LA DIADA EN TEMPS DE PANDÈMIA, TOT UN REPTE

 

            L’Assemblea Nacional de Catalunya ha rebaixat, degut al panorama sanitari, les seves ambicions a trencar el sostre de milers de manifestants enregistrats les darreres Diades i treure pit, legítimament, davant el món sencer posant en relleu el recolzament popular a les reivindicacions sobiranistes. Però, en vistes de com estan evolucionant negativament els contagis de covid-19, l’ANC es resignarà a mobilitzar un màxim de cinquanta mil persones en 107 punts de concentració, distribuïts entre 82 municipis. És una decisió que no deu haver estat fàcil de prendre, ho comprenc, però la seva presidenta aprofita per fer palès el sentit de responsabilitat cívica d’aquesta disciplinada plataforma de societat civil, en uns moments tan delicats com els està vivint al país.

Ara bé, no totes les sensibilitats de l’heterogeni món sobiranista combreguen amb aquesta estratègia diguem-ne “institucional”, i des d’alguns col·lectius més hiperventilats o radicalitzats, com us sembli descriure-ho, ja s’ensuma que pensen “donar la nota” desafinant, esclar. Ja se sap que ni tothom pensa igual ni és obligatori de fer-ho, i que hi ha massa gent que té molta pressa per marcar paquet i posar les cartes sobre la taula encara que no tinguin les de guanyar; però, quan importants autoritats sanitàries del país, incloent-hi col·legis de metges, caps d’epidemiologia dels principals hospitals i el propi director general de salut arrufen el nas quan es parla de “concentracions”, per  molt amb pinces que s’agafin les explicacions, és lògic que la gent amb responsabilitat no pugui fer-se l’orni. De fet, el propi president de la Generalitat no fa ni quatre dies que des de la televisió, amb cara demacrada, recomanava i mig amenaçava amb endurir les restriccions a les relacions socials i a la mobilitat, si la població no evitava voluntàriament les gentades i els desplaçaments innecessaris. Seria insensat, doncs, no fer cas d’unes recomanacions tan raonables i de sentit comú i, per tant, l’ANC així ha acabat per acceptar-ho, si bé sense renunciar en cap moment a l’esperit reivindicatiu propi de la Diada i, per aquesta raó, les concentracions previstes es faran davant edificis simbòlics del poder de l’Estat, com ara les delegacions d’Hisenda, accentuant més la confrontació que la simple reivindicació, en consonància amb la nova doctrina.

        L’ANC no sé si tindrà més o menys feina organitzant la Diada d’enguany, però admeto que no és tan senzill com sembla controlar l’accés, en funció del perimetratge dels punts previstos per a les concentracions, i organitzar la inscripció prèvia on line dels interessats en participar-hi en aquestes cridòries controlades, garantint a més a més que tothom respectarà la consigna de mascareta, distància i higiene de mans. Cregueu que no són qüestions fàcils d’aconseguir amb èxit en un ambient crispat i propens a la desobediència reescalfada. Entre els punts de concentració, destaca com el més nombrós les 1.700 persones calculades a Badalona – per què precisament en aquest municipi? - i el més modest tindrà lloc davant l’església de sant Climent de Taüll, a l’Alta Ribagorça, on s’espera que només se n’hi apleguin 112. En general, els organitzadors han previst que les concentracions oscil·lin entre les 200 i 300 persones com a màxim. Els punts més calents es concentraran al centre de Barcelona, on deu mil manifestants es repartiran entre quatre punts de trobada, que suposo no es donaran a conèixer fins al darrer moment, llevat del de Plaça Letamendi, davant d’Hisenda, lloc on a través d’una pantalla gegant es faran els parlaments de rigor. Tanmateix, em crida l’atenció la concentració convocada al Maresme, a tocar de la N-2, perquè encara que en principi preveu l’organització que els manifestants no traspassaran el voral envaint la calçada i aturant la circulació, la temptació de fer-ho serà molt forta i penso que alguns els costarà molt de resistir i, per tant, es generaran tensions evitables. De qualsevol manera,  sobre el paper el disseny del desenvolupament de la Diada és net i polit, sota el lema de “conviure amb el virus, garantint els drets fonamentals de manifestació”.

          No obstant això, ja que les televisions de tot el món no podran fer-se ressò de carrers i places de Catalunya plenes escandalosament de gom a gom, a la meva manera de veure crec que s’hauria de procurar que, més que en cap altra de les Diades anteriors els balcons, finestres, terrats, façanes i fins i tot els aparadors de les botigues esclatessin de senyeres, fent palès que aquells que l’any passat omplien els carrers a vessar, enguany des de casa seva, almenys tants com varen mobilitzar-se, es facin notar airejant tantes senyeres com gent hagués sortit al carrer si no fos per la punyetera pandèmia. Finalment, amb tota modèstia de que sóc capaç, i per si serveix d’alguna cosa, suggeriria que les ofrenes florals que es prodigaven a tremuja en les concentracions patriòtiques davant monuments, monòlits o plaques commemoratives, es traslladin a les portes dels geriàtrics per demanar perdó als milers de víctimes sacrificades en soledat, encara no se sap per negligència de quants i, si en sobren, de flors, també se’n poden deixar unes quantes a les portes dels hospitals, en desgreuge als sanitaris escarnits reiteradament per les promeses salarials, contractuals i de recursos materials, incomplertes reiteradament pel govern.       

NO ENS DEIXEM PRENDRE MAI EL DRET A PENSAR I DIR EL QUÈ PENSEM