(Avui no tocava cap altra reflexió que la penjada de bon matí; però l’actualitat del tema fa que excepcionalment en pengi una segona a mitja tarda)
No el culpo personalment a vostè, apreciat doctor Argimon, sinó com a responsable d’un servei que degut suposo a la improvisació no ha respòs a les expectatives d’eficiència que s’havien creat, i perquè aquesta manca d’eficàcia escantona perillosament la solvència de les instruccions de Sanitat, en uns moments tan delicats a cavall de com evoluciona una pandèmia que no acaba d’estirar la pota i l’amenaça d’una variant africana del virus, quan la confiança en la logística de prevenció i seguretat és fonamental per a no acabar-nos de desorientar i en alguns casos deprimir del tot. Començo per dir-li que jo sóc per convicció un ciutadà creient, que respecta tot allò que li manen o recomanen els que legítimament governen m’agradin més o menys, perquè fer cas de decisions que prenen els que governen és la base de la democràcia i perquè tinc de suposar que aquestes decisions no responen a cap rampell sinó que són el resultat d’una anàlisi acurada i professional de la situació. Per aquesta raó, aquest matí he caigut de cul decebut de que l’operació passaport covid estigués tan enganxada amb agulles d’estendre roba que feia pena. Sobretot quan es tractava d’imposar restriccions impopulars al dret a la mobilitat sense tenir tots els melics lligats, després d’estar-ne parlant feia setmanes com una de les estratègies sanitàries en estudi.
Jutgi per la meva experiència personal, que no crec que fos una excepció després d’escoltar queixes semblants a grapats, i digui’m si no tinc raó d’estar emprenyat: cada divendres esmorzo de forquilla a un bar on ens trobem amb d’altres jubilats, entre ells un metge. Quan he arribat, l’amo m’ha demanat si portava el passaport i jo, tot cofoi de la meva previsió i “obediència”, li he lliurat el meu flamant certificat on consta que porto les dues primeres dosis de vaccí des de juny i la tercera dosi punxada des de fa vuit dies; per tant, en teoria estic immunitzat pels quatre cantons, segons els protocols sanitaris més exigents. Però vet aquí que quan l’amo ha verificat amb l’aplicació del seu mòbil el codi de barres del meu certificat, la maquineta ha dit que nanai del Paraguai, que el meu certificat no era vàlid “perquè feia massa poc de la tercera dosi” (sic). Hem tornat a repetir l’experiment, i el resultat idèntic. La majoria dels que estaven entaulats s’havien excusat de no portar els deures fets perquè no havien tingut temps de abaixar-se el certificat, els que tenien la tecnologia per la mà, i els altres que al Cap ahir hi havia molta cua. L’amo ho ha deixat córrer perquè era el primer dia, però els ha advertit que la pròxima vegada no farà els ulls grossos. A més d’un, però, l’esmorzar se’ns ha entregirat perquè a ningú agrada que amb els papers en regla en comptes de donar-te un premi, que tampoc cal, t’endinyin una carbassa. Eren les 9,30.
Abans d’acomiadar-me he demanat l’amo de tornar a comprovar el meu certificat i, de passada el de la meva dona. Però, ai sorpresa!, l’aplicació del seu mòbil per verificar-ho, a un quart d’onze del matí era inoperativa perquè segons sembla hi havia un col·lapse de ca l’ample. És a dir: que portessin el passaport o no, els nous clients a partir de llavors es trobarien el semàfor en ambar. Mentrestant he trucat al 061 per mirar de treure’n el desllorigador a través dels serveis informàtics, de què li passava al meu certificat, ja que si demà hagués d’anar a un dinar familiar, per exemple, o al gimnàs em podria trobar el pas barrat. Després de vint minuts d’aguantar la cantarella de l’operadora – “heu trucat al 061, de seguida us atendre’m” – he optat per penjar. Més tard, ja a casa he mirat de connectar-me a la pàgina web del servei de Salut infructuosament, perquè segons un avís tots els canals estaven saturats.
Però totes aquestes incidències són secundàries davant l’error en la verificació positiva d’un certificat de vacunació que complia tots els requisits, un error que, francament, doctor Argimon atribueixo a un defecte greu en la programació del lector de “passaports” que, com el meu, certifiquen tres dosis del vaccí complertes en menys de 9 mesos però que la tercera fa una setmana. Vostè directament no en té cap culpa, però com els entrenadors d’un equip de futbol n’és el responsables de les badades dels seus jugadors. Jo sóc una persona pacífica, que m’agafo les coses amb certa filosofia; però si un d’aquests que exploten per qualsevol inconvenient es troben amb un desengany com el meu, segur que li diu de tot a l’amo de l’establiment que li barra el pas per un error burrocràtic (ep, no és cap falta d’ortografia, l’he escrit expressament aquesta referència a les ases). Espero que la propera vegada que exhibeixi el passaport que m’ha lliurat el Departament de Sanitat després de portar posades totes les vacunes, el semàfor es posi verd. I, doctor Argimon, perdoni les molèsties.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada