En una cruïlla de la pandèmia que tot ens ho juguem a una carta, la d’aconseguir la immunitat de ramat que vol dir que s’hagi vacunat un percentatge determinant de la població, totes aquelles notícies contradictòries sobre la solvència científica de les vacunes s’haurien d’evitar i qui en faci córrer de mentides, per activa o per passiva, hauria de pagar-ho car. Però, per damunt de tot aquest safareig, el que no es pot tolerar de cap de les maneres és que dels dubtes i la confusió en tinguin la culpa les interferències polítiques per exemple en el timing de la recerca de les farmacèutiques i en la planificació dels calendaris de vacunació, segons les conveniències puntuals de qui remena les cireres, enlloc de seguir uns protocols científics consensuats amb tots els països i d’aplicació obligatòria.
El darrer escàndol s’acaba de produir al Regne Unit quan aquest polític despentinat i mentider (va guanyar el Brexit mentint descaradament ell i el d’ultradretà), anomenat Boris Jonhson, acaba d’anunciar que els britànics la segona dosis de la vacuna enlloc de punxar-la al cap de tres setmanes de la primera, com s’havia dit en principi, ara s’ha despenjat amb el ciri trencat d’endarrerir-la tres mesos. Els metges britànics s’estiren els cabells davant d’aquesta nova “pífia” del govern, i la comunitat científica de mig món no acaba de creure’s el que està escoltant. I el viròleg nord-americà Fauci, el màxim responsable de Sanitat als EE.UU. encara que hagi estat escarnit per cert per l’altre polític boig que 70 milions d'electors avalen que governi el país més poderós de la terra(?), en Trump, ja ha declarat que de cap de les maneres és pot retardar la segona dosi més enllà del 21 dies de la primera.
¿A què juguen els polítics? El mateix Trump no es va estar de pressionar descaradament els laboratoris de Moderna perquè tinguessin apunt la vacuna abans de les eleccions, perquè volia fer-la servir com argument per la seva victòria. I va amenaçar als membres de la Comissió Reguladora perquè no fessin el perepu-nyetes i donessin llum verda a la vacunació. La Comissió Reguladora europea també va rebre pressions de la mateixa Merkel perquè avencés una setmana la homologació de la vacuna Pfizer i es poguessin començar a punxar els braços dels avis europeus el 27 de desembre. I avui mateix ja l’han tornada a renyar, a la Comissió Reguladora del Medicament perquè diu que s’ho vol acabar de pensar si la vacuna d’Oxford reuneix tots els requisits, malgrat els britànics ja li han donat el nihil obstat. No parlem dels russos, que no se sap ben bé com s’ho han manegat per tenir la vacuna primer que tothom, després de fer servir de conillets d’índies als soldats del seu exercit i ara potser als pobres argentins que l'han comprat. I encara parlem menys dels xinesos, que fa setmanes estan punxant una vacuna tant miraculosa com misteriosa que en prou feines se'n sap res de com l'han manegada. Mentrestant, l’OMS no para de tirar aigua al vi demanant senderi, però com que de la en teoria màxima autoritat sanitària del planeta ningú en fa cas, la Borsa va enfilant-se cap amunt qui sap si pressentint que quan les aigües baixen tan tèrboles els especuladors fan els millors negocis.
L’altre dia reflexionava que fent el compte de la vella no em sortien els números del ministre Illa i, basant-se en els seus càlculs també alguns destacats responsables autonòmics, sobre quan s’hauria vacunat un 70% de la població. Ara, però, hem tingut dues sorpreses: la primera, que els científics rectifiquen els polítics sobre la immunitat de ramat dient que no s’aconseguirà fins que la població no estigui vacunada en un 90%. I en segon lloc, que després de la primera setmana de prova, les eufòriques previsions dels polítics ja han fracassat estrepitosament a tot arreu perquè ha fallat la logística més elemental. Ahir la consellera Vergés reconeixia problemes tant de pa sucat amb oli que fan caure l’ànima als peus. I la Comissió Europea, que tampoc li surten els números, ara diu que el problema ve de que esperaven que ja s’estiguessin distribuint-se vacunes d’altres marques, però com que les comissions reguladores se la decanten, segons els polítics que tenen tanta pressa, no es dona abast. Creieu que és seriós tot plegat?
S’ha dit repetides vegades i per part de molta d’aquesta gent que es fa callar tot i estar carregada de raó, que els polítics a qui les circumstàncies ha posat al front de la gestió d’una pandèmia sense precedents, fessin una cura intensiva d’humilitat i que abans d’obrir la boca es pensessin vint vegades el missatge, perquè la majoria de les vegades les seves declaracions contradictòries inclús amb les seves pròpies declaracions anteriors, fan més mal que una pedregada. Repeteixo que no els envejo la responsabilitat que tenen i que estic convençut que no sempre dormen tranquils, però perquè els respectem, els compadim i, sobretot, perquè ens els creguem, a la meva manera de veure, caldria que canviessin com la pell de la serp.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada