A MAL TEMPS, BONA CARA PER NASSOS

Perdoneu que hi insisteixi en l'optimisme, però malgrat cada matí sembla que ens llevem amb notícies més desastroses que les del dia abans, no podem deixar-nos abatre ni abandonar la lluita per allò en que creiem, per el món millor en que somniem, en definitiva, per allò que ens faria estar feliços. Ja sé que és molt fàcil de dir-ho i bastant difícil de portar-ho a la pràctica, sobretot quan els vents que bufen arrosseguen glopades de desmoralització i pessimisme i ens fan veure, impotents, com els que porten el timó de la nau en que estem embarcats per força - molts si poguéssim ja en baixaríem - fan de tot menys dirigir-la a l'abric d'un port segur. I per què? Doncs perquè enlloc de posar els cinc sentits en sortejar els esculls, la mala mar i els eventuals atacs de pirates i bandolers, resulta que passen l’estona jugant a nyaus amb una tripulació cada cop més desunida, cridanera, insolidària amb els poca-roba i despreocupada en general del benestar real de les persones. Tanmateix, els que haurien de procurar que de portes enfora només en parlessin bé de nosaltres, de la nostra emprenedoria i de les idees importants que som capaços de tirar endavant quan ens ho proposem, presumint inclús legítimament i amb orgull de fregar nivells d’excel•lència en moltes iniciatives empresarials, no sé com s’ho maneguen perquè exportem només la misèria, la fatxenderia d’uns quants arribistes impresentables i la mala fama de d’una colla fastigosa de polítics pillastres, maldestres i caïnites.

           A la meva manera de veure, francament, a tots aquests que massegen la seva, i de retop també la nostra, reputació comportant-se al marge de la moralitat, de la solvència intel•lectual, de la professionalitat i de les regles de joc democràtiques, no hauríem pas de deixar-los que ens representessin ni un dia més. Hi ha massa bona gent competent, responsable i humil apunt per agafar el relleu. Per exemple, la que a vegades des del voluntariat més rigorós o a partir de la vocació treballa en equip en projectes on la rivalitat, l’enveja i el joc brut estiguin exclosos de la legítima competició; la que sense pensar només en subvencions que a la llarga condicionin la independència, s’inventa cada dia, sovint fent miracles amb els seus escassos recursos, com dinamitzar i fomentar la cultura, l'educació i la consciència cívica; la que sense abaixar el cap i no fer trencadissa innecessària ni inoportuna surt al carrer a expressar cada vegada que calgui el seu desacord - en tant que societat civil madura -, envers lleis o decisions injustes.

Havent-n’hi, doncs, més de gent assenyada, competent, honrada, responsable i qualificada entre la societat civil sana i treballadora, no podem deixar-nos embrutar la seva bona imatge i el renom, per un grapat d'ineptes, vividors i a vegades corruptes, dels quals convindria desmarcar-se'n sense contemplacions, si cal tallant pel dret. Per tant, ara menys que mai penso que no ens convé arronsar-nos en un racó de casa, aclaparats per com ens gestionen la pandèmia, l’economia i la vida particular. Tant de bo la “nova normalitat” servís per arraconar les arnades i eixorques rancúnies entre dretes i esquerres, per avançar tots plegats cap a una societat on les úniques diferències socials s’establissin distingint entre homes honrats i xoriços, entre treballadors i ganduls, entre solidaris i egoistes, entre optimistes i pomes agres, entre cívics i destralers i, sobretot, que mai més tinguéssim, a la pràctica, ciutadans de primera, de segona i àdhuc de tercera nouvinguts. Perquè aquests desitjos no siguin una utopia, doncs, ens hauríem d'anar acostumant a fer bona cara al mal temps i no amagar el cap sota l'ala perquè ens dirigeixin la vida com vulguin uns quants. Com si aquesta fos l’obligació més important de cada dia, mentre la nau en que anem embarcats vagi a la deriva, puix almenys si ens mantenim desperts i amb l’ull ben obert evitarem que els ximples que la governen l’estavellin contra les roques i ens aixequin la camisa fent-nos creure que a les roques hi ha Xauxa.