PATRIMONI NACIONAL PER DINAR I AVENT SOPAT UNA CULLERADA DE “COL.LAPSE”

 No sabia que les persones fóssim Patrimoni Nacional, em pensava que només n’eren “les coses”: els edificis, els monuments, les obres d’art... Però ara que ja sé que anava amb el lliri a la mà, m’agradaria preguntar on puc trobar el full d’instruccions que expliqui com s’hi pot encarnar una persona física en “bé patrimonial”. Perquè això de pertànyer al Patrimoni Nacional em figuro que deu ser l’hòstia, és a dir: la millor de les rectories possibles per a no fotre brot i viure a cos de rei. Ignoro si per figurar al cens dels privilegiats s’ha de tenir sang brava o qualsevol altra característica rara per l’estil, perquè ja em faig a la idea que qualsevol palangana com jo no pot ni somiar-hi. De totes maneres, el dret d’admissió al Patrimoni Nacional no crec que sigui tan estricte como es podria pensar, ja que requisits com la honestedat i la noblesa d'esperit, pel que he deduït del perfil de l’única persona que conec l’organisme ha reconegut com a fillol, no són mèrits indispensables perquè t’investeixin com a “patrimonial”.

 Ja ho crec que paga la pena tenir de padrí el Patrimoni Nacional perquè pots anar per tot món amb tot pagat només ensenyant una targeta Black/or, com si fossis un d’aquells catalans eixerits amb els que delirava en Francesc Pujols. Mireu, ara mateix el que el Patrimoni Nacional té de dispeser abans havia estat rei, però ha hagut de fugit a Abu Dhabi, per si de cas l’empaitaven els malcarats del fisc del seu poble que es veu li tenen el dit ficat a l’ull. I, reforca de pallanga!, m’he quedat parat de com de bé tracta aquest suposo que “organisme de servei públic” a un individu que, si enlloc de ser qui és fos un esgarrapacristos com qualsevol de nosaltres, ja l’haurien amorrat de cara a la paret perquè vomités tot allò que no era seu i, potser, fins i tot li encolomarien una etiqueta de terrorista perquè escarmentés per sempre. Si no m’han engalipat, al qui li resguarda les espatlles el Patrimoni Nacional, que mitjançant el negociat benèfic de l'organisme es veu que està al servei de pocavergonyes vip, assumeix totes les despeses derivades de la seva manutenció i la dels tres ajudants de cambra que l’assisteixen perquè el distingit fillol no s’entrebanqui, a més a més de la teca l la pensió dels escortes. Els envejosos i perepunyetes de sempre, han denunciat aquestes deferències com si fossin un tracte de favor envers la resta de la ciutadania, però el ministre de Justícia d'aquest poble ha tret ferro a les queixes dels quatre desguitarrats de sempre, tot replicant-los com si fos un Laporta qualsevol: ”no hay porque poner el grito en el cielo”.

 En resum: que aquí no passa ni passarà res, ja ho veureu, perquè som un poble tan encantadorament estrambòtic i sarcàstic que un Pablo Iglesias descarat i llenguerut dona lliçons de republicanisme a un Partit Socialista que si aquell altre Pablo Iglesias que el va inventar s’aixequés de la tomba, armaria un escàndol de ca l’ample expulsant de la família socialista els que ara són els principals avaladors de la monarquia i abonen que no s’investigui el Patrimoni Nacional per almenys saber quan ens costa als ciutadans toca-sons el sainet de mantenir com un rei un ex-cap d’Estat que, molt més que presumptament - sinó “legalment”, gràcies a la butlla de la immunitat si que moral i èticament -, té les mans brutes d’haver enganyat Hisenda, que segons ens van engargamellar precisament els socialistes de l' època d’en Felipe Gonzalez, som tots.

 I per arrodonir la festa, dilluns passat em van posar a TV3 "El Col·lapse", abans d'anar a dormir perquè ho fes plàcidament, una sèrie que descriu amb cruesa i realisme l'hipotètic col·lapse econòmic i general de la societat actual, filmada en pla seqüències que presenten personatges en situacions i localitzacions molt diferents, però que tots tenen en comú viure com nosaltres amb la pandèmia l'experiència colpidora d'un món que s'ensorra al seu voltant. Em pregunto si era la programació més adequada en les actuals circumstàncies on encara que es vulgui dissimular molta gent no sap com treure’s la basarda i l'angoixa del damunt. No sé si els programadors de TV3 no tenien a l’abast cap altre sèrie més amable, que almenys relaxés els ànims enlloc d’enervar-los veient les corredisses d'una gent desesperada per sobreviure. No ho sé, qui sap formava part d'un experiment de teràpia de xoc assajat per la conselleria de Sanitat, però a mi, francament, em va sonar com si em diguéssim: no vols caldo, doncs tres tasses! Només m’explicaria, i encara m’ho hauria de rumiar, que se li endossés a l’audiència una doble dosis de "Col·lapse" si aquesta sèrie estava subvencionada pel Patrimoni Nacional, a fi de que els rebecs catalanets passessin la nit del lloro. En fi no insistiré més en la meva crítica, perquè encara podria ser que me l’hagués de menjar amb patates, ja que ara els que tenen idees de bomber són els que suquen el melindro primer. Què hi farem! Esperem que el sonat d’en Trump no tingui avui alguna de les seves ocurrències de bomber tocat d’ala i col·lapsi els Estats Units. Veieu, aquest no és probable que se l'afilli el Patrimoni Nacional del seu poble, perquè els ianquis són més mica més espavilats.