Una de les “expertes” redactores de la carta astral del sistema públic
de pensions no se n’ha pogut estar d’ensenyar la poteta, hàbilment provocada
per un periodista: si els futurs pensionistes volen viure de renda quan es
retirin, s’hauran de farcir un pla de pensions individual fet a mida quan més
aviat millor. De fet no m’ha vingut de nou aquest pronòstic: les tentines de la
seguretat social que fan anar de corcoll als que se n’han de refiar de la
pensió per fer bullir l’olla i donar-se de tant en tant algun capritxet més que
merescut, són considerades per la industria asseguradora com una mina d’or en
potència i estan a l’aguait de no perdre’s el negoci: alimentant la sospita envers
el sistema públic pensen que cada vegada es contractaran més pòlisses de fons
de pensions. Objectivament parlant, no es pot dir que aquesta opció sigui un
disbarat sempre que les regles de joc estiguessin clares i no es deixés la
mínima escletxa oberta. A fi de comptes, un fons de pensions consisteix simplement
en capitalitzar un determinat temps quotes periòdiques que matemàticament
basteixin una pensió vitalícia. Ras i curt: la sopa d’all
Evidentment, les
asseguradores no són germanetes de la caritat sinó que inverteixen els capitals
rebuts en forma de primes per obtenir una rendibilitat que els hi permeti
guanyar-se la vida, després d’atendre els compromisos pactats amb els seus
assegurats. Ara bé, perquè aquest conte de fades sigui creïble s’hauran
d’establir controls molt severs per evitar jocs de mans i desafinades sonores,
sobretot evitant unes pràctiques comercials que en el passat, per dir-ho amb
franquesa, resultaven força pintoresques: comissions escandaloses als
intermediaris a més d’incentius sorprenents als subscriptors de pòlisses. No
recordeu aquelles campanyes on la banca oferia un pernil o diversos regals exòtics
a qui es feia un pla de jubilació? Qui pagava aquestes campanyes de promoció
agressives? No en tingueu cap dubte: l’assegurat. Hi havia companyies que per
quadrar els resultats de l’exercici a fi d’any oferien doblar les comissions
als seus agents captadors més agressius i algunes d’aquestes companyies no eren
nacionals, potser més susceptibles de picaresca llatina sinó amb pedigrí centreeuropeu.
És a dir: si es vol prevenir la bancarrota de les pensions públiques posant-li
com a crossa les pensions privades s’haurà de vetllar perquè les pràctiques
temeràries d’abans d’ahir quedin eradicades i que la transparència sigui total.
El que passa és que no sé si aquests són els millors moments per dipositar la
confiança en la banca i el sistema financer del qual les asseguradores en són
un apèndix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada