PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dimecres 25 març
2020)
Més d’una mestressa de casa s’exclamava d’aquesta
manera, expressant la seva frustració perquè després de mobilitzar tota la seva
tropa confinada per fer una neteja a fons, ara que té tot el pis ha quedat a
punt de revista, resulta que no s'espera cap visita. Els primers dies de
confinament, fer endreça de tots els armaris i racons, com si fos un "fer
dissabte" extraordinari, era una excusa perfecta per ocupar les hores;
però, quan la casa ha quedat més neta que una patena es lògic que sorgeixi la
pregunta: de què serveix, si no podem lluir-la convidant amics a fer una copa i
una mica de barrila? Ja és fotut, ho reconec; però, davant d’aquest panorama
només queda una reacció possible: fixar nous objectius per a no avorrir-se i
penseu que qualsevol iniciativa serà bona abans de dropejar al sofà. Una
seguidora del blog ahir em comentava que per mantenir la moral de la seva tropa
domèstica tenia de recórrer cada dia a la màgia. És veritat, caldrà moltes
dosis de màgia per no perdre la serenitat.
Ahir
vaig anar a comprar pa al forn que tinc a cinquanta metres de casa, degudament
autoritzat mitjançant una auto declaració que m’he baixat per internet, perquè
si els mossos em paren no hagi de donar explicacions. També vam fer-nos la dona
i jo el test Sars-coV-2 que recomana insistentment l’encantadora Alba Vergés,
com una eina molt important per a tenir-nos controlats, encara que no tinguem
cap símptoma. He de reconèixer que Sanitat no es cansa de proposar-nos mètodes
d’autoajuda per rebaixar el neguit del personal i facilitar el control remot de
la població per part dels serveis sanitaris, sense contacte epidèrmic;
sobretot, de les evolucions de malalts de risc. Evidentment, que costarà
d’adaptar-se a consultes telemàtiques enlloc de presencials. Qui sap quan tornarem
a veure la cara del nostre metge de capçalera! Però no hi ha més remei que
resignar-s’hi; no obstant això, no oblidem que aquests recursos tan sofisticats
tenen un handicap: que hi ha un col·lectiu considerable de gent que no els sap
fer servir.
A
la meva manera de veure, ja que cada vegada la sanitat pública tendirà a fer un
clivatge telemàtic de les visites als metges i especialistes, perquè tot allò
que es pugui solucionar virtualment, estalvií dedicació presencial, caldrà de
seguida que es normalitzi una mica tot aquest sidral un esforç pedagògic
constant per assimilar les noves formes de comunicació entre malalt i metge, en
consultes en principi de tràmit. Aquestes innovacions estic segur que no
perjudicaran la qualitat estadística del Servei Català de Salut; però, tinc els
meus dubtes si seran prou empàtics els tests i les màquines per oblidar els deu
minuts que almenys es podia fer-la petar amb el metge o metgessa de capçalera.
Ara no es pot dir gaire res perquè es com si estiguéssim en xafarranxo de
combat i és el que hi ha. Vaig trucar al president de la meva comunitat, que és
un home d’aquests que es comptabilitzen per edat i patologies prèvies com
persona de risc, per interessar-me per com estava i em va dir que tossia
bastant i una mica espantat havia demanat ajuda al 061: li van dir que si no
tenia febre estigués a l’aguait i no sortís de casa. Sanitat no el desatendrà
pas si la cosa se li complica; però, mentrestant haurà d’aprendre a cuidar-se
tot sol. Comprenc que costa d’assimilar, però en endavant aquests tipus de
protocols es generalitzaran i ens hi haurem d’anar acostumant. No estarem mal
servits, no, però se’ns demanarà molta més participació i responsabilitat en el
control de la nostra salut. El problema serà que a la privada tot seguirà
marxant com ara, perquè pagant sant pere canta i el metge complimentarà el
malalt tan temps com calgui perquè no s’estressi. En principi, res a dir;
sempre i quant en el futur qui visiti a la pública no pugui compaginar consulta
a la privada, canviant de tarannà segons de quin costat del camp jugui el
partit. Ara bé, primer esperem que escampi la passa i ens aixequin el
confinament: ja queda menys, avui porten onze dies i ens en queden divuit.
Llàstima que avui plogui i ens vinguin un parell de dies rúfols. Però, endavant
les atxes!
A LA MEVA MANERA
DE VEURE tabrilde@blogspot.net
NO ENS DEIXEM
PRENDRE MAI EL DRET A PENSAR I DIR EL QUÈ PENSEM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada