EL VIRUS QUE CORCA LA CORONA

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (diumenge 15 març 2020)

            Ara que s’ha declarat l’alarma nacional per combatre el coronavirus, no se veure que hi hagi molta inquietud en el barri monàrquic per un virus que igual que una termita està corcant l’edifici de la corona. Em costa molt de pair que enfront de les ben documentades informacions – excel·lint del simple rumor o de la brama  -, sobre presumpta corrupció del rei emèrit, els dos partits polítics que han sigut hegemònics portant les rengles del govern els darrers trenta anys i escaig – PSOE i PP -, es posin d’acord per mirar cap una altra banda davant les revelacions periodístiques de varis diaris europeus empastifant la figura de l’ex-cap d’Estat d’Espanya i no permetin que una comissió parlamentària que investigui, i en el seu cas depuri responsabilitats, què hi ha de cert en tot això de que s’acusa al monarca jubilat. Tant uns com altres, s’emperpalen darrera un còmode dictamen dels serveis jurídics del Congrés, que avala la inviolabilitat constitucional de la persona reial per desestimar la proposta d’una bona part dels diputats de la Cambra, que pensen que si fos certa la mala conducta del rei emèrit, com afirmen i asseguren els que l’acusen, una deslleialtat institucional tan fastigosa a la ciutadania no es pot consentir en un país democràtic i sensat. 

Des del més estricte sentit comú, sempre que no es tingui el cul llogat, ningú que tingui cinc dits de front pot dispensar que el màxim representant de l’Estat s’aprofiti del seu càrrec i de la seva influència per robar – no se m’acut cap expressió més adient - a la Hisenda Pública, cobrant comissions a mansalva per contractes d’obra pública o defensa. En una monarquia constitucional el rei, és cert, no té cap responsabilitat de govern ja que les seves funcions merament representatives es limiten a ratificar les Lleis que aproven les Corts o els decrets que s’empatolla el govern. Per tant, a la meva manera de veure, aquesta condició d’estar exempt de responsabilitat directa en actes de govern degut a la seva mera “figura decorativa”, ja brinda de sobres el Rei i, en aquest sentit, podríem considerar-lo inviolable; però, si aprofitant-se de la seva posició, influència o informació privilegiada com a cap d’Estat – en una monarquia inclús s’hauria de ser més exigent que amb una república, per raons evidents -, accepta “arrodonir” el generós sou que paguem els contribuents perjudicant l’economia o la reputació del seu país, els representants electes de la sobirania popular no poden deixar-ho passar, almenys sense investigar-ho a fons, en base a un concepte feudal de la inviolabilitat. Però, encara menys es pot renunciar a aquesta obligació de control de com es gasten o malgasten els diners de tots, en un moment que molts ciutadans d’aquest Estat, com tants altres del món apallissat i desballestat per les conseqüències del coronavirus, hauran de pagar amb anys de privacions, depressions i retallades del seu benestar la crisi brutal que ens espera després d’aquest gran desastre social. Si el rei emèrit tingués una mica de vergonya i la Corona l’amor propi i la dignitat suficient per erradicar aquest virus que corca la monarquia, una de dos: o es defensaria amb llum i taquígrafs en seu parlamentaria de les acusacions fetes, o demà mateix proposaria com retorna a les depauperades arques públiques els guanys indegudament afanats quan exercia de cap d’Estat. I demà, ja seguirem parlant del coronavirus, sobreposant-nos amb arguments positius al fet de sentir-nos encara més presoners que ahir, després del decret l’estat d’alarma.

A LA MEVA MANERA DE VEURE tabrilde@blogspot.net 

NO ENS DEIXEM PRENDRE MAI EL DRET A PENSAR I DIR EL QUÈ PENSEM