ELS CAPS DE SETMANA TESTIMONIS MANLLEVATS A “CARTES AL DIRECTOR”

 

(Des de fa uns quants caps de setmana espigolo “Cartes al Director” publicades els darrers deu dies als diaris del país, perquè estan escrites per gent carregada de la "seva" raó. Dues advertències per evitar malentesos: 1ª), el fet que les hagi seleccionat no vol dir que les subscrigui i 2ª), les reprodueixo en la llengua com han estat publicades).

A FER PUNYETES .- Que Renfe faci passar forçosament per Madrid i fer transbordament per anar a qualsevol lloc del sud més enllà de València, és trist. Més trist encara és que l’únic tren de Renfe que va a Màlaga i no passa per Madrid costa un 30% més. Fa 33 anys el mitja distància Girona-Barcelona de Renfe-Rodalies tardava 59 minuts; ara es diu Rodalies-Catalunya, i anant bé, triga 79 minuts. Més encara: la freqüència de mitja-distàncies en hores punta és cada 30 minuts, mentre a Madrid – en poblacions similars, com Guadalajara – és cada 10 minuts. Per acabar-ho d’adobar, els horaris de trens només es publiquen 30 dies abans, i ni els telèfons d’atenció a l’usuari saben encara els trens que circularan per cap d’any: et diuen que intentis fer una extrapolació. Ni tan sols es publiquen les tarifes i menys es poden comprar bitllets de rodalies per internet. Ara – per empatissar amb ERC– el president del Govern d’Espanya anuncia la descentralització d’organismes de l’Estat, que estaran buits de contingut, com passa amb Rodalies-Catalunya, on Madrid segueix decidint. Què coi negocia ERC en els pressupostos de l’Estat espanyol? A fer punyetes! (Lluis Girbau Massana – Girona – Diari Girona)

TOT VA CANVIANT .- A mesura que ens anem fent grans, sobretot els que ja en som, veiem com molts costums van canviant, i alguns no ens són de fàcil adaptació. Només ens faltava el tema de la COVID, que ens ha capgirat fortament la vida, i la manera de relacionar-nos amb la família i els amics. Això ens ha comportat un munt de reflexions, donat que hem tingut molt temps per pensar. Aquests dies, per exemple, ens ha vingut al cap els canvis experimentats per les entitats financeres, a les quals, molts, des de ben jovenets, hi hem dedicat un grapat d’anys. Abans, cadascuna, mirava qui obria més sucursals, se’n trobava una a cada pas; llavors no calia demanar cita prèvia, per a l’atenció de l’empleat de confiança, ni haver d’acudir a la fredor d’una màquina per treure els diners. Les actuals circumstàncies del mercat financer i els nous costums de bona part del jovent en són els motius. Avui, als pobles petits, no sols s’han anat tancant les oficines; en alguns caos, fins i tot, no tenen ni caixer automàtic, els cal acudir a un lloc on hi hagi oficina, i no sempre és ben a prop, i per a la gent gran, els és un inconvenient. Recordem que, abans, hi havia hagut la figura dels corresponsals, cal pensar que ja s’ha tingut en compte; en cas contrari, no podria ser una possible solució? La gent gran ho agrairia. És tracta, simplement, del nostre parer. (Lluis Torner Callicó – Girona – Diari Girona)

LLEIS VENEN I PRESSUPOSTOS VAN - Com en un pati d’escola, els nostres polítics es dediquen a intercanviar condicions talment com si fossin cromos d’una col·lecció tan repetida que fins i tot comença a avorrir. Per una banda, la dinàmica dels rebels que tot ho consulten, però que mai cedeixen per tal que no sigui dit. La dels tossuts que no donen el braç a tòrcer, per mantenir una majoria de fidels motivats, però també freqüentment frustrats. Els que van de líders amb principis intocables, però que amb el poder a la mà canvien d’opinió quan a ells els va millor. I els que aprofiten la discussió per posar-hi cullerada, i així tornar a fer-se un lloc, per dominar tot el joc. Mentrestant, per tal de camuflar el fracàs escolar, en comptes d’invertir en educació, a Espanya es continua calçant una taula coixa. S’han begut de nou l’enteniment aprovant una mesura per sortir del pas. La clau mestra per accedir a la universitat amb assignatura pendent del batxillerat serà un despropòsit que les noves generacions acabaran pagant, a un preu tan elevat com segurament nosaltres els pressupostos. (Susanna Casanova González – Barcelona – El Punt Diari)

ADEU AL LOW-COST.- Se’ns ha acabat la ganga. Vueling ha anunciat que començarà a cobrar l’equipatge de mà dels seus passatgers. S’ha acabat això d’anar a Itàlia per 20 euros. No, ara haurem de pagar fins al doble per poder dur la nostra maleteta amb nosaltres. Amb aquest increment, podem considerar que les companyies aèries de low-cost segueixen sent-ho? (Núria Òdena – Barcelona – El Punt Diari)

PROBLEMES AMB LA LLENGUA.- La Plataforma per la Llengua ens ha informat darrerament de la davallada en l’ús del català, tot denunciant que els catalans canviem de llengua quan se’ns adrecen en castellà, o en una llengua estrangera. Aquest tema no és cap novetat, ja que des de fa força anys i des dels Consells Populars de Cultura Catalana, i després amb la Roca Ferreres s’ha estat denunciant aquesta pràctica sense èxit. Penso que aquesta actitud tan poc patriòtica prové del “hábleme en cristiano” de l’època franquista, que es va consolidar en els nostres pares, i per imitació també en nosaltres i en els nostres fills. La Plataforma per la Llengua ha informat també del retrocés del català a les escoles, en les quals suposadament s’aplicava la immersió lingüística. Sembla que no hi ha hagut immersió, que molts professors no feien les classes en català ni s’adreçaven particularment als seus alumnes en català. Com és possible que les administracions negligissin un aspecte tan essencial com és el tema de la llengua fins al punt de permetre que aquesta es perdés a les aules i als patis? És que no hi havia inspectors per vetllar per aquest aspecte tan important per a la nostra supervivència com a poble? Qui o quins han estat els responsables d’aquesta situació que més aviat sembla un sabotatge a la immersió? Deixant a part les diverses lleis Wert amb la intenció d’espanyolitzar els nens catalans, penso que dintre de la mateixa administració catalana hi ha talps que malden per acabar enfonsant la immersió lingüística, mitjançant la negligència i la contractació de mestres que no són de parla catalana. El mateix passa amb els Mossos d’Esquadra; entre ells no parlen en català sinó en la llengua de l’ocupació, i això fa que aquesta policia no la pugui sentir com la meva. (August Bernat Constantí – Barcelona – El Punt Diari)

LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE NO TÉ EDAT.- Segons l’estudi “NoEsAmor”, de Save the Children, 1 de cada 4 adolescents d’entre 16 i 17 anys és víctima de violència de gènere i 1 de cada 5 nois d’entre 15 i 29 anys considera que la violència de gènere no existeix. Com podem negar d’aquesta manera un fet tan latent? Moltes vegades les víctimes adolescents queden invisibilitats, perquè no entren en la categoria violència de gènere infantil, ni en la d’adults. Durant l’adolescència, totes hem patit assetjament als carrers, discoteques o escoles, totes hem rebut comentaris sexistes indesitjats i ens hem sentit menyspreades pel sol fet de ser dones. Traiem-nos la bena dels ulls i observem la realitat: la violència de gènere no té edat. (Alba Pujol – Barcelona – El Punt Diari)

SUICIDIS INFANTILS.- Segons un informe de l’OMS, 200.000 joves i nens se suïciden al món cada any, a causa del bullying escolar i cibernètic. Quins són els motius que poden portar els nens o els joves a assetjar i aïllar els altres a l’entorn escolar? És només responsabilitats dels professors o dels pares? O de tota la societat? La societat té una crisi de valors i cada cop tolera menys la diferència. Només cal veure el comportament dels polítics en sessions parlamentàries. L’odi i la mala educació hi és present cada dia. La bona educació en valors no s’ensenya, es transmet a casa i és el pilar de la societat. L’educació en el respecte i l’empatia per l’altre. Cal assumir responsabilitats, cal donar valor als sentiments dels altres i entendre que només així podem avançar com a societat i tenir una vida millor. (Susanna Sancho Maigi – Am-posta – La Vanguardia)

BLACK WEEK.- Vivimos en un mundo ficticio donde las redes sociales nos llevan a creer que todo es de color de rosa, asequible y que no hay problemas. Llega la Black week y ver que las influencers realizan sus colaboraciones con las marcas dándonos códigos de descuento solo hace que me sienta frustrada por no poder adquirir cada cosa que desearía. Me comparo con ellas y me deprimo al pensar que lo tienen todo y, en cambio, yo no tengo nada. El taladro de impactos por vuestro beneficio hace que la gente se frustre. Marcas e influencers, tened un poco de compasión, que la vida no es de color de rosa. (Florencia Amundson Teves – Barcelona – La Vanguardia)