“Els sentiments valen tant o més que les paraules” – va escriure Pere Calders, i jo hi estaria bastant d’acord si no fos que darrera cada sentiment hi han emocions que a vegades costa d’expressar amb paraules. És veritat que hi ha paraules màgiques, sobretot per trametre sentiments com ara “t’estimo” o “t’enyoro”; però, a la meva manera de pensar, les més fantàstiques de totes les paraules que emparen emocions són: “et perdono” o “et dono gràcies”. Perdonar és un sentiment tan considerable que quan s’exterioritza pot aconseguir que es desenrevenxinin desavinences enverinades per coses que s’han fet o dit que no es volien fer o dir, i que malgrat es varen fer o dir no va ser amb mala intenció. La psicologia defineix les emocions com processos que l’organisme activa quan detecta algun perill, amenaça o desequilibri, amb la finalitat d’activar els recursos que té al seu abast la persona per controlar la situació. Per tant, podríem dir que les emocions són mecanismes que ens ajuden a reaccionar amb rapi-desa davant successos inesperats i que sovint funcionen de manera automàtica; diuen que són impulsos emmagatzemats en un arxiu anomenat “intel·ligència emocional” que dos psiquiatres de Yale van descriure l’any 1990 com: “l’habilitat per manejar sentiments i emocions, en una mena de “pensador amb cor” (literalment: a thinker with a heart), que percep, comprèn i maneja les relacions socials. Ara bé, desenganyeu-vos-en, un dels principals i més eficaços recursos per exterioritzar emocions són les paraules.
Certament que no sempre calen paraules per expressar sentiments. El nostre organisme està entrenat per enviar contínuament missatges emocionals amb la postura, amb la mirada, amb gestos, inclús amb el ritme de la respiració... Tant és així, que els experts han calculat que un 93% de la nostra comunicació amb els altres no és verbal. Resulta que, segons sembla, el nostre cos s’expressa millor amb gestos que parlant i, a vegades, fins i tot comunica amb gestos molt més enllà d’allò que diríem amb paraules després de pensar-nos què i com volem comunicar un sentiment. Per aquesta raó, es podria deduir que qualsevol missatge emocional serà més sincer i transparent, si enlloc d’expressar-lo amb paraules mastegades encara que només sigui durant segons, no ens fem trampes al solitari per evitar que l’emoció es traspuï a través del cos. Alguns psicòlegs n’estan convençuts que és molt més eloqüent expressar un sentiment vivint-lo, encarnant-lo o experimentant-lo físicament, que no pas verbalitzant-lo. Jo, francament, segueixo tossut pensant que les paraules són insubstituïbles a l’hora d’expressar estats d’ànim. Ja em dispensareu, són debilitats d’un escriptor!
Com us anava dient, una altra de les paraules màgiques a que em referia al començament podria ésser: “merci” o “gràcies”. I em torno a repanxolar en l’opinió dels experts per assegurar que les persones que donen sovint “les gràcies per tot”, viuen emocions tan positives com sensació de plaer, vitalitat i optimisme. I en aquest cas també seria possible estalviar-vos les paraules, ja que es pot perfectament expressar gratitud amb un somriure, una lleugera inclinació de cap, un gest amb la mà... Però jo, mesell, us recomanaria que en tot cas feu servir aquests gestos per complementar i recalcar les paraules. En tot cas està demostrat que el fet de sentir-se agraït té un efecte positiu; ja ho deien els castellans castissos: “de bien nacidos es estar agradecidos”. Una dita que probablement van plagiar a Sèneca, que en temps més reculats ja va escriure: “res és més honorable que un cor agraït”. I més recentment, Vicenç Villatoro sentenciava: “allò que millor retrata una persona són els seus elogis als altres”. I ara m’adono que tibant d’aquest fil argumental podria embastar una reflexió ben eixerida. Però la deixarem per un altra dia.
En qualsevol cas, i acabem perquè es fa tard i vol ploure, encara que amb gestos i ganyotes es pot expressar qualsevol sentiment, a la meva manera de veure res resulta més gratificant que trobar la paraula apropiada en el moment oportú. Les paraules ho canvien tot, llimen les arestes i fan que tot es vegi de seguida diferent. Però, tampoc cal passar-se: una persona que parla massa sordeja. Admeto que no sempre les emocions o els sentiments sigui millor expressar-los amb paraules que amb gestos, ja que hi ha coses que de seguida es poden explicar, però d’altres volen el seu temps per pair-les i algunes no es poden dir mai. Tanmateix, és veritat que a la vida hi ha sentiments massa complicats d’explicar, sigui en la llengua que sigui. En Soljenitsin escrigué sobre un personatge de la seva novel·la “Vergonya”: ”les paraules no li sortien mai de cop, més aviat s’arrossegaven amb crosses des d’on havien estat concebudes”. A vegades és complicat trobar les paraules adequades per expressar els sentiments, qui sap si perquè hi ha sentiments i emocions que ens costa de compartir sense perdre la dignitat o ens caiguin els anells.
(Que sigueu feliços aquest final de setmana. Ens retrobarem diumenge amb la selecció de “cartes al director” que donen veu a gent possiblement carregada de la "seva" raó, que té dret a ser escoltada. Dilluns reprendrem les reflexions diàries habituals sobre la cada vegada més depriment actualitat. Mentrestant, féu bondat, no deixeu de banda ni la mascareta ni la neteja de mans, i no estigueu massa pendents dels noticiaris ni de la xerrameca que circula per internet, si no voleu acabar tarumbes perduts).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada