BURILLES ANÒNIMES, INCENDIS IMPUNES

            S’han arxivat les diligències obertes arrel del gran incendi de l’any passat a l’Empordà perquè, com era d’esperar, les burilles recollides arran de carretera no han pogut delatar qui va calar el foc. En temps més reculats corria la brama o no que darrera dels incendis forestals s’hi amagava la llarga mà de la indústria paperera o, en determinades contrades, se’n donava la culpa als pastors o als especuladors de la construcció. El cert és que poques vegades s’ha enxampat ningú amb la teia als dits, i quan es té la xamba d’aconseguir-ho resulta que sempre s’escau que es tracta d’un pobre babau, d’un pagès conco que ha perdut la xaveta posant-se a cremar rostolls a la babalà o d’una colla de de can fanga que feien carn a la brasa sense prendre precaucions. De manera que la majoria de les vegades hom es queda sense saber qui són els responsables materials dels estralls als boscos. Això dona una sensació de frustració i d’impotència que fa volar la imaginació en busca de fantasmes enlloc de ser formals i reconèixer que la majoria de les vegades el bosc català no crema per culpa d’una mà negra sinó per la negligència tant dels que els trepitgen com dels que haurien de fer-los netejar i tenir-ne cura.

Ara bé, la degradació ecològica dels nostres boscos no es neutralitza en èpoques d’incendis pel simple fet de millorar el material d’extinció, que tampoc no és el cas quan es va just d’armilla. Els nostres boscos es desequilibren ecològicament quan els ocupants de determinades urbanitzacions no respecten l’entorn o quan els pagesos emigren d’unes terres que no donen per menjar, abandonant el territori a l’anarquia de la vegetació incontrolada. Quants quilòmetres de sotabosc s’han netejat des de l’any passat? No hi volien enviar brigades de presoners i d’aturats voluntaris? I respecte dels pagesos que s’han buscat la vida a ciutat, han abandonat el camp i el bosc per culpa d’una pèssima política agrícola i ramadera, agenollada davant les conveniències dels competidors europeus? Però el que fot és que davant tants atacs ecològics que es cometem a diari per acció o per omissió, no es reaccioni des del govern fins que hi ha un gran terrabastall, la cendra ens plou sobre el cap i respirem oxigen barrejat amb fum de fusta socarrimada. Aleshores, els remordiments els hi fan buscar, esmaperduts, a qui podem carregar els neulers de tanta negligència i desídia consentides pels que només se’n recorden de Santa Bàrbara quan trona.