diumenge, 21 de novembre de 2021

ELS CAPS DE SETMANA TESTIMONIS MANLLEVATS A “CARTES AL DIRECTOR”

 

(Des de fa uns quants caps de setmana espigolo “Cartes al Director” publicades els darrers deu dies als diaris del país, perquè estan escrites per gent carregada de la "seva" raó. Dues advertències per evitar malentesos: 1ª), el fet que les hagi seleccionat no vol dir que les subscrigui i 2ª), les reprodueixo en la llengua com han estat publicades).

DE DEBÓ EVOLUCIONEM COM A SOCIETAT? Pell de gallina, cor glaçat i ànima encongida. Així és com se senten tantes i tantes persones després dels fets succeïts el 31 d’octubre en un polígon d’Igualada. Les noies cada vegada tenen més por a sortir de casa. Jo, com a dona, cada vegada que he sortit al carrer i he hagut d’anar sola, he buscat alguna excusa, com per exemple, sempre faig veure que parlo per telèfon. I no ens enganyem, no ens hauríem d’estar plantejant el fet de “oh! i per què va sola pel carrer?” Perquè, senyors i senyores, moltes vegades has d’anar sola a algun lloc. Si no fos així, sempre estaríem depenent d’alguna persona externa. Ens hauríem d’estar plantejant el fet de com és possible que hi hagi gent capaç de fer tant de mal a una dona. El que li van arribar a fer a la noia d’Igualada és intolerable, indignant i vergonyós. Potser troben el culpable, potser no. Però el mal està fet i aquesta noia mai tornarà a ser la que era abans dels fets, independentment de si recorda el que va passar o no. (Aida Marqués – Lleida – Diari Segre)

ELS FIRAIRES I LES TARGETES DE CREDIT.- Feia molt de temps que no veia un meu amic. Li truco por si vol venir a les fires amb la mainada, i així i de passada enraonem. Dit i fet. Ens trobem a la Devesa. Comprovem que, amb els preus actuals de les atraccions, res més baix de quatre euros per un viatge (674 antigues pessetes cada viatge i persona) d’uns pocs minuts. Ve un moment que gairebé acabem els diners en efectiu, com si haguéssim anat a un casino. Hi portàvem una hora escassa i tot dos estàvem «plomats». El meu amic em diu: «Aquesta mainada mai no en tenen prou. Anem a comprar més fixes i pagarem amb Visa. Li responc que no sé si ens l’acceptaran, perquè no hi he vist mai ningú que pagués amb targeta. Em diu que i tant que sí, que només faltaria! Ens acostem a una de les casetes i demanem unes fitxes a pagar amb targeta Visa. Contesta: «Impossible. Em sap molt de greu. Els firaires de tota la vida només treballem amb efectiu, en líquid... Ho entenen?» «Sí que ho entenem, però com és això?» «Miri, a tota la fira de la Devesa segurament només trobaran que els acceptin la Visa alguna d’aquestes parades dedicades a la venda. No són firaires, són comerciants. Nosaltres, els firaires de tota la vida, de moltes generacions, cobrem en efectiu. És la nostra idiosincràsia. Jo soc de fora de Catalunya però conec molt bé aquest mercat. Si s’hi han fixat, dormim en les nostres caravanes, allò on en diuen vostès la Copa, que la resta de l’any és un aparcament de vehicles, i tenim una vida molt senzilla, i no volem complicacions de targetes i altres històries...». Li dic: «Home, però podríeu fer més clients, i segur que la vostra facturació creixeria un 30 % més». «Sí, potser té raó, però també pagaríem molt més a Hisenda. Nosaltres som així, no ens agrada que ens controlin, oi que m’entén? I a més, si acceptéssim vises perdríem la màgia de les Fires de Sant Narcís i de la resta del territori nacional». I li dic: «Però no creu que s’haurien d’adaptar als nous temps i al progrés?» «Sí, sí, vostè pot pensar el que vulgui però nosaltres no hi estaríem còmodes. Imagini’s, has fet un servei i aquella Visa te la retorna el banc. I comissions per aquí, comissions per allà. Preferim fer això que fem gairebé tots, que és un abonament de quatre viatges a 12 euros, i no a 16 euros, com tocaria. Tothom content. A més, ens agrada quan arriba el vespre comptar quant hem recaptat i no haver de sumar papers. Ja l’hi he dit: perdríem la màgia de la festa». I no el vaig treure d’aquí. (Carles Mallart – Girona – Diari de Girona)

APROFITEM-LA, QUE LA NEU S’ACABA.- Com cada any arriba el fred; amb el fred, les castanyes i els panellets, i és clar, la neu. Cada any ens trobem en una situació en què la neu és més difícil de veure o, millor dit, de mantenir. Esquiadors, nens, famílies, i per les festes de Nadal, volen la neu per gaudir-la, però no ens adonem que cada vegada és més un privilegi que una norma. Amb el pas dels anys fa més calor, la neu cau a cotes de més alçada, la temporada d’hivern és més curta i, per si no fos prou, no aguanta a terra i es fon en un tres i no res. Des de nen he gaudit d’aquesta meravella natural, i només desitjo poder gaudir-la el màxim de temps que li quedi. (Pablo Arjó Galan -Val d’Aran – El Punt Diari)

BARRERES QUE ENCASELLEN LES IDEES.- “Mot, concepte, idea, que marca, encasella, classifica, algú o alguna cosa.” Com més concret era un concepte i més definit estava, millor. Per entendre qualsevol cosa necessitàvem una acurada definició. Què és i què no és. Ara, els conceptes comencen a dissoldre’s i entrecreuar-se entre ells. Les barreres que encasellen les idees s’esfondren. Quan parlem de coses tan senzilles com la música, parlem de música alternativa sense saber ben bé què és. Hem trencat amb la dicotomia de gènere i de sexualitat. Quan ens referim al desenvolupament per a un món sostenible, parlem de la lluita mediambiental, per la igualtat i contra la pobresa. Lluites activistes que s’entrecreuen i acaben formant un sol moviment de progrés. Una manca d’etiquetes que ens porta a un context més senzill o complex? (Laia Guerrero – Barcelona – El Punt Diari

NO VULL SER MARE.- No vull ser mare, mai ho he volgut. I, mentre a les noies se’ns repeteix constant-ment que “això és només una fase”, o que “ja ens arribarà el moment de voler ser-ho”, cada dia són més les dones que decideixen no jugar aquest paper dins una societat que ens penalitza triem l’opció que triem. Vols ser mare? Bona sort aconseguint una carrera professional en les mateixes condicions que els teus companys homes. Decideixes no ser-ho? Ànims aguantant els judicis i comentaris del teu voltant, que et titllarà d’equivocada, d’egoista i de desconsiderada. És curiós: triem el que triem, sembla que mai l’encertarem. (Anna Maillo - Sant Vicens dels Horts - El Punt Diari))

UNA MICA D’EDUCACIÓ.- Em costa d’entendre que mares i pares creguin que les taules de ping-pong que hi ha normalment als parcs són perquè els seus fills hi pugin i piquin de peus. Però passa tan sovint que no me’n sé avenir. Aquests pares i mares estan educant els fills en el vandalisme. En són conscients? Què està passant? Ensenyeu als fills el valor del mobiliari urbà i expliqueu-los que tots i totes hem de col·laborar i tenir cura de les coses comunes. També és interessant que aquests nens i nenes entenguin que hi ha molta gent que no podem pagar gimnasos, ni classes de dansa, ni fer extraescolars, però podem jugar a ping-pong gratuïtament. Barcelonins, eduquem els nostres fills en els valors que s'estan perdent! (Maria Jesús Lopez – Barcelona – La Vanguardia)

ATACS INFORMÀTICS.- Vora 40.000 persones van quedar afectades arran del gran atac informàtic que va patir la UAB fa gairebé un mes i encara no ha tornat la normalitat al centre. A Estrella Damm del Prat també va passar, i tot que va paralitzar la fàbrica i els tècnics encara treballen en la incidència, ja va tornant al ritme habitual. És curiós veure amb quina rapidesa s’ha arreglat una i no l’altra. Què és prioritari, tornar a estudiar o recuperar la producció de cervesa? (Clara Rubio Estrada – Barcelona – La Vanguardia)

(Nota: Si voleu participar en el xat sobre aquesta reflexió us podeu connectar al meu mur de Facebook on hi ha penjada la mateixa reflexió amb els comentaris dels seguidors)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada