PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dilluns 23 març
2020)
Quan
porto nou dies reclòs i encara me’n queden vint més per saber si m’indultaran,
aquesta incertesa és fa de mal pair, francament; però, ens hi hem de conformar
de bon grat si volem sobreviure. Pitjor ho estan passant – i no voldria fer
demagògia - els centenars de milers de refugiats escampats com besties per
camps de concentració a les portes d’Europa i no hem estat capaços en els
darrers anys, ni de fer una sola cassolada de protesta ni de vessar una
llàgrima col·lectiva. El president del govern no es cansa de prometre sang,
suor i llàgrimes, però sense tenir el carisma i l’autoritat moral de qui va fer
famosa aquesta arenga, en Churchill. Proposar-se dir tota la veritat sobre la
situació em sembla perfecte, si no fos que quan s’ha mentit tant sobre tantes
coses, és complicat que no se’n ressenti la capacitat de generar confiança. Si
tal com se’ns va vendre - després de relativitzar la perillositat del virus a
la categoria d’una simple grip comuna -, que el confinament a casa a cal i
canto era l’única manera d’impedir els contagis, quan aquesta setmana freguem
els catorze dies de fer bondat, encara que la quarantena s’hagi de perllongar
per fer net, s’hauria de notar en el to i l’empatia dels missatges
institucionals una mica més d’entusiasme. D’altra banda, si el comandament únic
en qualsevol cas de crisi és imprescindible per crear confiança entre els
ciutadans, no ajuda gaire a mantenir-la que les mesures que es posen en
pràctica siguin sistemàticament criticades i fins i tot ridiculitzades, no
sempre per criteris científics, sinó la majoria de vegades per marcar paquet,
com si l’èxit o el fracàs de la gestió de la crisi sanitària formés part de la
campanya electoral sempre en dansa en aquest país o de la revolució eternament
pendent. Quin error, quin immens error de lleialtat! Fomentar la discòrdia i
posar pals a la roda. Si un malalt es pren una medicina amb fe, perquè es refia
del metge, per de mal prendre que sigui segur que li farà més efecte que si
cada vegada que se l’empassa sent murmurar al seu costat que li farà el mateix
efecte que una cataplasma al melic.
D’altra banda, no acabo
d’entendre com no s’airegen almenys amb tanta reiteració com els mals auguris,
el brots verds que van apareixen malgrat tot el derrotisme. La gent confinada
necessita com el pa que menja missatges en positiu, com per exemple que ahir
mateix vàrem saber que les agències de rating – Standard&Poors i Moody’s, a
pesar de les tensions econòmiques i pressupostaries han decidit mantenir la
nota de solvència espanyola entre un notable i un aprovat suficient; i que si
bé la paralització de l’economia a causa de la quarantena rebaixarà el PIB a
-1,8%, la bona notícia és que recuperació serà ràpida i l’any vinent ens
acostarem al 3,1%. Tant de cas que se’n feia dels informes apocalíptics
d’aquestes agències durant la crisi del 2008, quan gràcies a la seva influència
d'oracles en la prima de risc es va retallar l’estat del benestar, els
equipaments sanitaris els primers sacrificats; i ara que els seus informes ens
són favorables, en fem un cas con un cabàs? Els confinats ens agafaríem a un
ferro roent per no perdre la moral i, per tant, no puc entendre els que
s’entesten en tirar aigua al vi sistemàticament. Vull creure que no ho fan de
mala fe sinó perquè de veritat creuen que ells ho farien millor; però, haurien
de ser conscients del mal que fan en no recolzar l'acte de fe en qui pilota el
vaixell. A la meva manera de veure, s’haurien d’adonar que quan van mal dades
si tothom no rema en la mateixa direcció, el vaixell acabarà per enfonsar-se;
els que han navegat saben que de molts naufragis no en té la culpa sempre la
perícia o la gansoneria del timoner, sinó l’actitud crítica o dispersa de la
tripulació. En fi, des de darrera els vidres he comptat en poca estona set
gossos que surten a passejar els seus amos. A un gos ja l’he vist avui passar
tres vegades, però tibant-li la corretja cada cop una persona diferent; suposo
que els seus amos deuen fer relleus per repartir-se els esbarjos. Quan s’ha
sabut que la confinació es perllongarà fins el dissabte de glòria, m’ha trucat
una amiga que sempre està de broma i m’ha fet riure amb una de les seves
boutades: “amb les perruqueries tancades un mes, moltes rosses "de
naixement" quedaran ben “retratades”.
A LA MEVA MANERA
DE VEURE tabrilde@blogspot.net
NO ENS DEIXEM
PRENDRE MAI EL DRET A PENSAR I DIR EL QUÈ PENSEM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada