Jo no sé, amb tota franquesa, qui hi ha al darrera del bombardeig de catastrofisme amb que cada dia em xafen el meu esmorzar de forquilla preparat amb els cinc sentits, i que si no els hi parés els peus a aquest allau de notícies tòxiques m’empudegarien la resta dels àpats. Però, és evident que la continua, i no m’atreveixo a dir que coordinada encara que ho pensi, descarregada de noticies alarmants i de comentaris gairebé apocalíptics em destrempa la il·lusió i la moral amb que m’esforço per llevar-me cada matí amb ganes de fer feina. I malgrat que us he dit que no m’hi atreveixo a acusar d’intencionada aquesta brufada de pessimisme, moltes vegades gosaria a dir que no n’hi ha un pam de net. Sobretot quan m’adono que els governs, pels quals suposo que hauria de ser prioritari desmentir o com a mínim rebaixar els crits d’alarma esbojarrats perquè la intranquil·litat no s’abraoni al coll de moltes persones especialment vulnerables, insegures i anímicament inestables perquè viuen permanentment amb l’ai al cos, com caminant sobre una corda fluixa, sentint-se encara més indefenses i un poc deixades de la mà de Déu escoltant les brames sobre tots els mals què ens poden passar, sense que es diguin amb tota claredat i credibilitat com hem de reaccionar i protegir-nos si esclata qualsevol de les crisis i terrabastalls amb que ens amenacen. Potser us semblarà fort el que diré, però escampar alarmisme innecessari pel broc gros i sense passar-lo per un sedàs de sentit comú i del rigor informatiu, pot causar a persones arreplegades amb la moral baixa o amb les defenses en fallida, seqüeles irreversibles.
A la meva manera de veure, els responsables dels canals de difusió del grapat de notícies cuinades amb mitges veritats en el millor dels casos - perquè una part considerable estan simplement amanides amb mentides punyeres – haurien de ser els primers interessats en divulgar-les amb seny i, en cas contrari, qui sap si no se’ls hauria d’escarmentar amb un càstig exemplar. La bíblia blasma del pecat d’escàndol, considerant-lo un dels més greus, quasi una aberració, perquè les principals víctimes sempre són dèbils d’esperit i escèptics predisposats a creure’s més fàcilment que les coses poden anar de mal en pitjor en comptes de millorar. I si bé no es pot evitar que alguns manxaires d’informació creguin que, untant aquesta mercaderia amb unes quantes pinzellades de sensacionalisme i d’exageració, faran més calaix que no pas embolcallant-la de prudència i ponderació, és del tot imperdonable que els governs no tranquil·litzin immediatament després de l’escampada de noticies bordes, matisant-les a la ciutadania perquè ningú entengui l’a per la b i s’esverin les depressions; però, sobretot fent palès amb tota la rotunditat i autoritat de que siguin capaços que està tot previst i controlat i que si esdevingués algun dels cataclismes anunciats pels malastrucs, la població no ha de patir perquè es prendran totes les mesures per evitar tragèdies.
Fixeu-vos que no paren de sacsejar-nos el bon humor i l’assossec esglaiant-nos amb advertències sobre la imminència de flagels esborronants i insensats com ara una “gran apagada” que ens pot deixar, en ple segle XXI, qui sap els dies empantanegats en l’edat de pedra. ¿Qui hi guanya traient a passejar contínuament un reguitzell d’espantalls? Perquè suposo que no es tracta només de fotre’s un fart de riure en veure la nostra fesomia de pallussos ingenus trasbalsada per la por o la desesperació, que es fan córrer aquestes terribles i apocalíptiques enraonies. ¿No serà que qui mou els fils dels titelles disfressats de bruixots que fan la feina bruta, conscientment o a la babalà, és algú que sap molt bé quina en porta entremans i a qui interessa tenir-nos agafats pel coll, quiets i estabornits, de genolls per terra? Seria possible en un moment donat una gran apagada? Esclar que sí! Però, ¿potser no disposem de recursos i tecnologia de sobres per superar a les poques hores les conseqüències d’un desastre semblant?
Doncs si és així, ¿per què enlloc d’explicar sopars de duro i d’engreixar els malsons no es tranquil·litza el galliner exposant amb ets i uts les alternatives per parar el cop i neutralitzar els efectes de la pitjor emergència imaginable? Sobretot si se n’està parlant pels descosits i, per tant. no hauria d’agafar amb els pixats al ventre als responsables de la prevenció. Denuncio la incompetència dels governs per no tallar d’arrel les informacions temeràries que desestabilitzen la població i fomenten els sentiments d’inseguretat i d’impotència. Però també acuso els responsables dels canals o clavegueres on aquesta informació tòxica circula lliurement, de decantar-se pel sensacionalisme enlloc de per la prudència. Esclar que n’hi ha que no reneguen de la seva responsabilitat i són conseqüents amb la veritat, matisant aquests tipus de notícies. Ara bé, la realitat quotidiana fa palès, per vergonya de tots plegats, que el que ven és el sensacionalisme i no pas la prudència. Per aquesta raó un mitja informatiu on només es publiquessin bones notícies seria un negoci ruïnós. ¿Per aquesta raó d’una normal i corrent “depressió de gregal” que des de fa segles abunda al mediterrani ara en diem “mini-huracà”? Per favor, féu sentir les persones segures i protegides per plans de prevenció ben dissenyats, enlloc d’espantar-les contínuament amb el llop o l'home del sac ¿Potser especulen que les persones acollonides són més dòcils? Amics i amigues, no els hi féu el joc a aquesta colla de tarambanes i examineu totes les noticies alarmants amb un bon pessic de sentit comú i de positivisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada