DÈFICITS INEVITABLES

            Estan tan esverats amb això del dèficit públic que alguns becaris de la política han desempolsegat una teoria econòmica tan arnada com el “dèficit zero”. Els governants que han passat a la història com homes d’Estat feren prosperar els seus països en el marc del sistema capitalista estant més pendents del creixement i de que els emprenedors no paressin de produir projectes i crear riquesa que no pas de mantenir el dèficit a ratlla perquè, entre d’altres raons, créixer és impossible sense assumir riscos i no tenir tantes manies per endeutar-se moderadament. L’altre dia un alcalde es posava les mans al cap perquè el transport urbà el tenia en números vermells. Què es pensava, que podria garantir un servei passable de transport urbà sense perdre-hi diners? O que donar una cobertura decent a la dependència es pot fer sense deixar-hi pèl? Determinats serveis socials no es poden prestar només si són  autosuficients financerament doncs, precisament, per la seva pròpia naturalesa de servei públic no poden donar beneficis. Una altra cosa és que estiguin ben gestionats per controlar el dèficit a nivells sostenibles. Però aquest dèficit l’hem d’assumir inevitablement entre tots, mitjançant una política fiscal justa.

            El que no es pot fer es retallar serveis necessaris simplement perquè generen pèrdues d’explotació. De ben segur que passant-hi el sedàs a les rutines de gestió sense perjudicis ni interessos creats, es trobarien diverses esquerdes per on el recursos s’escolen a la claveguera. No obstant això, inclús després de fer-hi un bon dissabte, el servei continuarà sent deficitari perquè és inevitable. El que el bon governant ha de fer és aplicar al sosteniment d’aquest servei imprescindible pel benestar de les persones les partides pressupostaries que facin falta. Evidentment, es tracta d’establir prioritats i de no tibar la corda pel costat més consentit ja que acabarà per trencar-se, arrossegant part de la societat a la crispació o a la desesperació. Amb la panxa buida no es fa res de bo i a base d’estrènyer-se més el cinturó la societat no avança, per molts cants de sirena que en vulguin fer combregar amb rodes de molí. La gent indignada i faltada de son no rendeix: per rendir s’ha d’estar feliç i lliure de maldecaps que distreguin. Tot a l’inrevés del que ens passa. Francament, per culpa d’estar tan pendents que el dèficit no es desestabilitzi, desestabilitzem les persones.