Vagi per endavant, senyora consellera, que com diuen els “castellanufos”: “no le arriendo la ganancia”. És a dir, que la seva responsabilitat - no escollida sinó sobrevinguda -, no li envejo i, en canvi, l’admiro per com s’hi ha esforçat des del primer moment per “estar a l’altura” del càrrec. Per tant no m’entengui el que a continuació li diré com una crítica, sinó simplement com una puntualització o si li sembla millor, com un prec d'ajuda per treure’n l’entrellat del compte de la vella que m’he engiponat arrel del que li vaig sentir dir ahir, fent servir la marató com a metàfora en relació als objectius de la campanya de vacunació, assegurant que si es pot mantenir un ritme de deu mil vacunes punxades per dia ja es pot considerar una bona velocitat de creuer. Jo sóc d’aquella generació que per entendre'm en qüestions delicades, sobretot si hi ha números per entremig, prefereixo recórrer al compte de la vella que no pas a les computadores. Me'n refio més dels dits de la mà.
I vet aquí que començant a comptar amb els dits, i una petita calculadora de butxaca per verificar els resultats, m’he fet un em-bolic. I com que en repetir les operacions vàries vegades sempre m’ha donat el mateix resultat, he pensat que potser alguna dada l'havia entès malament perquè no em doni, ni per aproximació, el resultat que en encetar la campanya de vacunació vaig entendre que era l’objectiu del nostre govern: que aquest estiu tindríem vacunat pràcticament el 70% de la població susceptible d’infectar-se del cobib-19. Posteriorment, he llegit que els experts, inclosa la pròpia OMS, estimen que per aconseguir l’anomenada immunitat de ramat hauria de vacunar-se quasi el 90%. Però és igual, quedem-nos amb el 70%. Segons dades facilitades per l’Indescat en data 1 de gener del 2020, la població catalana sumava 7.722.203 persones. Si li restem el 1.579.075 corresponent a menors de 18 anys que, en teoria, no han de vacunar-se, ens queden 6.143.128 persones immunitzables, el 70% de les quals són 4.300.190 persones netes.
Si donem per bons els anteriors càlculs resulta, senyora consellera, que a raó de deu mil vacunes per dia, necessitarem 430 dies per assolir aquest 70% vacunat. És a dir: que fins per sant Josep de l’any vinent no ho aconseguirem. Però, esclar, aquest compte de la vella no és correcte, perquè s’ha d’afinar amb la correcció que correspon afegir-hi al còmput la segona dosi de reglament als 21 o 28 dies de la primera punxada, la qual cosa vol dir que pràcticament des del segon mes de subministrar la primera dosi, aquella cadència de deu mil dosis diàries s’haurà de multiplicar per dos si es que no volem que ens surti barba. En fi, vostè comprendrà que després de repassar una dotzena de vegades el meu compte de la vella estigui fet caldo i, francament, alarmat davant la perspectiva que a començaments d’estiu d’enguany no hàgim fet els deures i estiguem en condicions de recuperar sinó tota, una part considerable de la normalitat social, comercial, empresarial, cultural, etcètera, etcètera...
I és que si no falla el meu compte de la vella, per aconseguir immunitzar aquest 70% mínim de població en 180 dies, necessitaríem augmentar el ritme de les punxades a 50.000 per dia, comptant la segona dosis de recordatori, que si fa o no fa és que havien explicat vostès de bon principi. Ja em faig càrrec que a la "velocitat de creuer" que anem, aquest objectiu el podem considerar utòpic, però, ¿s’ha plantejat en quina situació quedarà l’economia del país si a l’estiu vinent encara estem amb el toc de queda, les restriccions de mobilitat i la meitat de les vacunacions per fer? És per això que, a la meva manera de veure, crec sincerament que s’hauria de deixar de perdre el temps marejant perdius que ara com ara no toquen i vés a saber si interessen a ningú, i posar tots els esforços, energies i sinèrgies a assolir l’objectiu que és prioritari, deixant-se de picabaralles inútils amb els veïns i de romanços sobre qui sucarà el melindro a la xocolata electoral i si l'independentisme sumarà o no el 50%, perquè l'única independència que necessitem avui és la del maleït virus, sense torbar-nos mirant-nos el melic o comprovant qui la sap més llarga.
Em sabria greu haver-li espatllat el dia amb aquesta reflexió, però cregui’m que si el meu compte de la vella és correcte, qui guanyi les eleccions el 24 de febrer és infinitament menys important que si el 30 de juny podrem dir: s’ha acabat! I si és que ja es veu que serà impossible que això passi, parlin clar d’una punyetera vegada i no facin volar més coloms prometent fites quimèriques, en part perquè quan el que convé es anar per feina, no es pot perdre el temps discutint “com ho farem” i qui es posarà la medalla, sinó posant fil a l’agulla colze amb colze amb tots els que tenen el mateix problema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada