Follow by Email

divendres, 8 de gener de 2021

APA VA, NO ENS ENFONSEM I PLANTEM CARA ALS PROBLEMES AMB EL CAP BEN ALT!

 Ens les van fotent pels descosits, des de tots els costats. La vacunació sembla que no arranca; la “Filomena” ens vol treure de polleguera; la factura de la llum i del gas farà més feixuga la tradicional clatellada de gener; aquell dròpol d’en Trump encara serà capaç de donar-nos un disgust, abans no el gitin a la paperera de la història; els emigrants continuen jugant-se-la per arribar a port i nosaltres ja no sabem què fer-ne ni on posar-los; els bancs d’aliments, cada vegada tenen més teranyines que reserves; els sanitaris, mossos d’esquadra, funcionaris en general i mestres es lamenten que no són prou colla per atendre bé les seves obligacions ... Prou, caraina! No en treure’m res de descabdellar la lletania de les penes, com si fóssim a cal Pupes. De cap de les maneres podem passar-nos tot el sant dia glopejant les barreges de fel, vinagre i ais!, que ens engargamellen des dels mitjans, perquè els empatxos de frustració no són bons de pair i, per tant, se’ls li ha de cridar l’alto com sigui.

Que aquests consells són més fàcils de donar que de prendre? No us ho creguéssiu pas, només es tracta de dona’ls-hi la volta als imputs tòxics i pensar que pocs pronòstics són irreversibles per sempre, ja que gairebé tots es poden perfectament capgirar si se sap com fer-ho i hom no s’arronsa esperant quin serà el pròxim calbot que ens espera. Per exemple, si la vacunació no arranca al ritme que hauria de fer-ho perquè a començaments d’estiu ja es pugui parlar d’immunitat de ramat, s’han de modificar planificacions, infraestructures, organitzacions i el que calgui fins que els números quadrin, superant esclar les deu mil dosis diàries de vacunes perquè amb una previsió tan raquítica no anem enlloc. I si la bruixa Filomena ens vol complicar la vida durant setanta dos hores, pensem que cada any per la setmana dels barbuts s’ha passat fred greu i que sempre ens n’hem sortit abrigant-nos una mica més i no fent-nos el pinxo, per no agafar a sobfe una pulmonia. I si la llum i el gas s’apugen, que serà una putada, per la mateixa regla de tres tornaran a baixar quan la temperatura es normalitzi. I per evitar que el paranoic d’en Trump ens esguerri la festa, els ianquis si volen tenen prou mecanismes legals per lligar-lo de mans i peus perquè no enredi més. En definitiva, que sempre hi ha solucions i alternatives per tot si es volen trobar de bona fe.

El que no podem fer és deixar-nos consumir per l’angoixa i el fatalisme. Ahir escoltava una botiguera de Platja d’Aro exclamar-se que mai s’havia vist una cosa com la d’ara. Vaig pensar: però què dius padrina? Esclar que no s’ha vist, ni ella ni ningú, perquè una pandèmia no passa cada dia, i per tant el que cal es adaptar-s’hi fent mans i mànigues per resistir dempeus. Si aquest esperit de sacrifici i de conformitat amb el confinament l’haguéssim tingut quan tocava, sense fer trampes ni jugar a cuc i amagar, avui no ens trobaríem en el malpàs en que estem empantanegats. Si haguéssim escoltat els experts i no ens haguéssim desmarxat pel pont del Pilar i el de la Immaculada, ni entestat en “salvar” el Nadal, la nit de cap d’any i les escapades a la neu al preu que fos, avui no estaríem a la quinta pregunta. Ep! Nosaltres i mig món, perquè tothom tenia pressa per desescalar, per engalipar les restriccions i per passar-s’ho bé amb l’excusa preferida dels hedonistes: que al cap i a la fi la vida són quatre dies. Per tant si estem on estem és, francament, pel nostre mal cap i, sobretot, per posar-nos tan difícil els governants de fer-los confiança, ja que malgrat fan el que poden i a qui fa el que pot en teoria no se li pot exigir més, es contradiuen tant sovint que enlloc de portar la iniciativa en aquesta lluita, sempre van a remolc dels capricis del virus. Conclusió: que a pesar del panorama tan depriment que ens pinten des dels informatius més o menys formals, i a través de les tertúlies els aixafa guitarres a preu fet, és possible redreçar el futur més negre posant-hi voluntat, imaginació i pebrots. D’altres més difícils ens n’hem sortit, o no? Però cal que no ens escoltem tanta xerrameca eixorca i ens concentrem més en les nostres conviccions. Si nosaltres no n’estem convençuts de sortir-nos-en amb el nostre esforç de cada dia, aleshores sí que tindríem mala peça al teler. 

Cap comentari:

Publica un comentari