ELS CAPS DE SETMANA TESTIMONIS MANLLEVATS A “CARTES AL DIRECTOR”

 

(Des de fa uns quants caps de setmana espigolo “Cartes al Director” publicades els darrers deu dies als diaris del país, perquè estan escrites per gent carregada de la "seva" raó)

CENSURES.- És noticia que els codis de bones pràctiques de Facebook, Twitter, TikTok o Instagram no permeten imatges de cossos sense roba, encara que siguin obres artístiques d’Egon Shiele, Amadeo Modigliani o Kolomar Moser. Alguns museus de Viena, com l’Albertina i el Leopold Museum – feta la llei, feta la trampa – han decidit unir-se a la plataforma de subscripció a continguts pornogràfics Only Fans per esquivar la censura. Hom no sap si afegir aquest fet a la «cancel culture», que en nom del revisionisme històric, ai!, exigeix amb gran ressò mediàtic– enderrocar monuments – entre els quals els de Colom que es troben arreu d’Europa i Amèrica - com si en els nostres dies visquéssim en una bassa d’oli on hi preval la moral, la felicitat i la concòrdia. A “Un món feliç”, Aldous Huxley ja ens advertí de què va la cosa. De tot plegat es fa evident que la censura –ara com en el passat– cancel·la i reprimeix el lliure pensament i la llibertat d’expressió artística. Altrament dit, al segle XXI ens volen fer combregar – de totes-totes – amb rodes de molí... (Jordi Pausas Paris – Girona – Diari Girona)

NO SOM UNA GENERACIÓ DE VIDRE.- Se sol titllar els més joves d’intolerants, rondinaires i hipersensibles. Adjectius que no s’acaben d’entendre quan som els que posem veu a la violència i a la discriminació, situacions que s’ha normalitzat i banalitzat en moltes ocasions. Lluny de ser de vidre, som una generació que no s’ofèn per tot, sinó que fa front a les injustícies i s’enfronta cada dia a una societat a la qual l’incomoda la transparència i mostrar els seus sentiments i disconformitats. El que realment busca la nostra generació és el canvi. (Maria Escot Roca – Barcelona – El Punt Diari)

PROU DE VIOLAR.- Dos violacions són reportades cada dia al nostre país. 62 cada mes i, per tant, 744 cada any, quines vides mai més tornaran a ser igual perquè se’ls hi ha arrabassat una part important de si mateixes. Vivim en una cultura de la violació en la que no s’educa als nens a no violar. No, en comptes d’això se’ls hi permeten acudits masclistes, comentaris denigrants i actituds violentes i de superioritat envers les noies. La violació és una pràctica habitual a la nostra cultura. Una pràctica bàrbara i extremadament salvatge i inhumana que ni els animals més salvatges practiquen. Ensenyem els nois a no violar en comptes de a les noies a no ser violades. (Núria Òdena – Barcelona – La Vanguardia)

ELS FALSOS CANONS DE BELLESA I ELS MÉS PETITS.- Quantes vegades ens hem mirat al mirall comparant-nos amb famosos i sentint-nos malament amb nosaltres mateixos? Les xarxes ens enganyen, ens mostren un ideal de perfecció que no ha existit mai ni existirà, ja que la perfecció no existeix. Ens fan creure a tots que allò que veiem és real, quan la majoria de vegades no és així. En aquest escenari, m’apareix un dubte: com protegim els més petits d’això? Com els fem veure que no és real i que no seran mai com aquelles models perquè ni elles mateixes són així? Doncs mitjançant l’educació. Hem d’educar els més petits a tindre amor propi i a no comparar-se, a veure el que és la realitat i el que no ho és, els hem d’educar en l’amor propi i perquè s’estimin com són. (Paula Roca – Barcelona – El Punt Diari)

LA MEDIOCRITAT.- Llegit en un article de Josep Pla del 1929. “Els dos grans inconvenients de la mediocritat són aquest: primer, el predomini de la gent buida però hàbil; segon, la confusió facilíssima entre el que sembla bo i el que ho és...” Ho trobo genial i actual. (Albert Guitart Graells – Terrassa – La Vanguardia)

FORA BANDERES DELS MÍTINGS I MANIFESTACIONS.- S’hauria de prohibir que els partits polítics utilitzessin la bandera del seu país com a bandera identitària. Segur que cap partit polític pot utilitzar en els seus mítings publicitat de marques per voluntat pròpia. Per tant, no s’haurien d’apropiar d’una senya d’identitat que pertany a tot un poble, i no a un partit. En permetre’s, s’aconsegueix que una ideologia concreta sembli la propietària única de la bandera del país, perquè associen aquest símbol amb les seves idees i conveni-ències, i converteixen un símbol que ha de ser de tots en una representació partidària, per la qual cosa el símbol acaba perden tot el seu sentit. (Lara Grande – Barcelona – El Periòdic)

UN SERVEI PRIORITARI. – Per anar a la universitat trigo tres hores entre anada i tornada. A vegades, només per assistir a una classe d’una o dues hores. Agafo tres transports diferents – bus, metro i tren – i després encara tinc de caminar un quart d’hora. Fa anys que ens prometen un baixador a Castellar del Vallès, però sembla que no els interessa prou. Aquest servei hauria de ser una prioritat. No podem seguir així! (Maria del Valle Salabret – Castellà del Vallés – La Vanguardia)

COMPTE AMB XERRAR PELS COLZES - No m’agrada qualificar la nostra societat de tafanera; però, la veritat és que avui en dia ens agrada saber dels altres, conèixer els problemes, les aventures i detalls de la vida de les persones del nostre entorn. Uns experts en xafarderia són els dependents dels comerços. Com a ex-dependenta que soc puc assegurar que durant un bon temps vaig conèixer tant la vida d’alguns clients com la meva pròpia. I és que pocs pensen que les botigues no són casa seva, i que el que parlen allà no només es queda allà. Vigilin el que van dient i on, perquè el món és un mocador. (Marina Ollo – Castelldefels)

NO N'HI PROU LAMENTANT LES VIOLACIONS.- Avui he plorat veient la notícia de la noia violada en grup a Igualada. He plorat, i no pas per pena, sinó de ràbia, d’impotència i d’incredulitat. I és que quan em paro a pensar sense normalitzar allò in-normalitzable com ara que a Catalunya es denuncien (que no vol dir que són totes les que hi ha) tres violacions al dia, em costa de pair el fet que alguns homes hagin traspassat la barrera de la humanitat i hagin comès aquest crim. I és que el nivell d’inseguretat i incertesa que transmet el fet de pensar que amb 16 anys per fi pots sortir de festa i gaudir de la joventut, i et pugui passar això és indescriptible. I és que estic furiosa i enrabiada, tinc ganes que això canviï, però de veritat. Que la gent s’enfronti als seus amics masclistes, que els hi posin cara i practiquin el feminisme miri qui miri. (Laia Úbeda – Barcelona – El Punt Diari)

JUTGES I POLICIES.- Faig balanç de les informacions i el rumb que prenen les decisions d’un poder mal emprat, i m’entristeix pensar que no es fa prou per evitar despropòsits que surten a la llum a misses dites. Tot i així, s’ha de dir, mai és tard. Jutges que imparteixen classes a casa seva o al seu despatx i cobren en negre impunement i es queden tan amples. La jutgessa que retira la custòdia a una mare perquè viu a la “Galícia profunda”, a favor d’un pare “millor situat”, tot fent menció descarada d’una Marbella amb interès promocionada. També cal no oblidar els quatre narco-policies, un d’ells caporal, detinguts recentment a Llinars, en una operació que segurament portarà cua. D’altra banda, la docusèrie de Carles Porta ens relata crims reals i geogràficament propers, que superen amb escreix qualsevol ficció. Els darrers capítols de la urbana, per exemple, en què es destapen dubtosos procediments de qui teòricament ens hauria de protegir, fan reflexionar molt, sobre la injusta inseguretat d’aquesta societat nostra. (Sussana Casanova – Girona – El Punt Diari)