Dispensi que no el tracti de majestat perquè, apart de no creure que, en general, se’l mereixi aquest tractament, no tinc vocació de lacai per llepar-li les mans, acotant el cap. Dient-li senzillament senyor Borbó, i lo de “senyor” potser m’ho hauria de repensar, em sembla que ja en tinc de sobres per traslladar-li el que penso de la seva expatriació de pacotilla a un país on, cada dia d’estada, li costa tres dotzenes de salaris mínims anuals, tirant baix, dels espanyolets que es va rifar des de la més alta magistratura de l’Estat, durant quasi quaranta anys que li va instal·lar el gran dit del dictador. Ni li exigeixo ni li prego res, però em sembla que per respecte a allò que vostè va ésser i representar, i perquè un seu hereu ocupa la rectoria que li va traspassar quan vostè ja començava a no aguantar-se els pets, crec que hauria de tenir el gest de tornar a la Hisenda pública de l’Estat que va presidir, tota la fortuna que té presumptament repartida en paradisos fiscals o emmascarada en fundacions de tramoia, més falses que aquells duros sevillans de l’època del seu avi. I si tot és mentida, donar la cara i explicar-ho. Si com vostè mateix va confessar un dia havia tingut el “detall” de “regalat” a la seva concubina o mantinguda preferida, digui-li com vulgui, 65 milions d’euros en memòria dels “claus” que ella li va consentir, inclús quan ja era un carcamal, ¿no creu que hauria de repartir la resta de diners que va arreplegar indegudament, siguin milions o calderilla, entre aquells ciutadans a qui, pel que es va sabent, presumptament va “donar pel sac” durant tants anys?
Dispensi’m que sigui una mica groller expressant-me, però és que tots els “secrets” i “vergonyes” que li fan sortir de l’armari on els tenia arrambats, sobretot els referits als darrers anys de la seva monarquia, resulten francament tan escatològics – en el sentit que fan pudor de fems -, que em sembla que em puc esbravar amb unes quantes llicències de vocabulari enlloc d’usar perífrasis per dissimular i no ofendre la seva sensibilitat. I si li he dit que la proposta que li faig no vull que l’entengui ni com un prec ni com una exigència, és perquè si té algun interès en netejar el seu nom i restituir la seva borbònica dignitat prostituïda, li hauria hagut de sortir fa bastants dies del seu caparró el propòsit de rescabalar els perjudicats fins al darrer petricó del patrimoni indegudament adquirit, que va fer “volar” quan més dany li feia a un país ric però empobrit per culpa dels evasors de capitals, dels corruptes i dels defraudadors que s’han polit, entre altres coses, l’estat del benestar de la gent gran i dels discapacitats.
Dispensi’m, no li pregunto de quina xifra estem parlant quan ens referim al patrimoni escaquejat al fisc; m’és igual, mentre retorni trinco-trinco allò que no és seu, des d’allà on ho tingui “col·locat”. Pensi que fa quatre dies, amb motiu de la tradicional Marató de TV3, com cada any les aportacions recollides per a la recerca científica anaven des de varis milers d’euros de gent forta d’armilla, fins a donacions de cinc, quinze o vint-i-cinc euros de gent que malgrat passar-ho magra encara té la voluntat de contribuir amb el que pot per experimentar la satisfacció de sentir-se solidari. Quan falten tants recursos per tapar els forats de la sanitat pública, de la cultura o de l’educació, qualsevol aportació seria ben rebuda. Oimés si s’aconseguís recuperant els capitals evadits del país i vostè encapçalés, donant exemple d’ètica, una crida a tots els evasors i pocavergonyes que consideren una proesa “enganyar” Hisenda.
Pensi-s’ho bé, senyor Borbó, i no perdi més el temps vegetant en un país de l’Orient que no és el seu, tibant d’unes rendes que per molt que en sigui el titular legal, honestament no li pertanyen; perquè vostè sap i jo m’ho temo no provenen d’estalvis del sou oficial que, com a cap d’Estat, li pagàvem tots els espanyols perquè visqués com un rei vostè i la seva extensa família. Em faria immensament feliç, li dic de veritat, llegir a la premsa un dia d’aquests, millor demà que demà passat, que torna a casa amb per aclarir els seus comptes opacs d’una vegada i ajudar amb una crida al seny a tots els evasors a eixir de l’atzucac en que el seu país està embarrancat. No pateixi, que per moltes misèries que confessi a la seva edat no anirà a la cangrí; però, si se’n penedeix sincerament – no recorrent a frases tan hipòcrites i “campexanes” com: “perdón, no volverá a ocurrir” -, de les seves trafiques i fa les paus amb Hisenda no li garanteixo que l’aplaudim o que ens n’oblidem de les seves martingales, però potser netejarà el nom de la família, s’estalviarà de morí sol en un país estrany i, si és creient, que el seu Déu li perdoni els pecats després de picar-se el pit. Que el dia d’avui, dedicat a la santa innocència dels infants, l’ajudi a recuperar amb dignitat la seva. Li desitjo de tot cor, senyor Borbó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada