NO PERDEM LA CALMA I ATENCIÓ AMB NO CAURE EN PÀNIC

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dijous 12 març 2020)

Ens costa de creure el que ens està passant, perquè mai havíem pensat que veuríem com el caos fa un forat cada dia que passa més gran al teixit social i econòmic. Pensàvem que la globalització ens faria més forts, quasi invencibles; però ja ens hem adonat en els darrers dotze mesos de la fragilitat del sistema i de tot el que l’embolcalla, per culpa de no haver entomat la primera lliçó: que si la globalització, enlloc d’ajudar-nos a tirar endavant amb solidaritat i lleialtat, compartint coneixements, tecnologia i esforços, atia l’egoisme, l’enveja, la competència deslleial i el propòsit d’ensorrar a qui faci ombra o nosa, acabarà convertint-nos en gegants amb peus de fang. La debilitat ha quedat palesa amb les successives calamitats naturals, en forma d’incendis, vents huracanats o aiguats, per culpa de no creure’ns que el clima està tan masegat pels nostres maltractes que està fent figa. El coronavirus ens ha estabornit, però no ens podem deixar derrotar. No podem deixar que l’excés d’informació – vertadera i falsa – ens faci entrar en posició de pànic. Els més grans, aquest que anomenen “població de risc”, hem de ser precisament els que hem d’evitar que en sortim tots plegats més escaldats del compte d’un contratemps sanitari que només serà vençut amb carretades de disciplina, seny i paciència. I aquest estat d’ànim només s’aconseguirà si ens mereixen confiança els que ens dirigeixen. El pànic només l’aturarem si a la crisi sanitària no hi afegim una crisi de confiança.

A LA MEVA MANERA DE VEURE tabrilde@blogspot.net
NO ENS DEIXEM PRENDRE MAI EL DRET A PENSAR I DIR EL QUÈ PENSEM