PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dissabte 14 març
2020)
¿Qui ens ho havia de
dir que un equip de sanitaris de la Xina – el maleït país que occident acusà d’haver
infectat mig món -, desembarcaria a Milan un mes després del principi del
malson per assessorar les autoritats italianes a vèncer la malaltia que ens té
acollonits? Perquè aquesta col·laboració hagi estat possible s’han conjugat dos
factors determinants: en primer lloc, que la Xina va confinar sense
contemplacions centenars de milers de ciutadans a casa seva abusant del seu
poder absolut; i en segon lloc, que qui mana a Itàlia avui són els antisistema
seguidors d’aquell carallot Beppe Grillo que mai s’havien imaginat ballant amb
una situació tan lletja. Però el cas és que Xina sembla que ja es veu les
orelles i que les “democràcies” occidentals que en principi se’n fotien de les
mesures “dictatorials” dels xinesos, van quedar amb un pam de nas veient com
els ciutadans entomaven totes les restriccions de moviments i de llibertats
individuals que els collaven amb una disciplina a prova de bomba. Ja tindrem
temps de reflexionar en els propers dies de “reclusió” a casa, sobre totes les
especulacions respecte a l’origen de la pandèmia. Avui analitzem un fet
indiscutible: que si la contenció del contagi es fa seguint al peu de la lletra
les normes imposades pels que hi entenen, potser es farà dòmino.
Per tranquil·litzar a
la ciutadania cal que es practiqui, en casos d’emergència tan severa com la que
estem vivint, el sa exercici de la disciplina; que no significa obeir a cegues,
com els que porten la indisciplina gravada a l’adn volen fer entendre a la seva
parròquia perquè boicotegin per activa i per passiva les mesures encaminades a treure’ns
del forat. Mentre en aquest país de “savis” i de “portadors d’un rei al cos” o “d’un
barret a cada cap”, no s’aprengui a respectar i obeir quan només respectant i
obeint reeixirem, tenim mala peça al teler. I passar-se la disciplina per l’arc
de triomf no només consisteix en muntar manifestacions de protesta contra el
poder, sinó també en aprofitar del caos i del pànic per enriquir-se indegudament
estafant gent gran a domicili per afana’ls-hi quatre estalvis; o acaparant
aliments, medicaments i articles de primera necessitat per especular-hi; o dinamitant
les borses perquè els petits inversionistes s’acabin d’arruïnar en profit dels
grans depredadors dels mercats financers; o aprofitant les vaques flaques per amortitzar
mà d’obra a preu de saldo; o reclamant rebaixes fiscals perquè qui més tingui
continuï tirant de beta... Cert que per obeir disciplinadament i sense
protestar cal que qui mani s’hagi guanyat la confiança dels que han d’obeir;
precisament perquè aquest no és el cas a casa nostra, llevat de en contades excepcions,
cal que en aquesta crisi del coronavirus qui imposi als ciutadans obligacions
si us plau per força siguin els metges o els epidemiòlegs i no pas els polítics
que, en tot cas, si volen ésser útils s’haurien de limitar a facilitar l’execució
dels protocols establers pels responsables de Sanitat.
A LA MEVA MANERA
DE VEURE tabrilde@blogspot.net
NO ENS DEIXEM
PRENDRE MAI EL DRET A PENSAR I DIR EL QUÈ PENSEM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada