Igual com es diu que una imatge val més que mil paraules, per a la reflexió d’avui us proposo un exemple de com va acabar una les moltes conductes incíviques que es repeteixen tots els dies a pobles que, malgrat tenir flamants ordenances de bona conducta cívica, a l’hora de la veritat resulten paper mullat. Us ho explicaré tal com ho conservo del retall de diari que de tant en tant solc guardar com ho devia fer l'enyorat mestre Carandell, quan recollia xeixa pel seu “Celtibèric xou”. Es veu que la policia local d’una ciutat catalana va denunciar l’amo d’un gos de raça potencialment perillosa, que va agredir mortalment un Yorkshire terrier atacant-lo al mig del carrer. El gos-agressor anava deslligat, no portava morrió i l’animal el seu amo no li havia fet l’assegurança obligatòria de responsabilitat civil, ni el tenia registrat a l’ajuntament, ni res de res. El gos-víctima l’havia tret a passejar la seva mestressa acompanyada pel seu fill petit i millor amic, a mitja tarda, per la zona enjardinada del seu populós barri. El gos-agressor es va abalançar sobre el gos-víctima sense quan val ni quan costa, i segons l’informe del veterinari que va tenir de sacrificar-lo presentava una ferida greu a la zona cervical entre les dues escàpules i d’altres menys greus degut a mossega-des al coll i a l'espatlla. En resum: que el gos-agressor va degollar al gos-víctima.
En ple acarnissament el nen que era el millor amic del gos-víctima, ple de ràbia va reaccionar donant puntades de peu al gos-agressor mentrestant l’animal del seu amo s’ho mirava com si fos un espectacle divertit, assegut en un banc, en un estat no massa catòlic per dir-ho caritativament. En arribar la patrulla de municipals que algú va avisar, van requisar el gos-agressor per posar-lo a disposició de la gossera i empaperaren l’animal del seu amo per cometre diverses infraccions greus de la llei sobre la tinença de gossos potencialment perillosos i, segons la gasetilla del diari, l’Ajuntament va comunicar que no li tornaria el gos-agressor fins que aquest no regularitzés la documentació administrativa. Aquest exemple d’incivisme, que em consta va quedar arxivat pagant una multa de pa sucat amb oli, es reprodueix dotzenes de vegades, cada dia, en diferents versions, arreu del territori. I els diaris ens “alegren el dia” assabentant-nos, per a la nostra tranquil·litat i perquè ens sentim segurs a casa o passejant pel carrer, que la majoria de petits delinqüents i d'incívics després de ser detinguts i fitxats, quan els atrapen o els fitxen, en poques hores ja campen per les seves “en llibertat amb càrrecs”. I visca Xauxa!
A la meva manera de veure, després de l’experiència d’haver-me passat mesos participant en una comissió municipal per redactar un avantprojecte d'una d'aquelles “Ordenança de Civisme” que portava bojos els Ajuntaments tendres de democràcia de fa uns anys enrere, aquests reglaments de civisme no serveixen gaire de res si a l’hora de la veritat no hi han pebrots, ni recursos, ni personal per fer complir les normes sense contemplacions. Això, si no passa que el delicte i la sanció no estan ben tipificats, perquè per postres la majoria de les vegades per allò dels consensos entre partits les ordenances de civisme més que un instrument disciplinari es convertien en una pura i utòpica declaració de principis. I és que l’establishment polític encara no ha entomat que les ordenances, per si soles, no resolen els actes incívics, ni per extensió la petita delinqüència, si no es fan complir rigorosament als infractors. (dels milers d'expedients sancionadors per saltar-se els tocs de queda o les restriccions perimetrals durant la recent pandèmia, només se’n van tramitar un 17%). Si les regles de convivència no s’engargamellen a les persones des de ben petites, tant a l’escola com a la llar donant exemple els adults, no serveixen per res.
Tanmateix, la percepció de la ciutadania és que les ordenances no es fan complir amb l’autoritat i contundència suficient com per escarmentar els que es comporten fent-ne mofa, que són precisament els autors d’actes incívics que fan sentir més impotents els ciutadans que els pateixen, sobretot en tenir la sensació de desempara davant la falta de reacció immediata i contundent de l’autoritat i de la justícia. No cal que us faci un llistat d’aquells petits actes incívics amb els que ens topem cada dia i amb els quals l’autoritat només sap dir que hem d’aprendre a conviure-hi per força, si no volem trastocar-nos. ¿Sabeu quants petits drames s’han de viure quotidianament per culpa de veïns que no respecten el descans dels altres o de les molèsties i entrebancs burocràtics que suposa denunciar un simple robatori domèstic o un atracament al carrer? Ja no diguem del calvari que passen els ciutadans que en tornar a casa se la troben ocupada i descobreixen, perplexes, que tenen més drets els okupes que els hi fan la guitza que no pas ells com a propietaris.
El civisme, vatua l’olla!, no consisteix en recollir caques de gos i tirar la brossa al contenidor que toca, sinó en escarmentar els incívics perquè s’ho pensin dues vegades a l’hora de reincidir. I per escarmentar no cal posar-los a la presó, que de presons ja n’hi ha masses i no serveixen per rehabilitat delinqüents sinó per “doctorar-ne” uns quants més. Fem com a altres països en que, per començar, una justícia ràpida i de proximitat obliga els petits delinqüents contra la propietat o als carallots que destrossen mobiliari públic i no respecten el descans dels veïns, a serveis socials controlats i no simbòlics a la comunitat. Potser l’animal propietari del gos perillós que us he posat d'exemple per il·lustrar aquesta reflexió d’avui, sota una administració de la justícia immediata i amb sentit comú ja se l’hauria obligat a rescabalar a la mestressa del gos-víctima pels danys materials i morals, i en comptes de la multa de per riure, a dedicar unes quantes hores setmanals a netejar la gossera del seu poble o a recollir les caques de gos pels carrers.
(Que sigueu feliços aquest final de setmana. Ens retrobarem diumenge amb la selecció de “cartes al director” que donen veu a gent possiblement carregada de la "seva" raó, que té dret a ser escoltada. Dilluns reprendrem les reflexions diàries habituals sobre la cada vegada més depriment actualitat. Mentrestant, féu bondat, no deixeu de banda ni la mascareta ni la neteja de mans, i no estigueu massa pendents dels noticiaris ni de la xerrameca que circula per internet, si no voleu acabar tarumbes perduts).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada