dimarts, 9 de novembre de 2021

QUI PERJUDICA MÉS L’ESTAT, UN INDEPENDENTISTA IRREDEMPT O UN MONARCA IMMORAL I CORRUPTE?

M’agradaria saber si quan el cap del govern espanyol va de gira política per aquests mons de Déu, fent veure que és el rei del mambo i del “miracle” democràtic i econòmic espanyol, procurant marcar paquet entre els seus perplexes col·legues europeus, què nota que perjudica més la seva imatge d’aprenent d’estadista: les entremaliadures independentistes dels catalans de la ceba o la pocavergonya d’un monarca corrupte i immoral, ex-cap d’estat que els escàndols de faldilles i els rumors d'una més que presumpta conducta corrupta el varen obligar a passar el tron al seu hereu i a fotre el camp, amb la cua entre cames, abans la justícia no es veies obligada a demanar-li explicacions per les seves continues deslleialtats amb la hisenda pública. ¿Com pot mantenir la dignitat i la respetabilitat el president d’un país quin cap d’estat fins fa quatre dies, s’ha convertit en la riota de mig món, fent el tòtila amagat a un emirat del golf pèrsic amb totes les despeses de protecció i de serveis personals pagades, presumptament des dels fons de rèptils del govern? Tanmateix, ¿com pot, simultàniament a aquest patafi institucional, fardar de presidir un govern progressista i demòcrata després que repetidament l’opinió pública i els tribunals d’Europa li tombin, despullin i li deixin les vergonyes a l'aire per les actuacions d’una justícia casolana que, sota la farsa de respectabilitat i de separació de poders, no para d'anar a la caça d’independentistes catalans? M’agradaria saber, insisteixo, si quan el senyor Sánchez consulta amb el seu coixí no pensa que potser tot l’esforç que malmet el seu govern reprimint independentistes, pallassos i humoristes més o menys desguitarrats, no seria millor dedicar-lo a liquidar l’espectacle fastigós d’un monarca emèrit que per poc que se li rasqui l’encavallada, apareixen capes de rovell i podridura per totes bandes.

Confesso que no m’agraden les monarquies. I no és per un antull passatger, sinó per dues raons de pes: a la història no he sabut trobar ni un sol exemplar de monarca que em desvetlli respecte o consideració, ni com a persones ni com a governants, inclosos els reis que l’església va fer sants i, per altra banda, no suporto conceptualment que les monarquies hagin de ser hereditàries i estiguin obligats els ciutadans a “menjar-se” amb patates reis que els tracten a baqueta, i a tota la seva descendència per tarada o curta de gambals que sigui. I si més aviat em decanto per la República com a model d’Estat, no es perquè sigui tan ingenu de creure’m que un cap d’estat republicà sigui garantia de que defensarà millor els interessos del poble; sinó perquè cada ics anys, si no m’agrada com es comporta el republicà, bon vent i barca nova. Ara bé, quan la martingala i la hipocresia que hem hagut d’empassar-nos els ciutadans espanyols ja es feia insuportable – per cert, sinó amb la benedicció almenys amb la complicitat d’una majoria de la classe política amb ànima de vassall –, s’ha corregut a protegir la monarquia dels escarnits que s’ha ben guanyat a pols, protegint-la amb una capa d'inviolabilitat impermeable per evitar que cap borinot plebeu hi fiqués el nas, en uns assumptes d’estat "tan delicats" com els d’una família reial carregada de privilegis escandalosos blindats per tota mena d’immunitats.
A la meva manera de veure, doncs, l’establishment polític que des de fa segles s’ha entestat en protegir amb ungles i dents la monarquia i la unitat de la pàtria, sobretot després de la transició de la dictadura franquista a la democràcia teòrica, ha esguerrat l’aposta confonent les prioritats i malmetent les oportunitats de netejar les teranyines que pengen de les institucions arnades, i aquesta equivocació la pagarà molt car aquest establishment si el govern de torn no rectifica el rumb abans de fotre’s una trompada històrica després de fer el ridícul més espantós. Un país seriós com aquell del que fanfarroneja més que presumeix justament el senyor Sánchez, no pot permetre’s el luxe de fer-se l'orni sense dir prou!, i que cada dia que passa la figura del rei emèrit i de bona part de la seva parentela siguin esventrades i escarnides com un drap brut, sense compassió ni treva, des de l’anonimat de les xarxes socials o inclús des de moltes tertúlies polítiques, com si la família reial emèrita pogués rebre el mateix tracte xafarder i maleducat que una folklòrica qualsevol. El desprestigi que pel país suposa allargar el sainet de l’ex-cap de l’Estat fugat d’Espanya per escaquejar-se de ser jutjat per possibles delictes, suposa per a la credibilitat dels espanyols un llast i un ròssec tan considerables, que un govern responsable no hauria de permetre que passés un dia més sense posar punt i final a aquest disbarat d’exili daurat de l'ex-cap d'estat, sobretot tenint en compte que costa un ull de la cara als contribuents i que, incomprensiblement per a molts observadors, l’hereu del monarca nefast continua ocupant el tron sense que consti que hagi obert la boca més que per desmarcar-se'n de la xerinola de son pare perquè no l'esquitxi a ell, però sense fer quelcom més convincent que gestos de tramoia. ¿Com es poden refiar els europeus que administrarem bé els fons de recuperació de la crisi, si no som capaços ni de fer neteja de la corrupció institucional, almenys amb tant de zel i sanya com es reprimeixen les idees independentistes?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada