L’Assemblea
Nacional de Catalunya ha rebaixat, degut al panorama sanitari, les seves ambicions
a trencar el sostre de milers de manifestants enregistrats les darreres Diades i
treure pit, legítimament, davant el món sencer posant en relleu el recolzament
popular a les reivindicacions sobiranistes. Però, en vistes de com estan
evolucionant negativament els contagis de covid-19, l’ANC es resignarà a mobilitzar
un màxim de cinquanta mil persones en 107 punts de concentració, distribuïts entre
82 municipis. És una decisió que no deu haver estat fàcil de prendre, ho comprenc,
però la seva presidenta aprofita per fer palès el sentit de responsabilitat cívica
d’aquesta disciplinada plataforma de societat civil, en uns moments tan
delicats com els està vivint al país.
Ara bé, no totes les
sensibilitats de l’heterogeni món sobiranista combreguen amb aquesta estratègia
diguem-ne “institucional”, i des d’alguns col·lectius més hiperventilats o
radicalitzats, com us sembli descriure-ho, ja s’ensuma que pensen “donar la
nota” desafinant, esclar. Ja se sap que ni tothom pensa igual ni és obligatori
de fer-ho, i que hi ha massa gent que té molta pressa per marcar paquet i posar
les cartes sobre la taula encara que no tinguin les de guanyar; però, quan importants
autoritats sanitàries del país, incloent-hi col·legis de metges, caps d’epidemiologia
dels principals hospitals i el propi director general de salut arrufen el nas
quan es parla de “concentracions”, per
molt amb pinces que s’agafin les explicacions, és lògic que la gent amb
responsabilitat no pugui fer-se l’orni. De fet, el propi president de la
Generalitat no fa ni quatre dies que des de la televisió, amb cara demacrada, recomanava
i mig amenaçava amb endurir les restriccions a les relacions socials i a la
mobilitat, si la població no evitava voluntàriament les gentades i els
desplaçaments innecessaris. Seria insensat, doncs, no fer cas d’unes recomanacions
tan raonables i de sentit comú i, per tant, l’ANC així ha acabat per
acceptar-ho, si bé sense renunciar en cap moment a l’esperit reivindicatiu propi
de la Diada i, per aquesta raó, les concentracions previstes es faran davant edificis
simbòlics del poder de l’Estat, com ara les delegacions d’Hisenda, accentuant
més la confrontació que la simple reivindicació, en consonància amb la nova
doctrina.
L’ANC
no sé si tindrà més o menys feina organitzant la Diada d’enguany, però admeto
que no és tan senzill com sembla controlar l’accés, en funció del perimetratge
dels punts previstos per a les concentracions, i organitzar la inscripció
prèvia on line dels interessats en participar-hi en aquestes cridòries
controlades, garantint a més a més que tothom respectarà la consigna de
mascareta, distància i higiene de mans. Cregueu que no són qüestions fàcils d’aconseguir
amb èxit en un ambient crispat i propens a la desobediència reescalfada. Entre els
punts de concentració, destaca com el més nombrós les 1.700 persones calculades
a Badalona – per què precisament en aquest municipi? - i el més modest tindrà
lloc davant l’església de sant Climent de Taüll, a l’Alta Ribagorça, on s’espera
que només se n’hi apleguin 112. En general, els organitzadors han previst que les
concentracions oscil·lin entre les 200 i 300 persones com a màxim. Els punts més
calents es concentraran al centre de Barcelona, on deu mil manifestants es
repartiran entre quatre punts de trobada, que suposo no es donaran a conèixer
fins al darrer moment, llevat del de Plaça Letamendi, davant d’Hisenda, lloc on
a través d’una pantalla gegant es faran els parlaments de rigor. Tanmateix, em
crida l’atenció la concentració convocada al Maresme, a tocar de la N-2, perquè
encara que en principi preveu l’organització que els manifestants no traspassaran
el voral envaint la calçada i aturant la circulació, la temptació de fer-ho serà
molt forta i penso que alguns els costarà molt de resistir i, per tant, es
generaran tensions evitables. De qualsevol manera, sobre el paper el disseny del desenvolupament
de la Diada és net i polit, sota el lema de “conviure amb el virus, garantint
els drets fonamentals de manifestació”.
No
obstant això, ja que les televisions de tot el món no podran fer-se ressò de
carrers i places de Catalunya plenes escandalosament de gom a gom, a la meva
manera de veure crec que s’hauria de procurar que, més que en cap altra de les
Diades anteriors els balcons, finestres, terrats, façanes i fins i tot els aparadors
de les botigues esclatessin de senyeres, fent palès que aquells que l’any passat
omplien els carrers a vessar, enguany des de casa seva, almenys tants com varen
mobilitzar-se, es facin notar airejant tantes senyeres com gent hagués sortit
al carrer si no fos per la punyetera pandèmia. Finalment, amb tota modèstia de
que sóc capaç, i per si serveix d’alguna cosa, suggeriria que les ofrenes florals
que es prodigaven a tremuja en les concentracions patriòtiques davant monuments,
monòlits o plaques commemoratives, es traslladin a les portes dels geriàtrics per
demanar perdó als milers de víctimes sacrificades en soledat, encara no se sap
per negligència de quants i, si en sobren, de flors, també se’n poden deixar
unes quantes a les portes dels hospitals, en desgreuge als sanitaris escarnits
reiteradament per les promeses salarials, contractuals i de recursos materials,
incomplertes reiteradament pel govern.
NO ENS DEIXEM PRENDRE MAI EL DRET A PENSAR I DIR EL QUÈ PENSEM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada