanitari a la realitat. El senyor Rajoy es va cansar de repetir que l’últim que faria en aquesta vida seria tocar les pensions. Doncs, mira, ja li podem prendre mides perquè igual com ha passat amb els impostos les seves promeses de pa sucat amb oli se les emporta el vent.


            Ara bé, com que a ningú li agrada aigualir la festa a la parròquia, ha carregat la llufa de botxí de les pensions a un comitè d’experts per justificar que tururut viola a les revaloritzacions d’acord amb l’IPC, i per encolomar-nos un nou barem regulador en funció de les possibilitats econòmiques reals, la qual cosa vol dir que el govern tindrà les mans lliures per retallar per on li roti les pensions, carregant-se tots els drets i compromisos adquirits entre l’Estat i els cotitzants de les contributives. Els canvis són necessaris, esclar, però enlloc de gratar-se la panxa veient-les venir haurien d’haver començat fa anys les reformes, com en els països més previsors. Ara cal almenys pensar-se bé l’informe interessat dels experts, tenint en compte que apostar per sistemes multipilars amb participació de l’Estat, aportacions obligatòries a fons privats i contribucions voluntàries no ha donat resultats massa reeixits on s’ha aplicat. El canvi demogràfic impacta igual en un sistema de repartiment que en un de capitalització i si el sistema té problemes de finançament, la privatització contribueix poc o gens a pal·liar-los; al contrari, els podria aguditzar. En canvi un bon sistema de repartiment pot acabar, capitalitzant-lo amb seny, amb la crisi de l’envelliment.      

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada