PROPOSTA DE REFLEXIÓ (divendres 13 març
2020)
En Jaume Sisa va confessar
fa uns quants mesos que estava aprenent a viure sense il·lusió. De cap manera ens
pot passar a nosaltres pel cap una bestiesa com aquesta que se li va acudir al
cantant, perquè si perdem la il·lusió, de que cony serviria seguir vivint? En
aquests moments que moltes persones encara no s’han recuperat del sotrac – emocional
i generacional -, que representa tota aquesta merda del coronavirus no ens
podem rendir. Sobretot els que ens sentim més indefensos davant l’allau de
massa informacions alarmants, apocalíptiques i sensacionalistes que escupen sobre
l’audiència, a totes hores, massa programes de televisió que violen la
intimitat de les llars remenant i remenant la merda sense calibrar les
conseqüències dels seus comentaris, sovint gratuïts i sense fonament, que
escampen a benefici d’inventari. Jo, francament, enlloc de tancar esplais, llars
d’avis o escoles, potser tancaria abans amb pany i forrellat les tertúlies que fan
més mal que una pedregada, perquè no contribueixen a assossegar els ànims sinó
a enervar-los. I prohibiria a la trepa de tertulians a sou del sensacionalisme i
del periodisme groc que, en aquest país d’ignorants, es vanten de màsters en
qualsevol especialitat, l’entrada als
platós durant una llarga temporada. ¿Algú creu que el bombardeig constant d’informació
sobre l’evolució de la malaltia, repetint una i mil vegades les mateixes dades
i detalls, contribueix a rebaixar el suflé? No seria més pràctic i convenient
limitar la informació a les periòdiques compareixences dels responsables de la sanitat
pública o del govern, i emprar la resta del temps d’emissió a entretenir el
personal constructivament en tots els sentits i, si per cas, ajudar a qui es recomana romandre
a casa, a trobar maneres imaginatives de passar l’estona que els mantinguin la
moral, l’autoestima i l’autosuficiència enmig de la soledat, qui sap si donant
idees per alternar el sedentarisme obligat amb pràctiques d’exercici físic per a
no rovellar-se estirat al sofà. I sense donar falses esperances sobre previsions,
inci dir més en els brots verds que en els negres. Tanmateix, potser també
ajudaria a rebaixar l’angoixa i la incertesa que es depurés el vocabulari i paraules
com “infectats”, “confinats” o “contaminats”, per exemple, es prohibissin en el
llibre d’estil de comunicació, tant dels mitjans com dels polítics. I de cap de
les maneres ens resignem a “aprendre a viure sense il·lusió”, com deia aquell
torracollons. Demà seguiré donant-vos la tabarra, perquè cal remarcar que la il·lusió
no es pot perdre, si volem superar tants trencacolls. I recuperar-la només depèn
que cadascú de nosaltres s’ho proposi, encara que de moment s’hagi de limitar a
obeir els protocols sanitaris, si res
més no pensant que ja ha començat el compte enrere cap a la sortida.
A LA MEVA MANERA
DE VEURE tabrilde@blogspot.net
NO ENS DEIXEM
PRENDRE MAI EL DRET A PENSAR I DIR EL QUÈ PENSEM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada