EL CONTE DE LA LLETERA DE LES VACUNES

Ostres tu, ara que a la Cooperativa europea – que tal com s’han desenvolupat les coses s’hauria convertit potser sense pretendre-ho en prototipus de lletera del cèlebre conte -, ja tenia liquidades les bestretes de totes les dosis de vacunes emparaulades amb les Farmacèutiques mitjançant contractes preventius; i que els vint-i-set socis cooperativistes estaven encantats i se les prometíem tan felices com per assegurar a les respectives parròquies que les dosis de “vacuna miraculosa” rescatarien de les urpes de la fastigosa pandèmia, com a màxim a principis de l’estiu vinent, un 70% de les llars del territori depenent de la Cooperativa; vet-aquí que sembla s’ha repetit per enèsima vegada la trista història de la lletera que vivia de fantasies i de fer volar coloms. A la Cooperativa, com a una lletera qualsevol, sembla que les Farmacèutiques li han fet miques l’estratègia de distribució de la vacuna entre els seus socis, sortint amb el ciri trencat que tots aquells contractes que ella havia signat, tan encantada i exultant que els deprimits índex borsaris varen disparar-se cap amunt, quasi tocant sostre, eren poca cosa més que paper mullat ja que les indústries fabricants no podrien subministrar els vials compromesos, ni en els terminis establerts, ni en les dosis previstes.

Quin desengany el de la Cooperativa lletera! I el de tots els seus socis, esclar, que ja s’havien fet pagues de treure’s el ventre de penes per sant Joan. Després de la primera impressió en entomar aquesta dutxa freda, els socis més perjudicats per les aparents “galtes” de les Farmacèutiques han començat a fer preguntes a la lletera, interrogacions cada vegada més enfilades i malfiades. Què està passant? La Cooperativa-lletera, molt compungida, de bones a primeres ha intentat treure ferro al fiasco dient que tot plegat era degut a problemes puntuals de logística a les plantes de producció de les Farmacèutiques, i que una vegada arranjats tot aniria com una seda. Però alguns socis, dels que també havien copiat els deliris de la lletera traspassant-los amb el mateix entusiasme als veïns de casa seva, que ara es consideren estafats i els empaiten, han reclamat una còpia dels contractes signats, per estar-ne segurs que a la Cooperativa-lletera les múrries i garnees Farmacèutiques no li havien aixecat la camisa, aprofitant-se de la seva bona fe. Hi tenen tot el dret els socis de comprovar els contractes, lletra petita inclosa, perquè un dels principis sagrats en base als quals es va constituir la Cooperativa era respectar la transparència en totes les gestions, perquè mai la desconfiança emboires les relacions mútues.

Però, ai las! Les allargues de la Cooperativa a les pretensions legítimes dels seus socis “a saber-ho tot”, han aixecat sospites de marro o d’haver negociat amb el lliri a la mà. Sobretot després de tenir indicis força probables que si s’ha estroncat tot just començar el servei de comandes, no és perquè la producció s’hagi entrebancat per problemes tècnics, sinó perquè fent cas a criteris comercials sobrevinguts, s’han distret remeses senceres de la producció acabava i destinada en principi a la Cooperativa a d’altres clients de pela llarga, disposats a pagar trinco-trinco un preu que deixa un marge de benefici temptador. Els rumors assenyalen que la mercaderia “distreta”, en quina investigació i fabricació la Cooperativa ha contribuït generosament mitjançant les bestretes pactades als contractes, volta pel Golf pèrsic i també per Israel, països que encapçalen les estadístiques de vacunació. Per cert, els jueus que no se n’amaguen de disposar de vacunes a dojo, presumeixen d’haver immunitzat la seva població, però ni una sola dosi, de moment, s’ha “malgastat” en la població palestina que viu sota la seva “protecció”.

Quina vergonya, adonar-te que el diner és el que ho manega tot en la nostra societat. El que em sorprèn és que encara hi hagi “lleteres” que es deixin enredar per llops depredadors camuflats sota pells d’ovella, per aconseguir millor els seus interessos. Ara veurem, i tant de bo m’equivoqui la segona part de la història i, possiblement la que ens doldrà més a nosaltres: que els socis més rics de la Cooperativa tirin pel dret i s’entenguin directament amb les Farmacèutiques posant en dansa la doctrina pragmàtica del “nosaltres primer”, que li encantava a Trump i a d’altres de la seva corda, tan blasmada i denigrada en els cenacles filosòfics teòrics, però massa oblidada en els despatxos polítics. Si s’arriba a confirmar el “salvis qui pugui”, la Cooperativa no podrà impedir l’anarquia entre socis més insolidària que mai ens podíem imaginar.

Pensem que la pandèmia només és una de les puntes de l’iceberg que amenaça de mort les nostres vides però també les nostres economies tradicionals; no en volem parlar, però algun dia s’haurà de gestionar el destí de tants refugiats en camps de concentració arreu del territori de la Cooperativa, que estan sobrevivint en unes condicions miserables de les quals estic segur que ens en penedirem, com sempre quan no hi hagi remei. I no parlem del canvi climàtic, que ens estossinarà a pessics mentre no ens plantem en serio. I si penseu que aquest panorama d’insolidaritat no serà possible en una societat “civilitzada i democràtica”, mireu el comportament dels “civilitzats” britànics amb la qüestió de les vacunes: no n’exportaran de les seves fàbriques ni una dosis mentre no estigui assegurada amb escreix la cobertura de tota la seva població. I els mals exemples de seguida tenen imitadors. I, per altra banda, xinesos i russos que es fan els simpàtics oferint vacunes, les fan servir com a moneda de canvi per fer amics que facin decantar la geopolítica del seu cantó. I al darrera de tots els règims, siguin comunistes o capitalistes, no oblideu que hi ha el diner que fa moure la roda i no té sentiments, encara que a vegades gràcies a ell es vagi tirant una temporada més. Però sempre qui talla el bacallà és qui va damunt del carro, no els que es deixen arrossegar pel carro.