NO HI HA PARAULES INNOCENTS, SEMPRE ES POT FER MAL SENSE VOLER

 

 Ja ho tenia clar, però després de penjar la reflexió d’ahir ho tinc més palès que mai. Sense cap mena d’intenció de menystenir ningú vaig utilitzar una paraula que col·loquialment l’he sentit emprar sense fer-ne escarafalls moltes vegades, “castellanufos”, simplement com a llicència literària més aviat simpàtica, potser amarada sense cap malícia de certa “picardia”. Com que no la vaig escollir expressament per ofendre, Déu me’n guard!, em va saber greu que algú es disgustés i em retragués amb la confiança dels amics que, pel mateix preu, podia haver escrit “castellans” enlloc de “castellanufos” i tots tant contents. No vull pas defensar l’ús d’aquesta paraula ni molt menys entrar en cap polèmica semàntica, francament reconec que per molt que ens creguem que les paraules són innocents, irrellevants o acromàtiques, si és que fan mal a la sensibilitat de qui les llegeix o les escolta, encara que s’hagin dit o escrit en un context d’espontaneïtat sense intenció de ferir, no s’ha de fer veure que no importa i que a qui no li agradi que s’hi posi fulles.

 De cap de les maneres. Vés a saber quantes perspectives de negocis, de tancar pactes o de consolidar una bona amistat se n'han anat en orris per culpa d’una paraula mal dita o mal entesa. De malentesos els conflictes en van tan plens com l'infern de bones intencions , raó per la qual cal aclarir-los i, si cal, rectificar-los sense que caiguin els anells. No serveix d’excusa per a no desemboirar el mal efecte d’una expressió massa desimbolta, juganera o entremaliada en un moment donat o de rectificar-la planerament, al·legar que qui s’ofèn per qualsevol cosa potser és que té la pell massa prima. Si desitgem canviar el món perquè les complicitats s'imposin als recels, hem de ser conseqüents amb aquesta mena de principi de no bel·ligerància dialèctica i donar tantes explicacions com siguin necessàries, inclús del sentit de cada paraula si convé, per evitar mal rotllos o, simplement, perquè ningú us pengi cap etiqueta de “frívol” amb la manera de dir les coses. No hi ha res pitjor per esquitxar la credibilitat d’una persona, que pel simple malentès d’una paraula en concret, la resta del que digui en endavant estigui tacada per la susceptibilitat o per la sospita de busca-raons.

 Potser els que seguiu aquests blog des de fa temps recordareu que més d’una vegada he recomanat no anar-vos-en al llit sense desempallegar-vos primer dels malentesos que degut a una paraula imprudent, indiscreta o poc escaient en un moment donat, hàgiu pogut congriar en el vostre entorn social, sobretot si han afectat persones que us aprecieu. I no doneu per fet que els aclariments són senyal de debilitat, “fer les paus” sempre obeeix a un rampell de valentia que no pas pugui ésser considerat un símptoma de coquinesa o d’inseguretat. Sóc conscient que a vegades, sobretot els escriptors solem caure massa sovint en aquesta temptació, perquè potser és una tendència que hem aprés dels francesos – veieu, en un context distés potser tibaria de la paraula “gavatxos” enlloc de francesos -, d’èpater les bourgeois amb paraules diguem-ne descarades, cridaneres, ocurrents, vulgars o inclús de doble sentit, de les quals prevenim el lector vacunant-les de possibles malentesos immunitzant-les entre dues cometes.

 Però si malgrat prendre aquestes precaucions, algú continua sentint-se dolgut soc partidari de desfer el malentès quan més aviat millor, ja que al cap i a la fi aquesta vida són quatre dies i no val la pena de perdre ni un minut estan emprenyats. Sobretot, quan sigui per un malentès. A vegades, com avui en el meu cas, desfer un malentès pot aprofitar-se per atendre el compromís d’escriure la reflexió quotidiana. Guardeu-vos del fred i animeu-vos pensant que dimarts la climatologia ja dona un tomb a millor; però, penseu també que això que nosaltres considerem una millora – que no glaci, que surti el sol i que torni l’escalforeta -, a pagès pensen que valdria la pena que durés una mica més, sense fer mal, perquè la terra s’assaoni de cara a la propera collita.