El “Comerç Just” és, segons la definició de manual, una forma alternativa de comerç que té com a objectiu canviar les relacions comercials entre els països rics industrialitzats i els països en via de desenvolupament. Concretant més, un experiment que pretén garantir que el producte o l’article en venda no està fet de res més que de matèries primes de proximitat, que no agredeix el medi ambient, ni explota canalla, ni paga sous de misèria i que, per postres, reverteix el benefici en el territori.
Però també ha esdevingut una “marca” de referència i alguns productes i articles que porten la seva etiqueta comencen a tenir quotes de mercat apreciables; per exemple, a Holanda, alguna especialitat de cafè frega un 40% de la quota de mercat d'aquesta mercaderia. Per aquesta raó, bastants escoles de negocis analitzen a fons aquest fenomen comercial i es pregunten a què respon l'èxit. ¿És una utòpica filosofia que converteix les ONG que la prediquen en “multinacionals dels bons sentiments”, com algú diu mig fotent-se’n, o una alternativa empresarial de resultats comercials sorprenents, o una manera suau d’introduir amb calçador, com si fos una oportunitat única per a emprenedors, una versió laigh de capitalisme en cultures acostumades al paternalisme del subsidi?
En qualsevol cas, aquesta moda del “Comerç Just” es va introduir en el món occidental com a revulsiu simpàtic i engrescador de l’economia capitalista: un moviment que proposava una eina per desenvolupar la necessitat d’una llei d’emprenedoria responsable en economies deprimides del sud sistemàticament pobre i canviar, de retruc, la mentalitat consumista del nord considerat ric. Un moviment que s’apuntalava en microcrèdits i en el suport voluntari d’experts reclutats per Oenagés, amb tres prioritats teòriques: donar accés al mercat als productors camperols i artesans tradicionalment desfavorits i exclosos del sistema comercial habitual; pagar un preu just que cobreixi els costos de producció, permeti una vida digna i deixi un marge per projectes comunitaris; i que les relacions comercials entre els productors del sud i els consumidors del nord estiguin basades en la transparència i l’equitat i tinguin com objectiu final que els camperols i artesans convertits en emprenedors puguin planificar el desenvolupament de les societats en que viuen.
Ara bé, un moviment que evita els intermediaris inútils, que aposta pel consum no materialista i que rebutja descaradament manllevar recursos econòmics a la banca capitalista tradicional, era inevitable que despertés des de franca curiositat fins a enemistat i menyspreu. Alguns dels seus detractors, en els transcurs dels darrers anys se n’han mofat amb diferents arguments: des de titllar el moviment de bonisme utòpic, d’exhibicionisme moral, de paternalisme encobert per part de manipuladors professionals, inclús d’ésser una carrincloneria comercial. Però, el que els hi ha dolgut més als seus promotors i evangelitzadors ha sigut que se’ls hagi acusat de “pretendre fer el bé sense preguntar la seva opinió als individus a qui es pretén beneficiar”. És a dir, que s'hagi fet córrer la brama que darrera del “Comerç Just” hi ha uns quants espavilats que s’aprofitaven de la misèria i la ignorància d’uns quants camperols de bona fe, per assegurar-se un modus vivendi més que confortable.
Ara que tenim el coll atrapat sota una pandèmia que comença a fer-nos adonar que moltes de les rutines econòmiques i comercials a les que estàvem acostumats, potser mai més tornaran a ésser el que eren, és quan iniciatives i principis ètics per sobreviure amb dignitat, com allò que defensa “Comerç Just” potser s’hauran de tenir en compte com a oportunitats de futur. Alternatives a la doctrina capitalista com ara buscar finançament per desenvolupar un negoci en els micro-crèdits enlloc de en les hipoteques, o el cooperativisme a mida enlloc de en la industrialització salvatge, potser no són cap disbarat per a un dia de demà que sembla serà molt complicat. El problema i el perill és que una bona idea com aquesta acabi reduïda a una simple “marca” reconduïda a la pleta materialista, per un capitalisme de cara més amable però igual de castrador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada