QUÈ DIUEN, QUE NO HAN COBRAT LES MULTES PERQUÈ ELS HI FALTAVA GENT?

 No se pas si m’ho puc creure, però en llegir que el conseller Samper no té prou gent per cobrar les multes, que, per saltar-se les restriccions cobid-19 posaren els mossos i els municipals a uns quants desobedients per sistema de les regles de joc cíviques, m’ha fet petar de riure. Tal com us ho dic! Francament, ¿com pretén el govern que sigui que li fem cas i li aplaudim la gestió, si després de demostrar que no és un model d’autoritat a l’hora de fer complir les normes durant l’estat d’alarma i de toc de queda, resulta que tampoc és capaç d’executar els càstigs receptats als rebecs atrapats amb les mans a la massa? Se suposa que un govern com cal hauria de tenir previstos els mecanismes recaptatoris que calgui perquè cap pocapena se’n vagi a la fresca, després de riure-se’n del mort i de qui el vet-lla. Si un govern qualsevol, després d’amenaçar amb treure el santcristo gros, permet que qui l’ha fa no la pagui, no podrà evitar que als ciutadans els hi sembli can pixa i rellisca.

 I encara que és possible que a tot arreu pateixin del mateix mal, me la rellisca. A mi, francament, em dol que un govern que presumia de donar lliçons a tothom de gestió eficaç i capaç de viure independent, dels quasi dos centenars de milers d’expedients sancionadors oberts durant el primer estat d’alarma, entre març i juny de l’any passat, només se n’hagin liquidat un 5%. I encara estaria per veure si aquest escàs miler i escaig de ciutadans que van escaguitxar la multa, ho foren constrenyits per la diligencia administrativa o, simplement, perquè eren uns passerells de bona fe. Reforca de pallanga! ¿Un 95% de les multes posades fins a juny dormen al llimbs administratiu i ningú acota el cap? Segons el conseller Samper, l’excusa és que al sistema li faltaven mans per treure’s la feina. ¿I per aquesta raó s’han contractat 33 advocats i 28 administratius, per reforçar la plantilla dels funcionaris que no s’atrapen la feina? Però com que es veu que del caos administratiu també n’és corresponsable la conselleria de Salut, aquest departament llogarà 298 treballadors més per gestionar la paperassa acumulada. Tot plegat, doncs, 359 funcionaris temporals a partir de l’1 de febrer. I viva la Pepa!

 ¿Quants més en faran de falta per enllestir el tràmit dels expedients sancionadors oberts des de l’estiu, que vés a saber si se sap quants n’hi ha? Quan els vergonyosos endarreriments en el pagament d’Ertos passava de taca d’oli, els responsables del negociat corresponent en donaren també la culpa a que anaven curts de personal. Sempre m’ha emprenyat que quan el ciutadà ras demana explicacions a l’administració gandula o mal organitzada per la seva parsimònia i baix rendiment, resulta que la culpa sempre és d’algú altre, de qui sigui, mentre no en surtin esquitxats els realment incompetents. Esclar que hi ha excepcions, com en tota regla; però, per desgràcia ara s’ha posat de moda - entre els successors d’aquells funcionaris arnats que tenien a la boca allò del “torni demà” -, una altra excusa de mal pagador: “si ens donen més feina, que ens hi posin més gent!”

Si el sou dels funcionaris que tenien de gestionar el cobrament de les multes o el tràmit dels Ertos, no ho oblidem, depengués de la productivitat ho passarien magre. Però, els funcionaris no es poden matxucar i si no se saben espavilar per treure’s la feina, doncs que el “papa Estat” ampliï plantilles, que té unes espatlles tan amples que no li vindrà d’aquí! Ara bé, que no paguin justos per pecadors: quan quelcom no rutlla a l’administració pública gairebé mai és culpa únicament de la tropa, sinó que s’han de buscar els irresponsables i els incompetents una mica més amunt. La majoria de vegades, des de dalt ningú es preocupa per estudiar mètodes de treball o sistemes d’organització que facilitin la feina als subordinats i faci possible amb imaginació i inventiva absorbir els pics de feina puntuals. I a més a més de la manca de resposta logística, resulta que també “els de dalt”, o d’una mica “més a dalt” aquesta vegada, no han blindat les normes disciplinaries d’una cobertura legal impecable, i aquesta improvisació facilita que una eixam de picaplets i defensors dels pobres facin bullir l’olla una temporada recorrent moltes de les sancions imposades correctament pels agents de l’autoritat a uns delinqüents cívics, moralment indiscutibles. Què hi farem! Els el país que tenim, però no el que ens mereixem.